Entrevista amb la Carlota Primo, Senior Lighting TD a ILM

Image source: ILM

Breu presentació i experiència

El meu nom és Carlota Primo. Em dedico a la il·luminació de VFX des dels últims 15 anys en què ha treballat i viatjat per tot el món, col·laborant amb diferents equips i projectes però sobretot per a llargmetratges com Jurassic World, Ready Player One, Star Wars, Transformers o Avengers.

Actualment visc a Londres on treballo per a Industrial Light and Magic des de fa 4 anys, desenvolupant la meva passió per la il·luminació i aprenent cada dia sota la direcció de directors com Steven Spielberg, Michael Bay o J.J. Abrahams entre d'altres.

Què vas estudiar i què va ser el que més vas valorar durant els teus anys de formació?

Sempre em va apassionar l'art i les arts visuals en particular així que vaig fer la carrera d'Història de l'Art en la Universitat de Santiago de Compostel·la. Durant els anys de la carrera vaig aprendre a mirar, vaig educar la mirada, i en general, vaig veure tantes obres i vaig estudiar a tants mestres que en certa manera vaig crear una espècie de biblioteca visual al meu cap. I crec que tot això encara em serveix en el dia a dia en el meu treball. 

Anys més tard vaig fer un Màster en Creació Digital, que d'una manera molt general em va introduir en el món dels visual effects, el més interessant d'aquest màster va ser sense cap mena de dubte el seu programa de practiques en empreses. Així va ser com vaig fer el pas en la primera empresa de la indústria en la qual vaig treballar. 

Després d'estudiar Història de l'Art et vas especialitzar amb un Màster de Creació Digital. Com creus que les noves tecnologies poden ajudar o afectar en l'art clàssic? 

No crec que les noves tecnologies afectin a l'art clàssic. L'art és comunicació, és algú expressant alguna cosa i algú rebent aquest missatge. L'eina que s'utilitza per a expressar aquest missatge poden ser un pinzell, argila, música, una impremta, una cambra, un ordinador...

Les eines canvien i l'art es reinventa una vegada i una altra. Però l'essència és la mateixa: és algú expressant alguna cosa. És per això que crec que l'acrònim CGI (Computer Generated Image) és molt confús perquè d'alguna manera esborra el factor humà del nostre treball. Nosaltres som artistes i els ordinadors la nostra eina. A vegades la gent creu que pressionem un botó i l'ordinador s'ocupa de la resta.

Quan vas saber que volies dedicar-te al món de l'animació i els VFX? Com vas arribar a ser una lighting TD i a treballar en ILM?

Quan vaig acabar la carrera d'Història de l'Art no tenia ni idea de què fer. Després d'algun temps donant tombs vaig conèixer a algú en La Corunya que treballava per a una empresa anomenada Dygra. Era el 2005 i estaven fent un llarg d'animació i vaig pensar: guau!

Se'm van obrir els ulls i vaig descobrir que, també en La Corunya, existia un Màster de Creació Digital. Vaig demanar un préstec estudiantil al banc i em vaig inscriure. Un any més tard estava treballant per a Bren Entertainment (Filmax) com Render wrangler i d'aquí naturalment al Departament d'Il·luminació.

I la veritat és que des de llavors mai he deixat de treballar, primer en petites empreses, després en empreses més grans... Un dia vaig veure que ILM Singapore estaven fent recruitment a Londres i vaig aconseguir una entrevista, em van contractar i un any després vaig venir a ILM London.

Quines són les teves principals referències?

La meva primera referència és el món físic en general. Per a un il·luminador és molt important saber mirar i entendre la física de la llum i dels materials en el món real, no necessàriament a través d'una càmera. 

I després per descomptat, directors de fotografia com Vittorio Storaro, Roger Deakins o Robby Muller, fotògrafs com Gregory Crewdson, Sebastiao Salgado...

Encara que ara estàs treballant com lighting TD en els VFX en ILM, t'agradaria participar en un projecte pur d'animació a l'estil Pixar?

En els primers anys de la meva carrera vaig treballar en pel·lícules d'animació i no m'importaria tornar a treballar en una cosa així, però la veritat és que prefereixo els VFX, em semblen molt més interessants. De totes maneres, la gran majoria de les pel·lícules de VFX són en gran manera full CG, no ja només en pel·lícules com Ready Player One o Jungle Book, però també en escenes senceres de pel·lícules de "imatge real" on set i personatges són CG. 

Jo no sóc molt fan de Pixar, la veritat, la majoria de la gent de la meva generació es dedica a això perquè Toy Story els va inspirar, jo ho faig per Jurassic Park. Encara recordo perfectament la sensació que vaig sentir quan veient la pel·lícula al cinema vaig veure aparèixer a aquests dinosaures per primera vegada... Em sembla meravellós el fer "real" l'impossible, és per això que prefereixo els VFX a l'animació. 

Quin ha estat el projecte més interessant en el qual has treballat?

És molt difícil triar un així que trio tres: Nocturna, de l'Adrià García i el Victor Maldonado. Perquè és el primer projecte en el qual vaig treballar i perquè és una pel·lícula preciosa que si no la coneixeu us la recomano moltíssim. 

Star Wars, The Rise of Skywalker, perquè m'encanta l'estètica, la fotografia i el disseny de Star Wars. 

Ready Player One, potser aquesta seria la meva favorita, per molts motius tant professionals com personals. Però sobretot perquè treballar amb Spielberg va ser una experiència increïble. Jo vaig créixer en els 80: ET va ser la primera pel·lícula que vaig veure en una sala de cinema, Indiana Jones era el meu heroi, em dedico a això per Jurassic Park... Tenir l'oportunitat de treballar amb ell va ser un somni i el comprovar que és un gran director que sap moltíssim de cinema, veure que gaudeix del treball amb una il·lusió immensa. Va ser maravellós. 

Què li recomanaries a qualsevol estudiant que vulgui ser lighting TD com tu?

Aprèn a observar, visita museus, mira pel·lícules i intenta sempre ser curios/a sobre com funciona la física de la llum. Coneix bé les eines que vagis a utilitzar i entén com funciona el motor de render, però no oblidis que ets un artista i que la tècnica està al servei de l'art i no a l'inrevés. 

Quina és la situació de la dona en el sector de l'animació i els VFX? Creus que existeixen més oportunitats per a elles que fa uns anys?

Definitivament sí que existeixen més oportunitats ara que fa uns anys, i les escoles i universitats juguen un paper molt important en això. Però desgraciadament queda encara molt per fer. 

Fa uns anys va saltar l'alarma quan el diari britànic The Guardian va realitzar un estudi sobre el "gender pay gap" i es va demostrar que la diferencia salarial entre homes i dones en el sector de VFX és evident i que a més està molt relacionada amb el famós sostre de vidre. Hi ha molt poques dones en llocs de lideratge i els micromasclismes i la parcialitat (unconcious bias) són una realitat que les dones han d'afrontar gairebé dia a dia en moltes empreses. 

És bastant impactant que això encara estigui passant. Però a les empreses s'han adonat que és molt important promocionar la inclusió de la dona, no només per allò més evident, però també perquè un bon equip o departament ha de ser multidisciplinar. Quan en un equip tens diversos perfils diferents i no només el mateix tipus de treballador el resultat és molt millor.

La multidisciplinaritat i la inclusió és necessària perquè porta qualitat a les empreses i això es nota en el resultat final, es fan millors pel·lícules.

Com creus que serà la indústria després del COVID-19?

La veritat, no ho sé. Hem demostrat que treballant des de casa es treuen perfectament projectes endavant. Si això continua, s'obriria la possibilitat de treballar des de qualsevol part del planeta per a empreses de tot el món.

D'altra banda no sé quin serà l'impacte en la producció de pel·lícules, quan o si re-obriran els cinemes perquè s'estrenin pel·lícules o si a poc a poc la cultura de les sales de cinema s'extinguirà per a deixar pas a les plataformes de streaming. Qui sap! El futur és un misteri.