Els arquitectes Sergi Sauras i Pau Garrofé, graduats de la Salle-URL, tindran un projecte exposat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

Heu estat seleccionats per estar presents al pavelló d’Espanya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Com ha estat aquest procés?

Pau Garrofé: En cada edició de la Bienale s’estudia un tema concret, rellevant per a la societat. Aquest any el tema global és “Freespace”, o “espai lliure”, que el pavelló espanyol ha interpretat sota el lema “Becoming”, on han seleccionat projectes nacionals que treballaven la idea de “canvi constant”, és a dir, espais que evolucionen amb el pas del temps i de les persones.

Sergi Sauras: L’any passat vam tenir la oportunitat de realitzar una instal·lació per al Festival LlumBCN titulada “Elogi de l’ombra”, que donava als visitants la llibertat de ser protagonistes o espectadors d’una escenografia efímera amb molta càrrega poètica. Vam presentar el projecte als comissaris de “Becoming”, i va resultar ser un dels elegits.

Expliqueu-nos el projecte “Elogi a l’ombra” que vau crear pel Llum BCN 2017.

S. “Elogi de l’ombra” és una experiència sensorial que converteix un espai al cor de Barcelona en un teatre d’ombres on els visitants són el més important: el seu moviment lliure configura i desfigura la percepció de l’espai a cada pas. Inspirats pel llibre homònim de l’autor japonès Junichiro Tanizaki, volíem crear un efecte on es mesclés arquitectura, escenografia i poesia.

P. El pati del Museu Frederic Marès és un lloc bell en si mateix. La nostra proposta respectava els elements existents però transformava la manera de percebre’ls, convidant als visitants a endinsar-se en una experiència indefinida i en canvi constant. Vam rebre milers de visitants durant els tres dies d’instal·lació, i cadascun va viure l’espai de forma diferent.

És un projecte que ha tingut molt recorregut i ha estat premiat en diferents Premis com el Lamp Lighting i ara a la Biennal. Perquè creieu que ha funcionat tan bé? Què destacaríeu?

S. Aquest èxit ha sigut totalment inesperat, era el nostre primer projecte junts i només volíem crear una experiència que agradés als visitants. El reconeixement és benvingut, però per nosaltres l’important és la bona feina.

P. La veritat és que estem molt contents amb tot el que hem après durant aquest temps i les persones que hem conegut gràcies a aquest projecte. Tot i així, el que ens segueix fent més il·lusió és trobar-nos amb gent que encara ens recorda la experiència que va viure amb “Elogi de l’ombra”.

Què espereu de la vostra experiència a la Biennal?

P. Observar molt! Conèixer la resta de seleccionats, compartir inquietuds i gaudir de l’experiència d’estar presents el dia de l’obertura.

S. Curiosament, vam començar aquest projecte durant la visita a la Biennal del 2016. Ser part de la del 2018 tanca un cercle en el que hem viscut molts bons moments i n’obre un altre que afrontem amb ganes de fer coses noves.

Sergi, tu també vas guanyar una beca Arquia i estàs actualment a l’estudi Aires Mateus de Lisboa. Com estàs vivint aquesta experiència internacional?

S. Aprenent cada dia. Veure com treballa un estudi d’aquest nivell és una oportunitat única per seguir creixent com a arquitecte. És un ambient inspirador on em trobo rodejat de persones amb un talent enorme per al disseny i la construcció. Actualment estic desenvolupant el projecte executiu per a unes cases a la costa de Portugal.

Pau, en quin altre projecte estàs ara?

P. Recentment he entregat el projecte final de carrera, i paral·lelament estic treballant, estic centrat en adquirir coneixements i experiència per poder-los aplicar més endavant.

I teniu projectes futurs com a tàndem previstos?

P. Aquests últims mesos hem estat treballant en projectes personals però sempre en contacte sobre noves idees conjuntes.

S. Sí, ens entenem molt bé dins i fora l’estudi. L’Elogi de l’ombra ha estat un viatge trepidant i no volem que quedi aquí. En vindran més.