Raquel, resumeix-nos una mica quina ha estat fins ara la teva trajectòria professional fins incorporar-te a La Salle-URL
Vaig fer el doctorat a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC) entre el 2003 i el 2008, on em vaig centrar en l’aplicació de mètodes d'IA per robots que realitzen tasques col·laboraries. Durant aquella època també vaig realitzar tres estades a la Carnegie Mellon, a Pittsburgh, una universitat molt reconeguda a nivell mundial en l’àrea de robòtica. Un cop finalitzada la tesi vaig guanyar una beca Marie-Curie de la Unió Europea per continuar la meva carrera investigadora a Toulouse, al Laboratoire d’Analyse et d’Architecture des Systèmes (LAAS-CNRS). És aquí on comença la meva recerca en temes d'interacció home-robot, centrat en la transferència de models cognitius desenvolupats en l’àrea de psicologia en robots per millorar la interacció home-robot.
Dos anys més tard, em vaig traslladar a Londres, per treballar en el projecte europeu ALIZ-E en el laboratori Personal Robotics de la universitat Imperial College London. En aquesta ocasió el projecte es centrava en el desenvolupament de robots en l’àmbit educatiu i de salut, on un robot humanoide, el Nao, havia d’interaccionar amb nens durant una seqüencia de sessions per adquirir hàbits alimentaris i d'activitat física saludables. Després de 10 anys en el món de la recerca, vaig decidir provar el món industrial, i vaig treballar a Cambridge Consultants, una consultora dedicada al desenvolupament de productes d’innovació. Aquí vaig treballar amb l’equip de disseny centrat en l’usuari, fent estudis d’exploració per identificar necessitats i problemes en usuaris finals per guiar el disseny de nous productes.
Finalment, al setembre del 2017 em vaig incorporar a La Salle, amb moltes ganes de tornar al món de la recerca i la docència, i per continuar treballant el desenvolupament i aplicació de la robòtica social en àmbits d’educació i salut principalment.
En temes de formació i recerca, quines diferències veus entre els diferents llocs on has estat?
Vaig tenir la sort de treballar en llocs on la robòtica ha sigut des de fa molt de temps una aposta important i, per tant, s’han assignat sempre molts recursos per poder treballar amb robots molt avançats. Això evidentment resulta molt motivador pels estudiants i facilita el desenvolupament d’aportacions rellevants en la investigació.
La diferència més significativa segurament seria entre Estats Units i Europa. A Estats Units el ritme és molt intens, i els estudiants es dediquen molt per sortir endavant. A Europa, no és tant el cas. No dic que no tinguin interès o que no siguin bons, però el clima és una mica més relaxat. L'exigència és diferent, s’intenta ajudar el més possible als estudiants, i potser les conseqüències són que l’alumnat no sent la necessitat tan alta de donar-ho tot, ja que compten amb que al final se’ls ajudarà una mica. A Estats Units és el contrari. He vist defenses de tesis on el mateix director de tesi qüestiona més al candidat que la resta del tribunal!
Durant l'estada a Cambridge també em va sorprendre el nivell tan elevat amb el que acaben els alumnes de batxillerat. És bastant comú que els estudiants, abans d’entrar a la universitat, realitzin una estada d’un any en una empresa per tenir una primera experiència laboral i assegurar-se que el grau que trien és el que volen fer més endavant. Durant aquest any treballen en projectes de les empreses, aprenent molt del dia a dia, però també desenvolupant i fent aportacions importants. No es tracta de fer feinetes tedioses o que ningú vol fer! Al contrari, se’ls dóna oportunitats per ser creatius i innovadors.
Raquel Ros a La Salle-URL
Estàs especialitzada en la intel·ligència artificial aplicada a la robòtica, explica'ns una mica en quin moment estem actualment en aquest àmbit.
Estem en un moment molt important, en el que es passa de tenir robots en laboratoris els quals només hi tenen accés els investigadors, a robots que estan a l’abast de la gent “del carrer”. Una mica com els ordinadors, quan es van començar a vendre per ús personal i no només en sectors restringits. És veritat que els robots més avançats encara són de laboratori, però hi ha una gran quantitat de robots menys sofisticats, però amb molt potencial, que ja es poden adquirir amb molta més facilitat. Això té implicacions positives i negatives, com tot!
Com a positiva, principalment, crec que això obre un espai important per la robòtica en el dia a dia de la gent. En poder arribar realment a la gent que ho necessita i “com" ho necessita. És a dir, satisfent necessitats reals i no escenaris ficticis amb els que tradicionalment s’ha treballat fins fa poc. La implicació d’això és que la recerca pot ser molt més aplicada. Ara podem parlar realment de desenvolupar robots que beneficien la societat de manera directa, i no a llarg termini, o de manera indirecta. L'aplicació és real, els reptes són reals i la recerca s’ha de posar les piles per poder estar a l’altura d’aquestes necessitats.
Una altra avantatge és que mica en mica la societat pot prendre consciència de què són els robots, com es poden utilitzar i quins beneficis poden aportar. Això és molt important ja que s’han de trencar els mites que s’han creat amb la ciència ficció, on hi ha robots exterminadors que acabaran amb la societat! El fet de tenir robots a l’abast de la població farà que la gent perdi aquesta por, que normalment és fruit del poc coneixement que fins ara s’ha tingut de la robòtica.
Però com tot, també hi ha conseqüències negatives, o millor dit de risc. Trobo que el perill és que molta gent que no té cap base teòrica o coneixement mínim en robòtica tindrà accés a aquesta tecnologia i intentarà “vendre” idees o productes sota aquest nom, quan en realitat potser poc de robòtic tindran. El risc és que es faci servir més com una eina de marketing que no pas com un producte on la necessitat de ser un robot sigui justificada. El problema serà que confondrà molt als consumidors, que acabaran tenint una idea equivocada de què és un robot i per tant, pot afectar negativament als avanços en la robòtica.
Tornant a la semblança amb el desenvolupament dels ordinadors, els PCs (personal computers) van començar a ser comercialitzats a finals dels 70 principis dels 80. Durant molt de temps només es podien fer tasques molt específiques i la gent no tenia el coneixement necessari per poder anar més enllà. Això però va forçar a tots, desenvolupadors i usuaris, a desenvolupar i aprendre aplicacions més properes a les necessitats de les persones. Va ser per tant un gran impuls per acostar més aquesta tecnologia a la gent, i per altra banda, a la gent adaptar-se a aquest nou producte fent-lo servir per cobrir necessitats del dia a dia. Crec que ara estem en aquest punt amb la robòtica i espero que en un algun moment, sigui tant útil i assequible per a tots com ara ho són els ordinadors.
Es parla molt sovint de la robòtica aplicat a la indústria i la seva influència en els llocs de treball. Aquí a La Salle es treballa molt a nivell educatiu. Què pot fer un robot per ajudar en l’educació?
Molt! És una eina per aprendre i descobrir coneixement de manera engrescadora i divertida. Crec que hi ha dos vessants principals, i són les que ara es treballen a La Salle justament:
Per una banda, es pot fer aprenentatge STEAM (mètode d'aprenentatge de Science, Technology, Engineering, Art and Maths) a través de la creació d’un robot. El robot és un element tangible amb gran potencial motivador que millora la immersió en l'activitat, potenciant l'aprenentatge de resolució de problemes, pensament computacional i enginyeril, i aprenentatge per error a l’igual que fomenta la creativitat i el desenvolupament d'habilitats socials i motrius. L’adquisició i retenció del coneixement, no és només teòric o memorístic, sinó al contrari, entenent el que estan aprenent i el per què.
Per altra banda, també es planteja el robot com una eina de suport en l’aprenentatge, on el robot pot jugar un rol de company o assistent-tutor, que ajuda a consolidar coneixement adquirit per altres mitjans. En aquest cas, el robot és una entitat més que acompanya a l’alumne quan està realitzant alguna activitat, com per exemple, repetint conceptes apresos, revisant coneixement adquirit, aclarint dubtes (fins a cert punt!), i sobretot, acompanyant a l’alumne de manera personalitzada i motivadora. Així, les activitats de retenció de coneixement resulten divertides, i com en el punt anterior, l’alumne acaba consolidant el coneixement de manera divertida i sense adonar-se.
Raquel Ros programant robots
Raquel Ros programant robots
En concret, que treballeu a La Salle? Quin tipus de robòtica fan els estudiants?
Els estudiants de La Salle han estat treballant fins ara en robòtica en la construcció de robots des de zero per realitzar alguna tasca en concret, prioritzant el desenvolupament de robots socials. Fins ara això ha funcionat prou bé, ja que la robòtica no estava a l’abast de tothom. Però això està canviant i ja existeixen bastants robots comercials a preus més raonables que es poden adquirir fàcilment. Això obre la porta a poder centrar-se no tant al desenvolupament de la part hardware del robot, com fins ara, sinó a dedicar-se al desenvolupament de comportaments del robot. Construir robots des de zero ja no té tant de sentit, a menys que es vulgui fer per assolir coneixements mecànics i electrònics. Però si l’objectiu és el desenvolupament de robots socials aplicats al benefici de la societat, s’ha d’enfocar els estudis cap a aquesta àrea de més alt nivell, utilitzant robots del mercat per fer avanços significatius. Això no treu, és clar, que a un robot comercial se li hagin d’afegir components en funció de les necessitats. I aquí s’ha de tocar el hardware i per tant, el coneixement i experiència en aquestes àrees també és rellevant.
Ens pots destacar algun projecte destacat que hagueu treballat?
Des de ja fa uns anys que La Salle ha treballat en el món de robòtica social. Els projectes més destacats serien el de la Fundació Marató de TV3, on es realitzaven activitats terapèutiques mitjançant el muntatge de robots LEGO per desenvolupar les funcions cognitives de pacients menors que havien patit trastorns cerebrals adquirits. L’altre projecte significatiu és el projecte PATRICIA, centrat en estudiar l’ús de robots mascotes, principalment el PLEO, en la interacció robot-pacient de curta durada en nens hospitalitzats a fi de validar si el seu ús és beneficiós per minimitzar el nivell d’angoixa. En tots dos projectes l’Hospital Sant Joan de Déu era part del consorci, i és evidentment, on és portaven a terme els estudis amb pacients.
Cap a on anem en el futur en aquest àmbit?
Doncs espero que cap un món millor! Sona molt utòpic, però crec i tinc la esperança que els robots podran resultar molt beneficiosos en la nostra societat. Una societat que cada cop es fa més gran, que cada cop està més ocupada i que necessita un respir, i que per tant, un cop de mà sempre és benvingut. Veig els robots com eines que ens poden donar suport en el nostre dia a dia, no que ens reemplaci en tasques o activitats que ens agradin i vulguem fer. Unes eines que ens permetin gaudir d’aquelles coses que ara per molts motius no podem, però desitgem.
De totes maneres, encara estem en un punt molt inicial en el desenvolupament de robots que realment puguin fer moltes coses diferents, en un món tan complex com el nostre. Ara és moment de desenvolupar robots en activitats específiques, però que ja tinguin un impacte directe en la societat, que siguin realment usuaris finals els que treballin/utilitzin els robots. Un cop assolit això, podrem pensar en robots més flexibles i que siguin capaços d’adequar-se a cada cop més tasques/activitats fins qui sap, si un dia aconseguirem desenvolupar un robot genèric que pugui ocupar-se de qualsevol tasca com ho faríem les persones.