L'impacte del COVID - 19 a les 'Smart Cities'
La onzena trobada del cicle de ‘Digital Coffees’ de La Salle – URL va comptar el passat 28 de maig amb la presència de Maria Galindo, assessora del Consell de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, per analitzar l’impacte del COVID – 19 a les Smart Cities.
Encara que, segurament, molts ens preguntarem en què consisteix el concepte d’Smart City o Ciutat Intel·ligent. Galindo, professora del Màster en Tecnologies per a les Smart Cities i les Smart Grids de La Salle – URL, va aportar una definició que deixava de banda qualsevol tipus de dubte: “No és tant si és intel·ligent o no, sinó com es desenvolupa la gestió d’una ciutat. Aquesta gestió és la que ha de ser intel·ligent”. Aquesta intel·ligència s’obté al maximitzar els recursos de les ciutats, que solen ser escassos, per arribar al màxim de la població i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La tecnologia t’ajuda a ser més intel·ligent, a entendre millor la ciutat i, a partir d’aquí, “pots prendre millors decisions”. Les qualitats amb les què es defineix una Smart City són la productivitat, sostenibilitat econòmica i el ciutadà al centre per atendre al seu benestar i al seu creixement “amb la tecnologia com a driver”, apuntava Galindo. I per a què una ciutat esdevingui intel·ligent es necessita de la tecnologia, però no d’una qualsevol, sinó de la lògica i eficient amb els seus recursos: “Necessites infraestructura per suportar el desenvolupament tecnològic, però la tecnologia en sí s’ha de fer servir com a mitjà per arribar als teus objectius”.
Els reptes després del COVID - 19
Luis Font, coordinador de l’Executive MBA de La Salle – URL, i amb el COVID – 19 per bandera, va preguntar a Maria Galindo els reptes de les Smart Cities després de la pandèmia: “El repte és la mateixa ciutat, i aquesta té tres reptes: el benestar social, el creixement econòmic i la sostenibilitat mediambiental”. Aquest últim el més important ja que les ciutats generen al voltant del “60 % de les emissions globals de CO2”. El primer canvi de cara a aquesta nova normalitat serà entendre la ciutat de manera global a partir d’una relació de tots els departaments en els què aquesta es divideix: transport metropolità, energia, etc.: “Que els responsables de cada departament es comuniquin entre ells de manera que deixin de ser independents”. Així s’aconsegueix un relat comú i una “visió conjunta de la direcció que ha de prendre la ciutat”, assenyalava Galindo, llicenciada en Economia i apassionada per les ciutats.
Si la importància d’una Smart City és immesurable abans d’una pandèmia, durant aquesta el seu ús es podria explotar encara més: “Hi ha ciutats que han desenvolupat una resposta més ràpida només amb les test”. El que Galindo té clar és que les ciutats intel·ligents d’aquí cinc anys estaran més preparades per detectar situacions de pandèmia o per respondre més ràpid davant d’aquestes: “Precisament, aquestes situacions acceleren el procés d’innovació i transformació per esdevenir, després, més resilients”.
Un dels primers assistents a llançar-se al torn de preguntes va sentir la curiositat per saber el nombre d’Smart Cities que hi ha al món: Singapur, Amsterdam, Barcelona, Nova York, Màlaga: “La importància és la capacitat que tenen aquestes ciutats d’influenciar en el seu entorn, que s’uneixin amb emprenedors i puguin desenvolupar solucions”. I, dins d’aquestes capacitats, estar pendent de qualsevol contratemps que pugui ocórrer: “Les ciutats estan en escolta continua, això permet una mobilitat ràpida on s’està generant el problema”, contestava Galindo.
Tot i això, mols assistents es van preguntar si, després de tot el que ha ocorregut en els últims tres mesos, podem considerar les ciutats intel·ligents: “Qui gestiona les ciutats és intel·ligent o no. Aquest és el gran repte. Seguim contaminant, la bretxa social continua, però hem de ser positius, pensar que reflexionarem i farem de les ciutats llocs millors”, contestava, somrient. Galindo.
Compartir dades
Les Smart Cities necessiten de l’Open Data per estudiar-les però, què és l’Open Data?: “Les dades que tens com a ciutat. Aquestes les reverteixes en una plataforma i així s’identifiquen les necessitats”. I aquí apareix un nou repte: la informació va a una plataforma propietària de qui genera cada sensor, els sensors aporten dades però, aquestes entre sí no es poden agregar: “El que impossibilita vincular la llum, per exemple, a un tema de mobilitat”. Les plataformes de ciutat permeten integrar les dades, fer-les públiques i analitzar-les: “Encara que no totes es publiquen ja que molts són sensibles a la protecció de les mateixes, estan a l’abast de tots”, aclaria Galindo. Tot i això, molts ciutadans són reticents a compartir la seva privacitat, i en aquesta també es troben les dades ja que, en diverses ocasions, aquestes acaben en mans de grans corporacions o governs. El poder de la dada d’un ciutadà potser no és de gran valor, però la d’un ciutadà més la de milions de persones, “no tan sols té un gran valor, sinó poder”. Encara que la Unió Europea ja s’ha pronunciat al respecte i planteja una traçabilitat de forma exclusiva durant el moment en què es requereixi, “amb els fins per eventualitats com aquesta pandèmia i amb l'obligació de, posteriorment, esborrar les dades”, contestava Galindo de manera tranquil·litzadora.
Amb el COVID – 19, molts dels canvis o sistemes implantats durant la pandèmia es mantindran després del confinament: “El pitjor impacte ha estat a nivell econòmic, no obstant, el que ha suposat la tecnologia i la transformació digital ha estat major i més positiu”. Els ciutadans ens hem habituat a fer ús d’eines digitals, i aquest ús ha propiciat un canvi de mentalitat: “Aquest canvi està ajudant molt a seguir, sobretot, amb el dia a dia, tant a nivell acadèmic com professional", afirmava Galindo.
Per aconseguir una bona digitalització a totes les ciutats, la inversió que es requereix en tecnologia és molt elevada: “La inversió pública està caient a passes gegantines, per això és importantíssima la privada i el treball en conjunt d’ambdues ja que el sector públic compta amb unes capacitats i el privat amb unes altres”. La fi, per a Galindo, de “l’administració per una banda i l’empresa per una altra”.
Tocant els últims minuts de l’entrevista, Maria Galindo va assegurar que encara no som conscients dels canvis que patiran les Smart Cities després del COVID – 19: “Durant els propers sis mesos i fins l’any, farem ús de la tecnologia, l’educació canviarà i això afectarà les ciutats i els ciutadans, el que suposarà un nou repte a nivell social”. Ens adonarem que l’educació, per exemple, no és tan universal quan necessites un equip i connectivitat per al seu funcionament, “quelcom que no està a l’abast de tots”.
Com a missatge final d’aquest cicle de ‘Digital Coffees”, Galindo aclamava a la ciutadania responsabilitat a tots els nivells i per amb la ciutat, i molta paciència durant el procés d’adaptació: “Canvio el nom d’Smart City per Ciutats responsables amb ciutadans responsables, somreia Galindo.