Segueix-nos a:

Blogs

Un bloc d'enginyers per a enginyers en Àudiovisuals, Telecomunicació, Electrònica, TIC, Informàtica, Multimèdia i Telemàtica. 

20 maig 2020 | Publicat per deborah.domenech

El 5G, el motor de la tecnologia al PostCOVID - 19

La sisena trobada dels ‘Digital Coffees’ es va celebrar el passat divendres 15 de maig amb l’entrevista a l’Eduard Martín, actual CEO i director del Programa 5G a la fundació Barcelona Mobile World Capital i expert en tecnologia i informàtica, per respondre qüestions relacionades amb la cinquena generació de xarxes mòbils i societat a la Nova Normalitat  que s’acosta.

Luis Font, coordinador de l’Executive MBA de La Salle – URL, va obrir l’entrevista amb una pregunta clau no només pels assistents, sinó per a tots: què és realment el 5G. Eduard Martín va deixar de banda els tecnicismes i “per treure-li ferro a l’assumpte’, el va definir com a “una part de la gran aventura de connectar la humanitat sense fils”. Acostumats a la velocitat de l’evolució de la tecnologia, hem normalitzat el fet de comunicar-nos  “des d’on vulguem fins on sigui amb qui em vulgui comunicar”, no obstant, Martín es nega a restar-li importància i assegura que es tracta “d’un dels grans salts de la humanitat”.

Durant la trobada, Eduard Martín, degà del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i apassionat de la docència, va repassar les quatre fases anteriors de les xarxes mòbils, recalcant els punts diferencials i les possibilitats que ofereix cadascuna:: el salt al missatge de text amb el 2G o el gran canvi de model de relació gràcies a l’aparició dels smartphones amb l’arribada de la 3a Generació. En aquesta, canviem els terminals per ‘petits ordinadors’: navegació per Internet, Internet fora de casa o el naixement de les apps ara ja a les nostres butxaques. Per a Martín, el 4G no ha estat més que “una senzilla evolució en el temps que ens permet continguts rics en vídeo i música, per exemple”. Entre rialles, va reptar els espectadors virtuals a tornar al 3G i “mirar una pel·lícula de Netflix”. Quelcom gairebé impossible i al què, pràcticament tots, ens negaríem en l’actualitat.

Canvi i evolució a les nostres vides

Quant al que ens aportarà el 5G, Eduard Martín va diferenciar dues disrupcions: la tecnològica i la del user experience.

Durant els dos darrers anys, aspectes com els negocis, la manera de relacionar-nos i la immediatesa s’han transformat. L’acumulació de dades i la informació han patit un increment i evolució que requereixen de més processos, potència i capacitat. Fins ara comptàvem amb el ‘núvol’, però se’ns queda petit: “El que es necessita per cobrir aquesta evolució porta la tecnologia al límit, necessitem més espai i el Cloud no és finit”.

El valor afegit de la cinquena generació és una “nova configuració tecnològica per poder donar suport a aquesta allau de recursos”, el que Martín defineix com una Arquitectura Tecnològica Distribuïda: “Passem de l’esquema centralitzat (Cloud) a necessitar molts centres de processament”. La clau?: “Distribuir aquests centres de processament i posar-los més a prop”. O, el que ve a ser el Age Computing: “Un emmagatzematge de dades més elevat i més a prop de l’usuari final”, sentencia Martín. Més velocitat, més informació, més gent.

Pel que fa a la disrupció del user experience, Eduard Martín, director de l’Observatori Nacional 5G de la fundació Barcelona Mobile World Capital, va assenyalar que “cada vegada volem més perquè se’ns ofereix més” i va remarcar la importància de l’experiència individual i personalitzada: “Aquesta experiència també ocupa espai i temps i, amb el 5G, tot això es podrà habilitar”.

Una de les preguntes, potser, més esperades pels assistents virtuals la va llançar un usuari que mostrava la seva preocupació per la nocivitat de les radiacions en aquesta nova generació de xarxes mòbils, a la qual Martín va respondre taxatiu: “No existeixen estudis i / o proves científiques que demostrin aquesta nocivitat. Sí teories, però no evidències científiques”.

El 5G s’apropa trepitjant fort i ens neix la curiositat per com afectarà al nostre dia a dia aquest nou salt tecnològic. El sentirem, sobretot, en tres aspectes: temps real, ample de banda millorat i connectivitat massiva. Els usuaris tenim la necessitat  impetuosa de publicar tot allò que fem. Si a aquesta li sumem l’increment de l’ocupació de la xarxa fixa causat per la crisi (un 60 %), el resultat és el següent, comenta Martín: “Una xarxa capaç d’absorbir aquesta ocupació a la qual cada vegada som més i més coses connectades a aquesta xarxa”. Gràcies al 5G i a la seva connectivitat adaptativa, aconseguim aquesta connectivitat “per a tots, igual, excel·lent i instantània”, optimitzant l’ús de l’espectre, oferint la potència necessària a cada moment.

Una altra de les preguntes formulades pels assistents tractava l’evolució i resultats de les proves pilot de 5G a Espanya. En concret, a Catalunya s’han executat en els últims dos anys 18 proves pilot de diferents àrees. A més a més, Martín va comentar amb orgull l’experiència que ens permetrà aquesta cinquena generació de xarxes mòbils al tram de la Plaça Espanya a Gran Via Fira, un trajecte dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat de quatre parades, on es podrà gaudir d’una experiència 5G gràcies a la inauguració d’un laboratori ferroviari. Aquest laboratori permet comprovar la millora de la connectivitat d’aquesta cinquena generació al transport, com ara el ferrocarril o l’AVE: “Testejar, en general, els nostres sistemes d’atenció al públic que millorin l’experiència de l’usuari”, explicava Martín.

Arribant al final de l’entrevista, Luis Font va preguntar, gairebé de manera retòrica, si hi havia la possibilitat de beneficiar-se d’alguna de les aportacions 5G amb un dispositiu 4G: “Impossible”, contestava Martín. Aquesta nova tecnologia no s’aconsegueix amb una simple actualització  del software: “Haurem de canviar de nou el terminal, encara que ja ho teníem en ment”, va respondre entre rialles l’Eduard Martín.

Adaptant-nos a la Nova Normalitat

En el context de crisi sanitària en el què ens trobem, Martín no va dubtar en assegurar que si haguérem tingut el 5G en marxa, “algunes coses haurien estat més eficients, sobretot a nivell de control o optimització de serveis sanitaris”. Tot i això, i amb l’exemple de l’efecte Àsia al damunt de la taula, és evident que “la recessió en inversions en 5G produïda per la crisi del COVID – 19 s’està recuperant”. Tot i que les inversions necessiten un temps llarg per consolidar-se i aportar beneficis, dotar d’una bona connectivitat és important i aquesta recuperació arribarà també a Europa, “però al seu ritme”, va concloure Martín.

Share