Recentment, el diari Ara publicava un reportatge sobre l’atractiu de l’arquitectura en fusta, i destacava que l’eficiència energètica i la possibilitat d’innovació han impulsat aquest material en el sector. En el reportatge hi participava Josep Ferrando, el director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i Edificació de La Salle-URL (ETSALS), que defensava alguns dels atributs de la fusta: “Per cada 100 metres quadrats de forjat de formigó, si el fas de fusta estalvies 60 tones de diòxid de carboni, que és aproximadament el que emet un cotxe en un any”.
La tendència del sector apunta a la sostenibilitat, a la conscienciació i l’empara de la responsabilitat mediambiental. L’article de l’Ara explica que “la construcció és la responsable del 40 % de les emissions de diòxid de carboni, i és un fenomen imparable i creixent”. En aquest sentit, l’ETSALS advoca en els seus programes per conscienciar els seus estudiants —futurs arquitectes— de la importància de pensar en solucions creatives que afavoreixin la sostenibilitat dels edificis. La fusta, fins fa un temps una raresa, s’ha convertit ara en tendència. De fet, com apunta el reportatge, molts governs ja estan afavorint la construcció amb fusta; a França, per exemple, a partir del 2022 el 50 % dels edificis públics hauran de construir-se amb aquest material.
L’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL porta un temps apostant per la fusta com a material constructiu, en el marc d’un model d’escola en què la sostenibilitat és un dels principals valors acadèmics. La investidura de l’arquitecta francesa Anne Lacaton com a doctora Honoris Causa per la URL a proposta de l’ETSALS, el passat febrer de 2020, n’és un dels exemples més clars. Lacaton, de l’estudi Lacaton & Vassal, és un referent en la disciplina per alguns valors que l’emparenten directament amb l’Escola d’Arquitectura de La Salle: el respecte per l’entorn històric i natural, l’economia circular, el component social i la sostenibilitat.
D’altra banda, el propi director de l’ETSALS, en Josep Ferrando, ha introduït en el nou model d’escola una unitat de disseny en fusta en els estudis del Grau d’Arquitectura i també en una de les lògiques que integren el Master in Integrated Architectural Design (MIAD). Ho ha fet convençut de la importància d’ensenyar els avantatges de treballar amb aquest material, amb el qual ha construït —juntament amb el també professor de l’ETSALS Pedro García i els arquitectes Mar Puig i Manel Casellas— el Parc de bombers de Moià, el primer fet amb fusta a Catalunya. Justament, el projecte ha estat reconegut com un dels nominats del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2022, un dels guardons més importants de la disciplina a nivell mundial i el més important a Europa.
