El dia 14 de novembre es va celebrar Project Management Beyond 2020, l’esdeveniment que inaugura els actes que ha organitzat La Salle-URL al llarg de tot l’any per celebrar que el seu Màster Universitari en Direcció de Projectes fa 20 anys. Va comptar amb una taula rodona amb Xavier Albaladejo i Laurientiu Neamtu, grans experts del sector de la gestió de projectes, i una entrevista cara a cara entre dos dels grans gurus de la professió a nivell mundial, el Dr. David Hillson (“The Risk Doctor”) i Alfonso Bucero.
Una iniciativa pionera
Per començar la celebració, Josep M. Santos, Director General de La Salle Campus Barcelona-URL, va voler recordar els inicis del màster. “Fa 20 anys, això era una aventura: molt poques persones havien portat aquest coneixement a la Universitat de forma estructurada. És un orgull veure que, en l’actualitat, el nostre màster i els que s’hi ha format són reconeguts en el món de l’empresa com un referent”.
Després de recordar alguns dels impulsors originals del projecte, Josep M. Piqué, Maypi Torné, Albert Cublees, Josep Maria Bañeres, Diego Jódar i Angel Ros, va alegrar-se que, aquest any, el Project Management Office (PMO) ha atorgat al Màster la certificació Value Ring Certified Practitioner, l’única institució de l’estat que l’ha rebut.
Tradicional o Agile?
A la primera taula rodona “Dirección de Proyectos: ¿Tradicional o Agile? El eterno dilema”, es van enfrontar les metodologies tradicionals als mètodes àgils, de la mà dels experts Xavier Albaladejo, vicepresident d’Agile-Spain, Coordinador del Màster en Mètodes Àgils de La Salle-URL i Agile-Lean Executive Coach, i Laurentiu Neamtu, Coordinador de l’àrea de coneixement de Project Management a La Salle-URL, recercador al grup de gestió de l’emprenedoria i la Innovació de base tecnològica GREITM de La Salle-URL i ponent convidat del XI Congrès Internacional de Direcció de Projectes, Lideratge i Estratègia del PMI a Lima, i amb Sergio Ughetto, President del PMI Barcelona Chapter, com a moderador.
Neamtu va aclarir que “més que preguntar si és millor àgil o tradicioal, hem de definir què entenem per valor, com el generem i com l’entreguem, i també la cultura i els valors de l’empresa: en una empresa tradicional, serà molt difícil aplicar una metodologia àgil, i al revés”. “En realitat”, va afegir, “es tracta d’enfocaments que són complementaris”.
Albaladejo va explicar que “és clau que la gestió es fonament en amb quina gent treballem, quines capacitats tenen i com es relacionen entre ells”. Segons Albaladejo, hi ha una herència dels mètodes industrials tradicionals en que existeix una elit que pensa i una base d’empleats intercanviables que es limita a executar. “Ja no es pot seguir amb aquest enfocament: en un entorn incert, s’han de crear espais de qualitat perquè tots els membres d’una organització puguin pensar de forma no lineal, aportant més que la simple suma de les parts. Com actives la gent perquè tregui el millor de sí mateixa? Com aconsegueixes que senti com a seu el que fa l’empresa?”
Tots dos van coincidir en advertir que en molts casos es busquen solucions ràpides per afegir-les al funcionament ja establert d’una empresa i, en canvi, la implementació d’una metodologia, ja sigui tradicional o àgil, requereix d’una inversió de temps per organitzar-se i, sobre tot, fer-la de forma profunda, no com un simple pedaç.
El futur de la gestió de projectes
A continuació, el Dr. David Hillson (The Risk Doctor), vicepresident d’actualització del Project Management Body of Knowledge, i Alfonso Bucero, Fundador i Soci Director de BUCERO PM Consulting i un dels Project Managers més influents d’Espanya, tots dos considerats a nivell mundial com gurus de la professió, van conversar sobre el present i el futur del Project Management al cara a cara “Project Management Beyond 2020”.
Els experts van articular la conversa al voltant de tres grans temes que marcaran el desenvolupament del Project Management els anys vinents: l’ús de la IA al Project Management, el Project Management per a les diferents generacions i la importància de la cultura i l’actitud en la Direcció de Projectes.
Quant a l’ús de sistemes d’Intel·ligència Artificial, van concloure que és útil per analitzar l’enorme quantitat de dades que es poden recopilar actualment, però com a eina de suport: les màquines no seran capaces de substituir els éssers humans en la presa de decisions i en la gestió de les relacions humanes.
És precisament en la relació entre persones on es troba una altra de els claus de la gestió de projectes del futur. “Les actuals condicions del mercat fan que convisquin persones de quatre generacions diferents en un mateix entorn de treball”, va explicar Hillson “ i totes tenen una cultura, uns valors i una forma diferent de treballar i d’entendre les coses”. El fonamental és el diàleg, que s’escoltin entre sí i puguin adaptar-se els uns als altres per poder col·laborar de forma efectiva.
Tots dos experts van coincidir en que és un aspecte clau també en la gestió d’equips multiculturals i potencialment dispersos en l’espai: comprendre les diferents cultures i ser capaç d’adaptar-se als altres.
Bucero va explicar com l’actitud dels membres d’una organització és molt important. “has de liderar amb l’exemple, ser com un mosquit bo que va infectant les persones d’una organització amb una actitud positiva”. Això és primordial perquè, va afegir Hilson, “l’actitud determina el resultat final: si creus que pots, tens raó. Si creus que no pots, també tens raó”.
“Però no és com prémer un interruptor”, va advertir Bucero, “l’actitud es canvia poc a poc, amb feina. Acabaràs sent positiu si cada dia ho intentes”.
L’acte va acabar amb un espai de networking on els assistents i participants van poder-se conèixer i intercanviar opinions.