Xarxes Definides per Programari (SDN)

En termes genèrics, l’SDN és un enfocament de la xarxa que utilitza controladors basats en programari o interfícies de programació API per a comunicar-se amb la infraestructura de maquinari subjacent i dirigir el trànsit a una xarxa.
En Josep les va comparar amb el model tradicional, en que, les xarxes tenen dispositius dedicats per a controlar-ne el tràfic. En canvi, amb les SDN tenim l’oportunitat de crear i controlar una xarxa virtual i també els dispositius tradicionals mitjançant software. Això presenta algunes grans avantatges com les següents.
•    Lliurament de continguts. Tenim l’habilitat d’automatitzar directament el tràfic tot implementant quality of service (QoS) per veu sobre IP, vídeo i àudio. Això proporciona una experiència d’alta qualitat per l’usuari final.
•    Disminuir les despeses de capital. Ja que gràcies a les SDN podem optimitzar i aconseguir un major grau d’aprofitament dels dispositius existents a la xarxa.
•    Centralització. Ja que les SDN ofereixen una vista de la xarxa, facilitant racionalitzar la gestió empresarial i proporcionant una major velocitat i flexibilitat.
•    Gestió. Habilitat per a canviar les configuracions de xarxa sense cap efecte sobre la xarxa. Les SDN suporten la gestió física i virtual del switch i equipament.
•    Personalització de la infraestructura de xarxa. Els administradors poden configurar els serveis de xarxa localitzats als recursos virtuals i canviar-ne la localització. Aixo permet d’optimitzar el flux de dades de la xarxa i prioritzar aplicacions que requereixen més disponibilitat.
•    Seguretat. Una SDN també proporciona una major visibilitat de les amenaces. Els operadors poden crear zones separades pels dispositius que requereixen diferents nivells de seguretat o, immediatament posar en quarantena els dispositius per a que no puguin infectar al resta de la xarxa.
Així mateix, en Josep ens va explicar que la virtualització d’una xarxa permet a les empreses segmentar les diferents xarxes virtuals en una única xarxa física, o connectar dispositius per a crear una única xarxa virtual. Es així que les SDN doncs, son una nova forma de controlar i encaminar paquets en un servidor centralitzat i el, Control-Pane tal i com comentem es troba basat en software.
Seguidament, en Josep ens va comentar que una arquitectura típica de SDN podria tenir els següents elements.
•    Aplicacions
•    Controladors
•    Dispositius de Xarxa
Gràcies a la SDN les dades es poden moure ràpidament entre les localitzacions la qual cosa es critica per a aplicacions cloud.
Finalment, vam poder veure els diferents tipus de SDN que podem trobar.
•    SDN Oberta
•    SDN per API
•    SDN Overlay Model
•    SDN Híbrida
Fins aquí aquest article-resum de la ponència que personalment vaig trobar molt actual i interessant.

Eduard Lecha Puig