Arquitectura sostenible: enfocament 360º
L'arquitectura verda ja és passat. Avui els edificis es conceben com a organismes vius que interactuen amb el seu entorn, minimitzen el seu impacte i regeneren els ecosistemes. Construir ja no tracta només d'aixecar estructures, sinó de crear futur.
Aquest enfocament 360º combina innovació tecnològica, materials sostenibles, economia circular i benestar social per a redefinir com construïm i generem les nostres ciutats.
1. Què entenem per arquitectura sostenible avui?
L'arquitectura sostenible tradicionalment s'ha definit com aquella que busca disminuir l'impacte ambiental dels edificis, optimitzant recursos com a aigua, energia, materials i generant benestar per als usuaris.
Però ara, tot és diferent:
-
Adaptabilitat climàtica i resiliència: els edificis han de respondre a esdeveniments extrems, canvis d'ús, noves densitats urbanes...
-
Benestar humà a més d'eficiència: hem de considerar la salut, la connexió amb la naturalesa, la qualitat de l'aire interior i els espais verds.
-
Economia de cicle de vida complet: disseny, construcció, operació, manteniment, desmuntatge o reutilització.
-
Integració amb context urbà, social i ecològic: l'edifici no és una peça aïllada, sinó part d'un ecosistema més ampli.
2. Materials, tecnologia i disseny: les claus
2.1 Materials sostenibles
La selecció de materials és essencial. Fusta certificada, materials reciclats, productes de baix impacte (biomaterials) i el disseny d'intercanvi de cicle llarg ja són pràctiques habituals. En l'arquitectura circular, per exemple, s'emfatitza l'ús de materials reutilitzats o reciclables.
2.2 Disseny bioclimàtic i eficiència energètica
Exemples clars: aprofitar l'orientació, la ventilació natural, l'aïllament, el control solar... En molts casos això significa repensar l'arquitectura des de la seva ubicació, clima i context.
2.3 Tecnologia, digitalització i gestió intel·ligent
Els edificis sostenibles integren sistemes de monitoratge —energia, aigua, qualitat de l'aire— i en alguns casos tecnologies emergents com a sensors, IoT, fins i tot materials “actius”. Aquest nivell de control permetrà tant optimitzar el rendiment com preveure actuacions de manteniment o adaptació.
2.4 Adaptabilitat i cicle de vida
El disseny ha de contemplar tant la construcció com l'eventual reutilització o transformació de l'edifici. Ja no n'hi ha prou amb “construir bé”, sinó amb pensar en desmuntatge, reutilització de materials, flexibilitat en els usos. Aquest aspecte es basa en els principis de l'economia circular.
3. Disseny regeneratiu: més enllà de la sostenibilitat
El Disseny Regeneratiu, planteja que els edificis actuïn no sols per a no danyar l'entorn, sinó per a millorar-lo.
-
Regenerar ecosistemes locals (sòls, biodiversitat) en lloc de solo detenir la seva deterioració.
-
Cicles tancats de recursos (aigua, energia, materials) autosuficients o gairebé.
-
Impacte social: l'arquitectura ha d'aportar a la comunitat, a la qualitat de vida.
-
Resiliència i adaptació al canvi climàtic.
Aquest enfocament canvia l'agenda: ja no sols parlem de “menys dolent”, sinó de “positiu”. En la pràctica, això pot implicar sostres verds que serveixin d'hàbitat, edificis que netegin aire, sistemes que recuperin l'aigua de pluja per a l'entorn o la comunitat.
4. Arquitectura circular: el nou paradigma constructiu
L'Economia Circular aplicada a l'arquitectura és un altre gran vector de transformació.
-
Mantenir els materials en ús el major temps possible, reutilitzant components, evitant residus.
-
Disseny desmuntable, modular, que permeti adaptar-se o transformar-se sense demolició dràstica.
-
Minimització de residus en construcció, reutilització, reciclatge.
-
Ús de materials regeneratius, reciclats o renovables.
En termes pràctics, arquitectura circular pot significar recuperar materials de demolicions, dissenyar edificis que puguin “reciclar-se” al final de la seva vida útil, pensar en la reversibilitat o reutilització. És, en essència, una transformació del model lineal “construir → usar → tirar” cap a un “construir → usar → transformar/reciclar”.
5. Cap a una pràctica 360º: com estructurar projectes sostenibles
Per a entendre com portar una arquitectura veritablement sostenible de manera integral, hem de seguir un marc 360è amb sis eixos:
-
Context i ubicació: analitzar clima, orientació, topografia, ecosistemes, comunitat.
-
Disseny i materials: elecció de biomaterials, reciclats, eficiència energètica, modularidad.
-
Tecnologia i operació: monitoratge, automatització, manteniment, consum real vs projectat.
-
Economia circular i cicle de vida: disseny per a desmuntatge, reutilització, mínima demolició, materials de llarga vida.
-
Regeneració i entorn: incorporar elements que millorin l'ecosistema local (biodiversitat, aigua, vegetació), interrelació amb la comunitat.
-
Resiliència social i urbana: pensar en ús flexible, densitat urbana, salut, espais públics, adaptació al canvi climàtic.
Adoptar aquest enfocament permet que un edifici no sols “sigui sostenible”, sinó que participi activament en la creació d'un entorn més just, habitable i resilient.
Per a arquitectes, promotors, usuaris i ciutats, el repte és gran però imprescindible: construir no sols per a avui, sinó per a les generacions futures i per al propi entorn que habitem. Si adoptem un enfocament 360è —com el que hem descrit— estarem més prop d'aquesta arquitectura que realment importa.
ARQUITECTURA A | LA SALLE-URL