Novembre de 2019 és la data en que comença la pel·lícula de ciència ficció Blade Runner. Es va estrenar el 1982 i es basava en la novel·la de 1968 Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick; una pregunta sobre la humanitat de les màquines que es va formular fa cinquanta anys. La resposta requereix d’acostar dues galàxies culturals orgullosament distants: la ciència i les humanitats; però la societat ja no pot seguir endarrerir-ne la trobada.
La intel·ligència artificial, abans solament un bell oxímoron, apareix en l’actualitat diàriament als mitjans de comunicació: conducció autònoma, algoritmes que influeixen en resultats electorals, robots que curen, supleixen, enforteixen i substitueixen les persones i per les que es reclamen drets; implants cerebrals que ajuden, supleixen o amplien sentits i potser ens ajudin a pensar, o a sentir.
I, darrere de tots aquests avenços, hi apareix la sèrie de preguntes necessàries: pensen, les màquines?, Què és pensar?, Què és conèixer o tenir sentiments?, Les màquines, o els algoritmes, poden ser subjectes de dret?, En quin moment, un humà ampliat, un transhumà, deixa de ser humà?, El transhumanisme és una religió?
El món de la creació porta molt de temps fent propostes sobre la relació i els límits entre màquines i persones, com ara Jo robot o L’home bicentenari, d’Isaac Asimov, o Matrix, de les germanes Wachowski, entre molts altres títols; sembla que el món de la reflexió filosòfica s’hagi quedat endarrere, desbordat pel creixement exponencial dels avenços tècnics. Des de la reunió de Darmouth de 1956 en que es va crear el terme agraciat d’“intel·ligència artificial”, els avenços tècnics han anat succeint-se en onades, empesos per l’evolució de la capacitat de càlcul dels ordinadors. Ara, els algoritmes d’“intel·ligència artificial” han sortit dels laboratoris per inundar la societat, però els tècnics i els filòsofs ja fa temps que reflexionen sobre quins en són els efectes, els límits i les conseqüències.
Novembre de 2019, els dies 27 i 28, ha estat la data escollida per a realtizar a la Facultat de Filosofia de Catalunya unes Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial (IA).
L’objectiu de les jornades “Filosof-IA 2019” és el de tractar les preguntes que ha s’han enunciat -i més- des d’una doble perspectiva: des de la filosofia i des de la tècnica, amb ponències que en cobreixin tres aspectes: la posició de la intel·ligència artificial en el transhumanisme, l’essència filosòfica de la intel·ligència artificial i les qüestions ètiques que suscita la intel·ligència artificial. A cada sessió s’hi realitzaran ponències i taules de debat per part de filòsofs i tècnics amb inquietuds als dos mons.
“Blade runner” és, literalment, “corredor al fil [de la navalla]”. Ja s’ha iniciat la cursa de la intel·ligència artificial, ara s’imposa que reflexionem plegats i arribem a conclusions per que, quan deixem de córrer, no ens talli la navalla. Aquestes jornades “Fiolosf-IA 2019” pretenen ser una passa endavant en aquesta necessària reflexió.