Alberto Veiga, gallec, i Fabrizio Barozzi, italià, formen
Barozzi Veiga, un estudi d'arquitectura ubicat a Barcelona que va saltar a la fama quan va guanyar, al 2015, el Premi Mies van der Rohe - Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, un dels més rellevants de la disciplina. Les seves obres, serenament expressives, es troben per tot el món i són un exemple de com integrar els projectes al context dels llocs. Durant el primer semestre d'aquest curs 2019-2020,
Barozzi Veiga han exercit de visiting professors de La Salle-URL a la Visiting Unit, en el marc d'un canvi estructural de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de La Salle-URL (ETSALS), que vol potenciar el caràcter internacional, personalitzat i transversal del seu mètode pedagògic. El periple d'Alberto Veiga com a professor visitant de La Salle va acabar al gener, quan va impartir la CulturTalks que tancava el primer cicle de conferències del curs i va revisar, amb el seu company d'estudi, els projectes dels estudiants de la seva Unit.
- Després d'haver impartit cursos curts, workshops i conferències, aquesta era la teva primera experiència completa com a professor. Quin balanç en fas?
És cert, fins ara estava acostumat a impartir
workshops i cursos d'una o dues setmanes de durada. En aquest sentit, crec que
l'experiència com a professor de La Salle-URL ha estat molt reeixida. El fet d'estar a la Universitat i poder confrontar les meves idees amb les dels estudiants ha estat fantàstic, ha estat una gran experiència personal.
- Què et cridava l'atenció de poder impartir aquesta Visiting Unit a La Salle-URL?
El que em va agradar de la proposta de La Salle-URL era l'oportunitat de proposar el que jo volgués, l'oportunitat de decidir com desenvolupar durant el semestre el curs, el comptar amb una espècie de llenç en blanc en el qual plantejar coses.
He pogut explicar als estudiants la manera en què veig l'arquitectura en aquests moments. El fet de tenir llibertat per poder impartir la Unit ha estat fantàstic per a mi.
"No és habitual que es doni una relació tan estreta entre professors i estudiants, i La Salle-URL promou precisament això"
- Què destacaries de la ETSALS com a escola d'arquitectura?
El que fa a La Salle-URL i la ETSALS especials és el microcosmos de treball que es proposa, en el qual els estudiants poden desenvolupar-se de manera molt positiva. No és habitual que es doni una relació tan propera entre professors i estudiants, i
La Salle-URL promou precisament això:
que els estudiants se sentin a prop dels professors i viceversa. A la fi del semestre s'estableix un vincle molt proper, que no es dóna en altres escoles d'arquitectura.
- Acostumeu a definir l'estil arquitectònic de Barozzi Veiga com 'sentimentalitat monumental'. Ho heu utilitzat com a lema de la vostra Unit?
És una manera d'explicar com entenem l'arquitectura, que és el que he intentat fer durant el semestre. No perquè la meva manera d'entendre la disciplina sigui millor que la d'altres, sinó per ajudar els alumnes a pensar en la manera en què ells volen entendre l'arquitectura, tant ara com en el futur.
Volia que els estudiants pensessin en ells mateixos com arquitectes i mostrar-los que sense aquest reflex personal res no té sentit.
"Ensenyar és un procés que t'obliga a depurar la teva manera de pensar"
- ¿La part més difícil de ser professor és saber transmetre als alumnes?
Sí, és un dels principals reptes. És molt diferent a comunicar a l'oficina, on tothom et coneix i t'entens sense haver de dir una paraula. Però amb els estudiants és diferent, ells no saben res de tu i això t'obliga a esforçar-te per explicar el que consideres important, el que de veritat resulta substancial sobre la disciplina i per què això pot ser important per als estudiants. En aquest sentit,
ensenyar és interessant perquè és un procés que t'obliga a depurar la teva manera de pensar, i t'obliga, alhora, a explicar-ho de manera que sigui comprensible per a tothom. I això és un desafiament, perquè t'adones que moltes de les coses que tens en ment són simples idees superficials.
- Cap dels dos, ni Fabrizio Barozzi ni tu, sou de Barcelona. Però vau decidir ubicar el vostre estudi i el vostre treball aquí. Has utilitzat la ciutat en la docència de la teva Unit?
Vivim a Barcelona i, per tant, som part del context. Els arquitectes imaginem coses i en aquestes coses i projectes sempre es poden veure elements que es relacionen amb el lloc on vius, perquè és part del teu
background. D'alguna manera,
soc diferent perquè visc a Barcelona; i això és una cosa que també els passarà als estudiants, que es veuran molt influenciats per Barcelona, que és un
background fantàstic i ple de força.
- Quins consells i recomanacions has donat als estudiants?
Els he dit que siguin pacients i optimistes. Que el món és molt gran i que un, de vegades, simplement està en el lloc equivocat. Que hi ha feina per a tothom i que cal saber trobar el lloc adequat. També els he dit que
tot i que no es dediquin a l'arquitectura, la seva manera de pensar serà sempre la d'un arquitecte, i que tractin d'utilitzar això en favor seu per al que vulguin.
