Comunicació a través de la ionosfera: una alternativa al satèl·litPosteado por Ana Echeverría
22Jan
2
La missió que duen a terme a l’Antàrtida els enginyers de La Salle com en Joan Maurici, autor d’aquest blog, es centra en millorar les comunicacions entre el continent gelat i la resta del món. La comunicació per satèlit, la més popular avui dia, no és 100% viable a tot el globus. L’òrbita dels satèl·lits de comunicacions recorre l’equador, és a dir, la línia imaginària que divideix la Terra en dos hemisferis, nord i sud. Des dels pols, que són els indrets més allunyats d’aquesta òrbita, no sempre és possible rebre el senyal dels satèl·lits. L’alternativa passa per aprofitar els senyals ionosfèrics, un mètode de transmisió de dades una mica lent, però fiable i eficaç. Gràcies a la comunicació via ionosfera, confins tan allunyats com l’Antàrtida ja no romanen aïllats de la resta del món. Ens ho explica amb més detall en Joan Lluís Pijoan a aquest fragment d’un reportatge emès a La2 de TVE.
Premios Bitácoras: últimos días para votarPosteado por Ana Echeverría
27Oct
0
¡¡¡Muchas gracias a todos!!! Ahora sí que viene la recta final. Si todavía no habéis participado, recordad que aún podéis votar en http://bitacoras.com/premios09/votar El plazo sigue abierto hasta este viernes 30 de octubre . Reportatges de l’AntàrtidaPosteado por Joan Mauricio
18Jun
7
Hola de nou. Després d’uns quants dies d’inactivitat deguda als exàmens i al dur treball que estem realitzant per poder millorar el sistema de cara la propera campanya, torno a ser aquí. Aquesta vegada us porto uns quants videolinks força interessants:
“Postals des de l’Antàrtida” és el nom del documental que presenta en Tomàs Molina des de l’Antàrtida per al programa Sense Ficció de TV3. Fa un anàlisis sobre l’impacte negatiu del turisme antàrtic. En aquest enllaç podeu trobar el documental: “Misiones Antárticas” és el vídeo que ha penjat el Ministeri de Defensa Espanyol per tal de divulgar les activitats de suport a la comunitat científica realitzades a l’Antàrtida. Mostra una de les facetes més humanes i més desconegudes de les forces armades per part de la societat: la recerca. Fa una repàs de les bases antàrtiques espanyoles existents i explica algunes de les històries d’èxit dels projectes gracies a la seva ajuda. La veritat és que després de tindre tracte amb aquesta gent, la meva percepció sobre l’armada és més positiva que abans, de fet, justament vaig coincidir amb els que surten al vídeo. El link: De moment això és tot. Aprofito per a donar les gracies a les persones que s’han fet admiradores del projecte a través del facebook. A dia d’avui ja en som 206! Salutacions! Sabies que…Posteado por Joan Mauricio
22May
6
…a l’Antàrtida es troba el 80% de l’aigua dolça del planeta?
Alguns dels resultats de la recercaPosteado por Joan Mauricio
15May
2
Hola de nou, avui us explicaré quelcom més sobre la part més científica del projecte aprofitant els resultats que ha obtingut en Pau Bergadà, un dels nostres investigadors, i que recentment ha presentat al congrés IRST (Ionosferic Radio Systems and Techniques Conference) celebrat a Edimburg (Escòcia). Com ja he explicat en alguna ocasió, un dels nostres objectius és poder caracteritzar la ionosfera com a canal de comunicacions. Els estudis realitzats fins ara es centraven en la disponibilitat de l’enllaç (curiosament no funciona durant les hores centrals del dia), les pèrdues del senyal pel fet d’estar tan allunyats emissor i receptor, l’efecte doppler i algunes coses més.  Amplitude channel and Phase Channel Transfer Function sampled at 20:14 UTC the 11th of Februrary 2008
Farem una analogia a quelcom més tangible: els telèfons mòbils. Segurament moltes vegades viatjant en tren o en cotxe haureu perdut la cobertura al passar per un túnel una mica llarg i se us haurà tallat la trucada que estàveu fent amb el mòbil. Això succeeix perquè el mecanisme que s’encarrega de corregir les ràfegues d’error és incapaç de corregir tants bits incorrectes a la vegada. En canvi, a vegades passeu per un petit túnel i encara que s’entretalla una mica la veu, aconseguiu seguir parlant una vegada heu sortit del túnel. En aquest cas, la ràfega d’errors per la pèrdua de cobertura ha estat tant curta que el mòbil ha estat capaç de corregir molts dels bits que han arribat malament. De moment això és tot, espero haver escrit de manera intel•ligible. Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar Les campanyes antàrtiquesPosteado por Joan Mauricio
14May
1
De nou, torno a ser aquí. Aquesta vegada per a explicar a grans trets com funcionen les campanyes antàrtiques i com s’organitzen.
Espanya té presencia antàrtica amb dos bases: la Base Gabriel de Castilla, situada a la Illa Decepció i la Base Juan Carlos I, situada a la Illa Livingston. A més a més, disposa d’un Campament situat a la península de Byers, a la mateixa Illa Livingston.
Les activitats d’investigació en aquestes dues bases i al campament es realitzen només durant l’estiu austral. Durant els primers dies de Novembre comença la primera fase: arriba el personal tècnic que s’encarrega de condicionar les bases, fer la posta a punt de la maquinaria, treure les Zodiac, enjegar la depuradora, reestablir les comunicacions satel·litals,…, i inclús palejar neu per a poder entrar a la Base, si l’hivern ha estat molt dur.
El primer personal científic no ve fins passada la meitat o fins i tot finals de Novembre i se’n va durant els primers dies de Gener, moment en el que comença la segona fase.
El personal científic i tècnic de la segona fase acostuma a vindre també durant els priemrs dies de Gener per a suplir als companys que ja se’n van. Existeix un petit solapament d’uns pocs dies en els que el que se’n va posa al dia al que arriba. També acostumen a ser dies d’overbooking a la Base per raons obvies.
Un dels moments més emotius es produeix en el moment de la despedida dels companys, de fet, escriuré un post parlant d’això… la salutació antàrtica… buf! Jajaja!
De la mateixa manera que a l’anada, el personal científic abandona les bases dies abans del tancament (mitats de Febrer), per a que el personal tècnic pugui dedicar el 100% del temps a acondicionar la base per a que aguanti dignament la hivernada. A principis de Març, el personal tècnic se’n torna cap a la civilització.
De què va el Projecte Antàrtida?Posteado por Ana Echeverría
04May
2
Després de mesos d’escriure, m’acabo d’adonar que en cap moment he fet una explicació mitjanament digna sobre la temàtica del nostre projecte.
Aquest projecte neix com a una col•laboració entre l’Observatori de l’Ebre (a la imatge) i La Salle. La presència d’investigadors de l’Observatori a l’Antàrtida crec recordar que es remunta a l’any 1995, moment en el que van instal•lar un sensor de camp magnètic terrestre amb l’objectiu de saber si l’activitat volcànica propera a la zona tenia alguna influència en el camp magnètic terrestre. A més a més, aquestes dades són transmeses a Intermagnet, una prestigiosa xarxa d’observatoris geomagnètics que elabora mapes de camp magnètic terrestre en temps real, entre d’altres. Pel que fa a nosaltres, varem començar l’aventura antàrtica cap allà a l’any 2003, intentant oferir als companys de l’Observatori una alternativa al satèl•lit, ja que aquest els estava donant molts problemes (estem quasi al pol sud!). I per què no amb HF?, vam proposar. Aquestes sigles signifiquen High Frequency i fan referència a aquells senyals ràdio que estan compresos entre 3 i 30 MHz. A aquestes freqüències les ones tenen la peculiaritat de rebotar a la ionosfera, l’última capa de l’atmosfera terrestre. Un dels nostres objectius és crear un enllaç de dades de 12.700 Km entre l’Antàrtida i l’Observatori de l’Ebre situat a Roquetes (Tarragona), aprofitant els múltiples rebots de les ones a la ionosfera. Com us podreu imaginar, aquest objectiu té diversos al•licients per a un grup de recerca com el nostre: per una banda pots fer recerca sobre comunicacions digitals mitjançant rebot ionosfèric, un tema que cada dia desperta la curiositat de més investigadors, i d’altra banda (la que m’agrada més a mi En els propers posts seguiré explicant batalletes antàrtiques, salutacions!!
Els primers moments a l'AntàrtidaPosteado por Joan Mauricio
29Apr
4
Eren vols de les 10 de la “nit” (era totalment de dia) del 4 de Gener del 2009, quan vaig sortir a pendre l’aire i a tirar algunes fotos de la fauna quan de sobte, darrere la boira espessa vaig veure per primera vegada l’Antàrtida. Va ser una sensació única, em vaig gelar en tots els sentits i es que em vaig quedar amb la boca oberta de la impressió. El vent extremadament gelat que corria va invaïr-me per complet.
Després d’entrar una estona a dins per aclimatar-me una mica, vaig tornar a sortir per aprofitar el moment i que em féssin alguna foto a l’estil “yo estuve allí“. Per fi veus que s’acaba aquesta agonia de 60 hores i que aviat posaràs els peus a l’Antàrtida, quelcom que pocs poden dir. A les 11 de la “nit” el BIO Las Palmas arribava a Caleta Española, però tocava esperar a que pujés la marea a primera hora del matí.
A les 5 de la matinada del 5 de Gener començaven els viatges amb la Zodiac i cap a vols de les 6 ja estàvem tots a terra. Després de tants mesos d’espera i de dubtes, tenia els peus a l’Antàrtida!! El fet que en aquella època de l’any no quedi neu als voltants de la Base, però, fa que no sigui un moment tan espectacular com el que viuria si hi hagués anat a meitats de Novembre.
Salutacions!
Un pingüí albíPosteado por La Salle BCN
22Apr
1
De bon grat vaig acceptar el regal que ens va fer el Comandant del Las Palmas. Després d’un dia de navegació vam arribar al nostre destí, a on vam gaudir de l’hospitalitat xilena, així com de la preciositat d’aquell lloc tan singular. Un cop desembarcats del Las Palmas amb les Zodiac, ens trobàvem trepitjant l’Antàrtida continental, allotjats a una gran base xilena, envoltats d’innombrables pingüins. Entre ells en destacava un d’albí, un punt blanc dins d’una taca negra. Aliè a la gran quantitat de MB que omplia a les tarjes de memòria de les càmeres dels nous visitants, aquest petit pingüí albí va esdevenir l’estrella del dia.
Les Manxes de NeptúPosteado por Ana Echeverría
21Apr
1
Restos de buques descansan en el suelo marino por no haberse tomado lo bastante en serio esta isla traicionera.
I si no hi ha cap més entrada, tampoc hi ha cap altra sortida. Ni per als vaixells, ni per als corrents que dinamitzen l’aigua on aquests naveguen, ni per al vent que recorre les parets de la ferradura. Navegar per l’interior del cràter és complexe i sortir de la ferradura més complicat encara, sobretot tenint en compte les afilades agulles i l’irregular (i proper) terra marí que amenaça amb colpejar el casc del vaixell.
Restes de vaixells descansen al sól marí per no haver-se pres prou seriosament aquesta illa traïdora. |
Recent PostsTags1987
agua dulce
aigua dolça
antártida
Antártida continental
Antàrtida
Antàrtida
badia Foster
BAE
BAE Gabriel de Castilla
BAE Juan Carlos I
bahía Foster
Base Antártica Española
base chilena en la Antártida
Base Juan Carlos I
Bases Antàrtiques Espanyoles
Bases Antárticas Españolas
base xilena a l'Antàrtida
BIO Las Palmas
Buenos Aires
Byers
Caleta Española
Canal de Beagle
canal ionosfèric
canal ionosférico
ciencia
cuina
menjar
CSIC
desembarcar
desembarque
fotos de pingüinos
fotos de pingüins
I+D
Illa Decepció
ingenieros en la Antártida
investigación
Isla Decepción
llocs perillosos a l'Antàrtida
lugares peligrosos en la Antártida
projecte antàrtic
proyecto antártico
projecte antàrtic
R+D
recerca
|
. Salutacions!
) tens l’oportunitat de treballar en un projecte de desenvolupament molt atractiu, almenys des del punt de vista d’un enginyer entusiasta de les telecos.
