Ponencia NTT Limited 21/22 - Les comunicacions dins els CPDs
En primer lloc, ens va començar fent una reflexió introductòria a tall de debat sobre quina havia estat la tecnologia més disruptiva que havia entrat recentment en el mercat generant canvis en el model de disseny dels últims anys dels CPDs. Idees com cloud, NGFW o el mateix internet van ser propostes per part dels alumnes, però el que definitivament ha estat l’eina més determinant que ha revolucionat aquest món segons la percepció de l’expert és la virtualització. El principal motiu que va exposar és que ha permès treure la majoria de hardware dedicat exclusivament a una única tasca habilitant la possibilitat d’aprofitar infraestructura ja existent oferint un ventall molt ampli de possibilitats als clients. Cal recordar que el CPD acaba sent, en la majoria de casos, la despesa més gran del departament d'IT de les empreses, per tant, qualsevol solució que suposi un retall en aquests costos esmentats desperta un gran interès dins del sector.
Segons dades ofertes pel mateix ponent, el 40% de les companyies actualment creuen que la solució que prevaldrà sobre les altres en l’entorn dels CPDs és l’anomenada “hibridació”, és a dir, solucions que combinen part en cloud i part on premise (concepte que fa referència a tota aquella infraestructura present a escala física). El que tot model de Next Generation Data Center hauria de buscar en comparació amb els vistos aquests últims anys és: proactivitat sobre reactivitat, fluïdesa sobre ser estàtic, automatització sobre ser manual, flexibilitat sobre inflexibilitat i consolidació sobre creixement; adaptant-lo sempre a les necessitats i requeriments segons el tipus de client (persones, companyies, etc.). Així doncs, els punts clau del desafiament més gran al que un responsable d'IT haurà de fer front segons la percepció de l’Albert són: la consolidació del mínim nombre de CPDs per empresa facilitant la seva gestió i reduint la despesa que generen sempre que les comunicacions ens ho permetin, la virtualització la qual marca els límits de fins on es pot arribar pel que fa a varietat de sistemes (Windows, Kubernetes, contenerització, etc.) i sobretot la utilització del cloud.
La visió tradicional dels CPDs que se’ns va exposar consta de diversos switch i switch-router que uneixen les comunicacions en l'àmbit de cablejat fent especial èmfasi en els servidors que el conformen. Els últims estan units tant a la xarxa LAN, que és per on accedim els usuaris, com a la xarxa SAN (Storage Area Network), la qual és molt potent sobretot en grans companyies i funciona amb commutadors diferents a través del protocol Fibre Channel ja que ofereix més eficàcia respecte a l’Ethernet pel que fa al transport de grans volums de dades, per tant, els servidors hauran de comptar amb un mínim de dues targetes per ambdós mons (normalment, sempre en tenen moltes més). També podem trobar tant entorns NAS (Network Access Storage), els quals utilitzen el món Ethernet per transportar dades, com entorns DAS (Direct Attached Storage), funcionament dels quals consisteix en la connexió d’una cabina de discos directament als servidors sense passar per commutador (SATA3, iSCSI, etc.). Una de les principals característiques amb les quals es compta dins d’un CPD tradicional és la diversitat que ofereix tant en servers, com storage, com network en aspectes com: vendors (HP, IBM, Sun, Dell, Fujitsu, etc.), arquitectures (Tower, Rack, Blade, x86, RISC, clúster, grid, etc.), sistemes operatius (Microsoft, Linux, UNIX, etc.), solucions (DAS, SAN, NAS, iSCSI). La gestió dels Back-ups (sobretot amb l’aparició dels atacs Ramsomware), el Fibre Channel en el món de les aplicacions “per bloc”, el iSCSI com a solució óptima per a aplicacions “per arxiu” (NFS o CIFS), les rèpliques (síncrona i asíncrona) per a solucions de business continuity o disaster recovery, les solucions de De-Duplicació que utilitzen els entorns de storage per emmagatzemar més quantitat de dades en un mateix espai, l’aparició de memòries “Flash” per a un accés a les dades molt més ràpid, la interconnexió entre els data centers i les sucursals a través de les xarxes i l’accés del client a les “illes d’aplicacions” conformen també característiques essencials a l’hora de definir aquesta visió dels CPDs que l’expert intentava traslladar-nos constantment.
La conferència va acabar explorant amb una mica més de detall alguns dels conceptes esmentats prèviament com el funcionament de l'emmagatzemament NAS, emmagatzemament SAN, la proliferació de ports dels servidors i la seva infraestructura virtual o les diferents topologies tier 2 i 3 que podem trobar dins d’un data center que sens dubte ens va ajudar a comprendre molt millor els motius pels quals l’evolució dels CPDs va prendre aquella direcció en cada cas. Finalment, només queda agrair-li per part dels alumnes a l’Albert pel temps emprat en nosaltres ja que els continguts exposats ens resultaran de gran utilitat de cara a l’entrega a realitzar al final de curs.