L’Hospital de la Vall d’Hebron i la tecnologia al servei de la salut en temps de COVID–19

El passat dimarts 19 de maig, la subdirectora de Tecnologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Raquel Cánovas, va compartir el seu testimoni en un nou ‘Digital Coffee’ centrat en la Tecnologia al servei de la salut. Un testimoni que va abordar la transformació i l’estratègia portades a terme al centre sanitari durant el COVID–19.

Cánovas, orgullosa de la seva professió, va obrir l’entrevista amb una frase que deixava clara la devoció per la seva feina: “Aquest món és molt bonic, estàs cuidant de persones i, al final, curant a persones. Així fem que tots tinguem una vida millor”, responia emocionada. Raquel Cánovas, que s’encarrega dels equips mèdics de l’hospital, porta 20 anys al centre i és una apassionada de la tecnologia mèdica.

Una de les primeres preguntes llençades per Luís Font, coordinador de l’Executive MBA de La Salle–URL, es va centrar en els reptes que ha suposat la pandèmia: “Hem treballat sense parar”. L’hospital compta amb dotze tècnics, “un bé molt escàs que no podia emmalaltir”, afegia Cánovas. Un hospital, el més gran de Catalunya i un dels més grans d’Espanya, compost per 22 edificis, 9 000 llits, 50 quiròfans i 20 000 equips mèdics. És conegut com La ciutat sanitària ja que aborda totes les especialitats mèdiques quirúrgiques.

Els reptes davant la crisi sanitària

No obstant, amb l’arribada del COVID–19, va aparèixer el primer repte: “El nostre hospital ha passat de ser multipatologia a monopatologia, només tractàvem COVID–19”. Una adaptació, explicava Cánovas, que parteix de la “conceptualització arquitectònica de canvis”. La transformació la va patir tot l’hospital: “Vam obrir un gimnàs, vam adaptar una sala de docència i una sala de processos tirada a baix”. I tot a contrarellotge: “Era un dimecres i el diumenge no ens quedava res. Havíem de construir la següent setmana si volíem seguir amb l’ampliació”. Una adaptació a nivell global: el personal tractant amb equips nous per als quals no estaven formats i treballant amb carros d’anestèsia “que no són ideals per ventilar un pacient d’una unitat de crítics”, puntualitzava Cánovas; s’han fet servir equips de ventilació no invasiva com a equips de ventilació invasiva: “Ens hem buscat la vida amb el que teníem a mà, en definitiva”. Per tot això, Raquel Cánovas aprovava tot l’equip de l’hospital amb matrícula d’honor.

El major handicap del COVID–19 pel personal del sector sanitari ha estat, comentava Cánovas, la incertesa: “No en sabíem res i això et traumatitzava. És una malaltia nova i una setmana arribaven 20 pacients per la porta directes cap a la UCI”. Gràcies als recursos de tots els hospitals i als respiradors que a poc a poc rebien, “vam parar el primer cop”, somreia la subdirectora. I cada repte sota un núvol de complet caos: “Les duanes no deixaven passar els equips i tampoc sabíem per què, era molt difícil que arribés el material”. Per si fos poc, a tot això se li sumava una de les particularitats dels pacients amb COVID–19: “Se’ls ventila amb poc volum i amb molta freqüència. Si no saps gestionar el tipus de maquinària per treballar d’aquesta manera, o la màquina no t’ho permet, la resposta del pacient, fràgil de pulmó, no serà l’adequada”. Eren necessaris respiradors crítics de reserva però dels bons. I aquests, no arribaven: “Hi havia un mercat negre mundial de respiradors, respiradors comprats i pagats que no arribaven perquè se’ls emportava el millor postor”. Cánovas, sense miraments, ho deixava clar: “Les emergències destapen el millor i el pitjor de tot el món, de tots els negocis i de tots els governs”.

Així i tot, molts espectadors es van preguntar durant l’entrevista si els espais eren els adequats per tractar la pandèmia: “S’ha fet tot molt ràpid. Hem creat instal·lacions diferents a les d’obra nova, no eren maques però sí perfectament segures”. El mateix va ocórrer amb el personal: “Hem tirat d’infermeres recentment llicenciades, intensius de pediatria, metges i infermeres jubilats”. I tot “sense baixar la qualitat ja que s’han atès més pacients per metge”, contestava Cánovas amb orgull.

Amb quasi tot el territori a la Fase 1 i la resta a les portes, corren molts rumors sobre un possible rebrot. Una de les preguntes llençades pels assistents girava en torn a la millor inversió en un futur pròxim: “Fabricació local, estoc local i capacitat flexible de producció local”. Es parla molt, també, de la Indústria Medical Device, sobre la qual Raquel Cánovas va respondre amb una opinió personal: “Que els financers deixin de pensar en l’estoc zero i en el just in time”. Les empreses tenien magatzems a totes les delegacions o en gairebé tot el país. A causa de la centralització a Àsia i Europa, treballar amb segons quines peces o equips molt particulars resulta complicat perquè els recanvis triguen molt a arribar: “Hem notat moltíssim l’estoc zero perquè no hi havia res. Acabem depenent de la Xina ja que tot el material europeu es fabrica en aquest país”, ergo: “Si la Xina s’atura, ens aturem tots”. Cánovas va proseguir optimista i va assegurar amb confiança: “Hem après molt. Tenim la tecnologia i el personal preparats per si ve una segona onada”. I tot, també, gràcies a la inversió que l’Hospital de la Vall d’Hebron ha rebut: “Ens han arribat uns sis milions d’euros només en equips mèdics, i uns vuit milions en personal. S’ha gastat molt i ha anat bé, estem millor dotats que abans”. Tot i això, és necessària molta inversió en maquinària: “Això se sap a tota Espanya des de fa temps”, va sentenciar Cánovas.

L’avenir

La crisi econòmica va ser una altra de les grans preocupacions dels assistents i aquests van preguntar la subdirectora de Tecnologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron com li faria front: “Adaptar-se i reinventar-se, o morir”. El preventiu és tenir-ho tot llest per si de cas”.

Raquel Cánovas no va dubtar en remarcar el suport moral i la col·laboració rebuts per la resta de companys del sector: “Ho hem donat tot. Als hospitals curen els metges, les medicines i les màquines. Som tècnics de suport als assistencials, ajudem a les estrelles”, concloïa la subdirectora.