Clústering als Data Centers

Comencem explicant que significa el terme “Clustering”. En el món de la informàtica i de les xarxes i internet ens referim a “Clustering” com a un conjunt de dispositius físics, que units entre sí mitjançant una xarxa de gran velocitat actuen com a un sol dispositiu lògic. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és poder abaratir costos, facilitar les feines de manteniment i minimitzar els efectes dels dispositius caiguts.

L’objectiu principal del “Clustering” és poder arribar a aconseguir un alt rendiment i un bon balanceig de la càrrega de treball en els Data Centers. Com que aquesta tècnica permet afegir o treure dispositius dels Data Centers, permet canviar dispositius de lloc o reemplaçar-los per adaptar el “hardware” depenent del tràfic de la xarxa i els servidors, per així poder obtenir un alt rendiment constant i un bon balanceig del tràfic.

Aquesta tècnica és molt escalable ja que es pot realitzar amb pocs o molts dispositius. Per exemple, es pot fer “Clústering” amb pocs servidors per tal de córrer un servei mantenint un bon rendiment de les màquines, o bé, es pot fer amb Data Centers sencers per tal de córrer els mateixos serveis en ambdós Data Centers per tal d’oferir redundància i resiliència en cas de caigudes de dispositius o errors en la xarxa. Aquest últim exemple pot semblar un disbarat, però s’està començant a fer, unir Data Centers mitjançant el “Clústering” per tal de formar com una mena de Data Center virtual a la xarxa. D’aquesta manera les empreses guanyen en seguretat davant de caigudes o problemes tècnics. Això s’aconsegueix replicant els continguts d’un Data Center a un altre, com si un fos una còpia de l’altre, tal i com es pot observar a la següent figura.

El fet d’aplicar aquesta tècnica per unir dos Data Centers, permet que els usuaris intentant accedir als serveis que contenen, puguin accedir-hi mitjançant qualsevol dels dos Data Centers, aconseguint un balanceig de tràfic igualat en ambdós. Com s’ha dit anteriorment, aquest mètode ofereix molta redundància ja que redueix moltíssim els punts de fallida, ja que en cas de caiguda d’un dispositiu, aquest es pot substituir amb total transparència sense afectar al funcionament de tot el conjunt de dispositius. De la mateixa manera que quan es vol canviar o ampliar els dispositius, sempre es fa amb total transparència. I en cas de canvis en els serveis o del “software” que estiguin corrent en certs dispositius, es replicarien automàticament als altres dispositius per tal de mantenir una rèplica exacta en tots ells per evitar problemes en casos de caigudes o fallides.

Finalment, aclarir que virtualització i “clústering” no és el mateix, ja que ambdós termes tenen diferents objectius. Però per molt que els seus objectius siguin diferents, no vol dir que siguin incompatibles, actualment s’estan desenvolupant tècniques per tal de poder combinar aquestes dues tecnologies i així poder-se aprofitar de les avantatges que ens poden oferir per separat, i combinar-les per fer els nostres Data Centers més potents i millors possible.