"El Club de Robòtica permet els estudiants millorar les seves habilitats i ser autocrítics amb la seva feina"
La Selene Caro, coordinadora del Club de Robòtica juntament amb l’Adrià Acero, ambdós professors dels graus d’enginyeria de La Salle Campus Barcelona, i els estudiants que lideren la iniciativa —l’Albert Garangou, estudiant del Grau d’Enginyeria Telemàtica; la Marina Travé, estudiant del Grau d’Enginyeria Electrònica; i en Pau Hinojosa, alumne del Grau d’Enginyeria Informàtica— expliquen què és i què fa el Club de Robòtica, una de les associacions d’estudiants que millor representa el caràcter emprenedor, innovador i tecnològic de La Salle-URL, estimulant l’esperit STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Math) .
· Què és el Club de Robòtica?
Selene: És una entitat que té com a principal objectiu el disseny, la construcció i la programació de robots. Aquests robots que es construeixen poden ser tant per competicions, com la VEX, com per ajudar en determinades situacions.
Albert: L’any passat vam recuperar el Club per participar en diferents activitats enfocades en la robòtica educativa i de competició. Tot i ser la VEX la competició que més experiència ens ha donat, també es treballa en altres projectes, tots ells enfocats a l’ideal STEAM.
El Club té com a principal objectiu el disseny, la construcció i la programació de robots"
· Qui forma part del Club de Robòtica?
Selene: En poden formar part totes aquelles persones que tinguin un interès per la robòtica, ja siguin professors o alumnes de la casa.
Pau: És cert que de moment som tots enginyers de diferents disciplines, però el Club de Robòtica està obert a tothom perquè és molt transversal: muntatge, programació, disseny 3D, patrocini, etc.
· Quines inquietuds i interessos impulsen a apuntar-se al Club?
Marina: La veritat és que no és necessari tenir una inquietud o un interès respecte a la robòtica per tal d’apuntar-s’hi. També es cobreixen aspectes com la programació, l’organització i gestió, el disseny i l’esperit d’equip. I potser entres amb un interès en concret, i descobreixes que hi ha altres coses que també t’interessen.
· Quina dinàmica seguiu? Quedeu amb una periodicitat determinada?
Albert: La Universitat ens proporciona una aula on hi treballem periòdicament . Aquesta aula és el nostre taller on discutim, dissenyem, muntem i provem els projectes. Aquí, ens organitzem amb comissions per treballar tots a la vegada en un mateix tema però de maneres diferents: disseny de noves idees, muntatge dels mecanismes dissenyats, proves de funcionament, programació, documentació. Ens trobem un parell de dies a la setmana per reunir-nos, discutir i treballar conjuntament. També podem treballar des casa alguns cops per avançar feina i quan tornem a la universitat repassem el que hem fet.
Es cobreixen aspectes com la programació, l’organització i gestió, el disseny i l’esperit d’equip"
· Treballeu des de zero el disseny del robot?
Albert: Quan es comença a muntar un robot per a la VEX, es fa una gran recerca molt important per comparar les idees pròpies de l’equip amb les dels diferents equips d’arreu del món. Cada equip, inclosos nosaltres, partim de zero amb un plantejament de com ha de ser el robot, i l’anem muntant centrant-nos en com ha de ser segons el que decideix l’equip però també agafant les propostes que s’han compartit d’equips companys. Un cop es presenten els robots per les competicions és curiós veure com tots comparteixen mecanismes per superar el repte que es planteja, però no n’hi ha mai dos d’iguals. Sobre altres projectes, el camí per dissenyar els robots és diferent: decidim com haurien de ser totes les parts segons com ens interessa i també com més ens agradaria, i des d’aquí amb els materials que podem aconseguir anem avançant, també amb prova i error.
· Com són les competicions de VEX? Quins resultats heu obtingut?
Albert: És potser una de les tres competicions de robòtica amb més participació i nivell que es fan a tot el món, i s’ha de dir que és molt diferent a les altres dues. Té competitivitat però també un grau d’ajuda entre els equips, que comparat amb un esport o una altra competició sorprèn molt i crec que és molt important. Tres del membres de l’equip, jugant a categoria de batxillerat i cicles formatius, van guanyar diversos campionats locals i nacionals, que ens van permetre anar a competir als Estats Units on vam poder tenir experiències úniques. Amb l’equip de La Salle-URL, el curs passat, vam obtenir grans resultats tot i diversos obstacles. Vam posicionar-nos primers i vam ser guanyadors del torneig local de Barcelona, del premi excel·lència al millor equip, del premi jutges a la millor feina feta durant la temporada i també ens van donar el premi al millor disseny i diari d’enginyeria. Finalment, a la competició nacional ens van donar el premi dels jutges un altre cop per la feina feta en tant poc temps.
Es fa una gran recerca molt important per comparar les idees pròpies de l’equip amb les dels diferents equips d’arreu del món"
· Quin és el paper dels coordinadors?
Selene: Com a coordinadors, ens encarreguem d’ajudar en tot el que calgui. Per exemple, demanem material que es necessiti per a construir els robots, ajudar a proposar la construcció de nous robots, demanar permís per a utilitzar espais i materials de la universitat com la impressora 3D. El cert és que és un grup que tira molt, tenen molt de feedback amb construcció de robots ja que des de ben petits han participat en concursos de la VEX. Així que la nostra tasca no és tant la d’aportar coneixements, sinó la d’acompanyament.
· Com es vincula el Club amb el que els alumnes estudien als graus d’enginyeria?
Selene: El Club De Robòtica no està pensat només per a aquelles persones que estan estudiant la Menció en Robòtica [del Grau d’Enginyeria Electrònica], sinó que s’hi pot afegir tothom que tingui interès pels robots. Per exemple, el robot s’ha de programar, així que potser hi ha enginyers informàtics que puguin estar interessats en la programació de robots. O en les competicions, també s’han de controlar els robots i hi ha gent que s’encarrega de pilotar-los; és a dir, que potser hi ha estudiants que no cursen un grau d’enginyeria que tenen habilitats amb les consoles i poden participar-hi.
No està pensat només per a aquelles persones que estan estudiant la Menció en Robòtica [del Grau d’Enginyeria Electrònica], sinó que s’hi pot afegir tothom que tingui interès pels robots"
· Quines habilitats, tant tecnològiques com personals, desenvolupen els estudiants que formen part del Club de Robòtica?
Selene: Els estudiants aprenen a dissenyar, el qual implica que han de saber aportar idees, escoltar les dels altres i mirar quina pot ser la millor solució entre tot el que s’ha dit. També s’ha de construir i es poden veure els problemes reals mecànics que sorgeixen a l’hora d’implementar una idea. En les competicions es valora el codi ben estructurat, i per tant es treballa la programació i eines com Arduino, Lego, C i Python. Finalment, quan es té el robot construït, s’han de fer proves amb usuaris reals per veure si s’adapta a les necessitats que calia cobrir. D’aquesta manera, també s’ha de testejar i saber trobar els errors i problemes, perquè és el robot el que s’ha d’adaptar a la persona i no al revés. Així que els estudiants han de saber millorar i ser autocrítics amb la seva feina.
