La Fundació Mies van der Rohe presenta la intervenció «mies missing materiality» d’Anna & Eugeni Bach

Posteado por
22Nov

bach bonaLa Fundació Mies van der Rohe convida periòdicament a artistes i arquitectes a provocar noves mirades i reflexions a través de les seves intervencions al Pavelló, potenciant-lo com espai d’inspiració i experimentació per a la creació artística i arquitectònica més innovadora.
Fins al 27 de novembre es pot visitar la intervenció “sembrats missing materiality” d’Anna & Eugeni Bach, professor de La Salle-URL, que consisteix la conversió del Pavelló Mies van der Rohe en una maqueta a mida real, vestint amb un únic material blanc uniforme. El 27 de novembre finalitzarà la intervenció amb una performance de desmuntatge.
LA INTERVENCIÓ
Amb aquesta senzilla acció, el Pavelló es converteix en una maqueta a escala 1: 1, una representació d’ell mateix que obre la porta a múltiples interpretacions sobre aspectes com el valor de l’original, el paper de la superfície blanca com a imatge de la modernitat, o la importància de la materialitat en la percepció de l’espai.
El Pavelló de Barcelona sobre el qual actuaran els professionals és una reconstrucció; una rèplica tan fidedigna de l’original, que sovint costa recordar la seva veritable naturalesa. Un edifici que havia de ser temporal va quedar immortalitzat en primera instància pel relat escrit del moviment modern, i més endavant, per la seva pròpia reconstrucció.
Convertir el Pavelló en una maqueta, amb totes les seves superfícies limitades a un únic material, tan blanc com indeterminat, posa en evidència el paper representatiu de l’edifici; tant el de l’original, com a símbol nacional, com el de la rèplica, en representació del primer. El Pavelló serà, durant un temps, la maqueta a escala 1:1 de la rèplica del pavelló temporal més allargat de l’arquitectura moderna.
Tota materialitat del Pavelló obre a més altres interpretacions lligades a la historiografia de l’arquitectura del segle XX.
Proveir el Pavelló de Barcelona d’aquesta blancor homogeneïtzadora significa dotar-lo d’una de les característiques definitòries de la historiografia moderna -que no de la modernitat- tot i que alhora, signifiqui desposseir el Pavelló de la seva materialitat, del seu caràcter únic; aquell que precisament el va erigir en icona del mateix moviment modern.
La instal·lació converteix aquesta paradoxa en vivència. Permet al visitant plantejar aquestes i més reflexions a través de la seva pròpia experiència en un Pavelló que, per uns dies, perdrà tot rastre material per, així, assumir tot el seu potencial representatiu.
Eugeni Bach, Barcelona, Espanya 1974.
– Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, UPC, 1999.
– Professor assistent al Taller Vertical de l’ESARQ UIC, Barcelona, dirigit per Winy Maas (1998) i Duncan Lewis (1999).
– Professor de la Càtedra Mies van der Rohe, ETSAB UPC, sota la direcció de David Chipperfield (2001).
– Professor de Projectes a l’Escola d’Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, Barcelona (2005 – actualitat).
– Professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. (2015 – actualitat).

Archivado en:

Comentar

Tu dirección e-mail no se publicará.

Iniciar sesión