La privacitat dels usuaris, ¿a cost zero?

A l’actualitat, el món digital es troba en un canvi constat incentivat pel creixement massiu de les xarxes socials, que permeten als usuaris interactuar tant a nivell social com laboral. Les diferents apps evolucionen de manera constant, per la qual cosa, en paral·lel, han d’anar adaptant les seves polítiques de privacitat. Com a conseqüència, molts dels usuaris posen en dubte el bon ús de les seves dades quan es troben amb normatives força estrictes que posen en joc el manteniment del seu compte, portant-los a valorar romandre a aquelles xarxes o migrar a altres.

A principis d’aquest any, WhatsApp anunciava, a partir del 8 de febrer, canvis a la seva política de privacitat. Així que els usuaris van llegir els nous termes i condicions, que obligaven a la signatura d’un contracte per mantenir el compte a l’aplicació, va estendre el caos.

Però ¿què especificava aquest contracte perquè es generés aquesta reacció? Compartir, des de WhatsApp, dades amb Facebook, per poder seguir gaudint del servei de missatgeria gratuïta. Dit d’una altra manera: integrar Whatsapp a Facebook, acceptant publicitat i promoció d’aquesta darrera xarxa social.

Les conseqüències no van trigar en arribar: migracions massives a altres plataformes de missatgeria, com ara Signal o Telegram, que ja compta amb 500 milions d’usuaris, i en va guanyar 25 milions nous en 72 hores.

En Marc Rivero, director del Màster en Ciberseguretat de La Salle Campus Barcelona, ens donava una explicació més detallada de l’actitud dels usuaris davant d’aquestes qüestions: “Sempre hem estat molt incauts quant a l’ús de les xarxes socials o aplicacions de missatgeria amb una falsa sensació de seguretat, creient que amb la gratitud del servei esmentat no donem res en intercanvi”.

¿Què espanta els usuaris? La intrusió i pèrdua de privacitat. Un cop s’accepta el contracte, s’obre la porta a una gran quantitat de metadades relacionades amb informació: número de telèfon, imatges, xats, per posar exemples. No oblidem que la plataforma és propietat de Facebook.

WhatsApp no ha trigat a respondre als milers d’usuaris que s’han donat de baixa en aquestes darreres setmanes i a l’ebullició de comentaris rebuts. Sense anar més lluny, l’actualització del nou contracte s’ha posposat al 15 de maig amb la intenció “d’informar com és degut sobre aquesta nova política als consumidors”, ha declarat l’empresa.

“Les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria, totes juguen amb les nostres dades, ja sigui carregant la llista de contactes al núvol, o tenint accés a altres dades com ara fotografies, enllaços, etc. Als serveis gratuïts, el producte, ets tu”, afegia el director del Màster de La Salle-URL.

Una altra controvèrsia que s’ha generat en l’àmbit de les xarxes socials aquest 2021 ve de la mà de ClubHouse, una xarxa social d’àudio xat, d’accés, de moment, exclusiu per mitjà d’invitació, i disponible, fins a la data, únicament per al sistema operatiu iOS. Aquesta plataforma crea sales d’àudio per temes, en viu i en temps real, i permet la participació dels usuaris.

Quant a la privacitat, queda prohibit enregistrar el contingut de les sales. Si ets usuari, és clar. Per la seva banda, la mateixa aplicació registra temporalment totes les converses per esbrinar possibles incidents. Una vegada feta aquesta comprovació, es procedeix a l’eliminació de la gravació. Els usuaris se senten molestos ja que només ClubHouse té la competència per decidir si un àudio es manté o no a llarg termini, i tampoc poden guardar una conversa en la qual han participat. A més a més, la app pot fer servir el contingut de forma perpètua, encara que no indiquen la finalitat d’aquest ús ni fan referència al emmagatzematge de dades personals.

ClubHouse tampoc va trigar a respondre, declarant que es feia càrrec de l’anàlisi de tota la informació que havia sortit a la llum per tal de millorar aquestes qüestions. No obstant, l’aplicació ja compta amb més de 4 milions de descàrregues.

Un altre cas similar és el de Twitter Spaces, plataforma d’àudio de Twitter: les converses es guarden durant 30 dies, un mes per verificar que s’acompleixen les normatives establertes. En cas contrari, el termini augmenta a 90 dies. Twitter Spaces, amb el llançament previst per al proper abril, ho indica a la seva política de privacitat, però pocs usuaris es detenen a llegir aquestes condicions abans d’accedir a l’aplicació.

Un altre exemple de mala praxis i vulnerabilitat de la seguretat també el vam veure l’any 2019, quan sortia al mercat una aplicació que permetia manipular tant imatges com vídeos abans que el seu receptor rebés els arxius.

Potser ha arribat el moment que ens replantegem la lectura de la lletra petita abans d’acceptar, gairebé per inèrcia, qualsevol política de privacitat, per molt òbvia que sembli. Majoritàriament, els usuaris construeixen la casa per la teulada, al fer servir una aplicació i ignorant completament les clàusules que han acceptat.