Un nou estudi dirigit per investigadors belgues i espanyols i publicat a la revista Scientific Reports aporta evidències sobre els beneficis potencials dels extractes de te verd sobre la síndrome de Down. Els investigadors van observar que la ingesta d’extractes de te verd pot reduir la dismorfologia facial en nens amb síndrome de Down quan aquest producte es pren durant els primers tres anys de vida. La Salle Campus Barcelona – Universitat Ramon Llull forma part de l’estudi a través de dos dels investigadors del seu grup de recerca en Tecnologies Mèdia (GTM), Xavier Sevillano i Alejandro González.
A la part experimental de l’estudi, duta a terme amb ratolins, es van confirmar aquests efectes positius amb dosis baixes de consum. No obstant això, els experts van trobar que dosis elevades de l'extracte poden alterar el desenvolupament facial i ossi en els animals de laboratori. Per això, seran precises noves investigacions per entendre els efectes dels extractes de te verd, un producte que sempre s’ha de consumir sota supervisió mèdica.
La síndrome de Down està causada per la presència d'una tercera còpia del cromosoma 21 (trisomia 21), una alteració genètica que provoca una sobreexpressió dels gens d’aquest cromosoma i resulta en una sèrie de discapacitats físiques i intel·lectuals. Un d’aquests gens, el DYRK1A, contribueix a alterar el desenvolupament cerebral i ossi en persones amb síndrome de Down, entre altres mecanismes d’acció. A banda d’això, se sap que un compost del te verd —l’epigalocatequina-3-galat o EGCG— inhibeix l'activitat del gen DYRK1A. En aquesta línia, treballs anteriors (The Lancet, 2016) havien constatat el potencial de l’EGCG per millorar les capacitats cognitives en nens i joves amb síndrome de Down.
En el nou estudi, els investigadors van analitzar l’efecte dels suplements de te verd sobre el desenvolupament facial en la síndrome de Down. A la part experimental, es van analitzar els efectes dels suplements d'EGCG a dosis diferents sobre ratolins que eren model de la síndrome de Down. En una segona part, es va fer un estudi de tipus observacional sobre nens i nenes amb síndrome de Down i es va comparar amb infants que no presenten aquest desordre genètic (grup control). El treball està liderat pel Centre de Regulació Genòmica, l’EMBL, la Universitat de Barcelona i la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), i és el resultat d’una col·laboració internacional on també participen equips de la Universitat Central de Florida (Estats Units), La Salle Campus Barcelona – Universitat Ramon Llull i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), entre altres institucions.
En el cas de l’estudi amb els ratolins, els experts van iniciar el tractament abans del naixement —durant el desenvolupament embrionari de les cries a l’úter— mitjançant la suplementació d’extractes de te verd a l’aigua potable en dosis baixes o altes. “El tractament amb dosis baixes va tenir un efecte positiu en ratolins que són models de la síndrome de Down”, detalla la professora Greetje Vande Velde (Universitat Catòlica de Lovàina, Bèlgica), coautora de l'estudi. “El seixanta per cent d'aquests ratolins va presentar unes característiques facials similar a les del grup control”. “No obstant això, el tractament amb dosis elevades va aportar resultats molt heterogenis. Fins i tot en alguns casos va arribar a alterar el desenvolupament facial , de manera que va causar una dismorfologia addicional. Això es va produir en tots els ratolins, independentment de ser models de la síndrome de Down o no”.
Efectes dependents de l’edat
L'estudi observacional amb voluntaris es va dur a terme a Espanya i també va incloure participants procedents d'Amèrica del Nord. Hi van participar 287 nens d’entre 0 i 18 anys, inclosos els nens i nenes amb síndrome de Down que van ingerir (n=13) o no (n=63) un suplement d’EGCG en condicions d’autoconsum i sense seguir un protocol prescrit.
“Tots els participants en l’estudi van ser fotografiats des de diversos angles per crear un model 3D de les seves cares”, explica Neus Martínez-Abadías, professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i coautora principal de l'estudi. “Per comparar els trets facials dels participants, es van fer servir 21 marcadors antropomètrics i l’anàlisi de distàncies facials. En el grup de menor edat —entre zero i tres anys— vam observar que quan comparàvem infants amb síndrome de Down que no mai havien rebut tractament amb infants que no pateixen aquesta trisomia, el 57% per cent de les distàncies de la cara eren significativament diferents. Quan en la comparació consideràvem els infants que sí van rebre tractament amb EGCG, aquesta diferència va ser molt menor, només el 25%. Així doncs, observem que després de la suplementació amb te verd, la dismorfologia facial disminueix i els nens i nenes amb o sense síndrome de Down s’assemblen més”.
“Ara bé, no vam identificar un efecte similar en el grup d’adolescents”, continua Neus Martínez-Abadías. “Fins i tot quan havien ingerit extractes de te verd, la diferència en els trets facials es mantenia al voltant 50% si els comparàvem amb el grup control. Aquestes conclusions suggereixen que els suplements de te verd només afecten el desenvolupament facial quan s’administren en les primeres etapes de la vida, moment en què les estructures de la cara i del crani creixen més ràpidament”.
“La nostra participació ha consistit en implementar algorismes per a quantificar les diferències entre la forma de la cara d’individus sans i individus amb síndrome de Down a partir de landmarks facials”, explica Xavier Sevillano, investigador de La Salle-URL. “A més, donada la mida limitada de la mostra disponible, vam dissenyar un mètode de simulació per a validar la significança estadística de les diferències observades entre els dos grups d’individus, donant el suport estadístic necessari a les conclusions de l’estudi”, afegeix.
Més recerca per conèixer millor els efectes dels EGCG
"Tot i els beneficis potencials que hem observat, les conclusions del treball són preliminars i cal considerar-les amb precaució ja que es basen en un estudi observacional”, alerta la professora Vande Velde. “És necessari impulsar noves recerques per avaluar amb més detall els efectes dels suplements d’EGCG, la dosi adequada i el seu potencial terapèutic en general. També caldria considerar el possibles efectes sobre altres òrgans i sistemes, i no centrar-nos únicament en el desenvolupament de la cara. Això requereix primer una investigació més bàsica al laboratori amb ratolins i després estudis clínics amb més participants i amb un protocol de consum controlat d’aquests suplements”.
“Les nostres descobertes suggereixen que els efectes de l'EGCG són molt dependents de la dosi”, conclou la professora Martínez-Abadías. “Els productes que contenen EGCG estan disponibles comercialment i s’utilitzen regularment per promoure una bona salut. Per això, és important seguir sempre les recomanacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre las dosis màximes de consum i consultar sempre un metge abans de prendre els suplements”.
“El nostre treball constata els seus potencials efectes beneficiosos sobre el desenvolupament facial a dosis baixes en persones afectades per la Síndrome de Down, però també s’ha vist que a dosis molt altes poden produir efectes imprevisibles en els ratolins. Cal impulsar noves recerques en humans per determinar la dosi òptima a cada edat que maximitzi els beneficis potencials”, conclou la investigadora.
El treball s’ha dut a terme amb el cofinançament de les fundacions privades BBVA, Marguerite-Marie Delacroix i la Fundació Jerome Lejeune, el suport institucional de CRG Centre d'Excel·lència Severo Ochoa, la Universitat Central de Florida i la Universitat Catòlica de Lovaina, així com recursos de finançament públic de l'Associació Americana d'Antropòlegs Físics, la Fundació d'Investigació Flandes i l’anterior Ministeri d'Economia i Competitivitat del govern central.
Article de referència:
Starbuck, JM.; Llambrich, S.; Gonzàlez, R.; Albaigès, J.; Sarlé, A.; Wouters, J.; González, A.; Sevillano, X.; Sharpe. J.; De La Torre, R.; Dierssen, M.; Greetje Vande Velde, G.; Martínez‑Abadías, N. «Green tea extracts containing epigallocatechin-3-gallate modulate facial development in Down syndrome». Scientific Reports, febrer de 2021. Doi: 10.1038/s41598-021-83757-1