Animació: tendències clau en 2026
La IA redefineix els fluxos de producció, l’streaming converteix el sector en una sortida professional de primer nivell, i Espanya es consolida com a referent europeu amb una demanda de talent que supera l’oferta.
El mercat mundial supera els 453.000 milions de dòlars aquest any i es preveu que arribi als 777.000 milions el 2035.
Darrere d’aquest creixement hi ha forces concretes que estan redibuixant què es produeix, com es produeix i —el més rellevant per a qui es forma en el sector— quins perfils professionals necessita la indústria ara mateix.
A La Salle Campus Barcelona fa anys que formem animadors, artistes digitals i especialistes en VFX que treballen en estudis de referència nacional i internacional. Des d’aquesta perspectiva, analitzem les tendències que més impacten el sector el 2026 i què signifiquen per a aquells que volen construir-hi una carrera professional.
1. La IA generativa transforma els processos, no elimina el talent
1.1. D’eina auxiliar a co-creadora de producció
La intel·ligència artificial ha passat de ser un complement puntual a convertir-se en un agent central dels fluxos de treball creatius. Eines com Sora 2, Veo 3 o Kling 2.6 permeten generar seqüències animades d’alta qualitat a partir de text o d’una imatge de referència.
L’impacte és immediat en les tasques més repetitives: el rigging de personatges, la interpolació de fotogrames intermedis, el rotoscopi... Això no significa menys feina; significa una feina diferent.
1.2. L’animador del futur: criteri creatiu, no només destresa tècnica
Aquí és on el debat esdevé rellevant per a qui està triant on formar-se. El consens entre els professionals del sector és clar: la IA no substitueix l’artista, transforma el seu rol. Els perfils més demandats el 2026 no són els que saben executar tasques mecàniques, sinó els que tenen criteri per dirigir, supervisar i elevar allò que produeix la IA.
La democratització tecnològica també obre oportunitats sense precedents per a creadors independents i estudis petits, que ara accedeixen a capacitats abans reservades a grans productores. El resultat és una onada de projectes d’animació d’autor amb identitats visuals molt definides, on el talent individual marca la diferència.
2. Streaming i nous mercats: més sortides que mai
L’animació per a adults ha crescut un 38% a les grans plataformes i més del 45% dels nous títols en streaming són animats. Netflix, Amazon, Disney+ i HBO Max competeixen activament amb sèries animades que aborden la salut mental, la crítica social o la identitat amb una complexitat narrativa que abans era exclusiva del cinema d’acció real.
Més enllà de l’entreteniment, l’animació creix amb força en el gaming —present ja en més del 60% dels nous títols—, en l’e-learning, on el 50% de les plataformes incorporen mòduls animats, i en l’àmbit de la salut, amb una demanda creixent d’animació científica i mèdica. Per als professionals en formació, això significa un mercat laboral molt més ampli del que existia fa cinc anys.
L’oportunitat de l’espanyol
El mercat manté un creixement OTT superior al 5% anual. Les produccions locals representen una proporció creixent de la demanda global, fet que significa que no cal mirar cap a Los Angeles o Londres per fer una carrera d’alt nivell: Barcelona, Madrid o Sevilla ja concentren estudis que treballen per a les grans plataformes globals.
3. Demanda real i escassetat de talent format
L’animació espanyola factura més de 600 milions d’euros anuals, ocupa 2 de cada 10 treballadors de l’audiovisual nacional i ofereix salaris un 22% superiors a la mitjana, amb una mitjana de 32.400 euros bruts anuals. El juny de 2026, el Govern va aprovar una inversió de 24,9 milions a la productora Anima Kitchent, amb la previsió de generar 275 llocs de treball directes durant els pròxims cinc anys. No és un cas aïllat: forma part d’una estratègia per posicionar Espanya com a hub audiovisual europeu.
El principal repte del sector no és la demanda —que continua creixent— sinó l’oferta de talent. Els estudis tenen dificultats per trobar riggers, compositors i especialistes en VFX. La formació específica marca la diferència entre accedir al mercat laboral o quedar-ne fora.
El sector et necessita, però amb la formació adequada
L’animació el 2026 és una indústria en plena expansió, amb un mercat en creixement, salaris per sobre de la mitjana i una demanda de perfils especialitzats que l’oferta actual no arriba a cobrir. La IA no ha reduït la necessitat de talent; l’ha reorientada cap a professionals amb criteri creatiu, domini tècnic i capacitat per treballar en entorns de producció reals.
La pregunta no és si el sector té futur —en té—, sinó com entrar-hi amb avantatge. A La Salle Campus Barcelona, el Grau en Animació i VFX prepara els estudiants per treballar en producció real des del primer any: rigging, compositing, efectes visuals i animació 3D, exactament els perfils que els estudis demanden i no troben.
El Grau en Arts Digitals forma creatius amb una visió àmplia del llenguatge visual digital —disseny, motion graphics, narrativa interactiva i direcció d’art— amb el component tècnic necessari per treballar en equips multidisciplinaris de producció audiovisual.
Dos camins diferents, tots dos orientats al mercat real, en un campus on la indústria i la formació comparteixen espai.