Parlant d'arquitectura amb | Marc Arnal
L'arquitectura no sols s'adapta a les transformacions tecnològiques i socials, sinó que amplia els seus horitzons per a respondre a noves necessitats.
Avui parlem amb l'arquitecte i professor de l'escola tècnica superior d'arquitectura de La Salle Campus Barcelona, Marc Arnal, explorant com l'arquitectura contemporània es redefineix per a estar al servei de les persones, oferint un equilibri entre tradició i innovació.
En la seva trajectòria de més de 25 anys, Marc ha treballat en projectes emblemàtics al costat de figures com Robert Terradas i Anna Llimona, abastant des de grans edificacions, com el Cosmocaixa de Barcelona, fins a detalls urbans com el “panot” de la diagonal. La seva carrera exemplifica l'adaptabilitat de l'arquitectura, que ha passat de la monumentalitat a la integració en el teixit quotidià de la ciutat.
Adaptar-se a un nou context: arquitectura per a les persones
L'arquitectura és una de les professions més antigues i s'adapta a les necessitats, context històric i tècniques del moment, sempre al servei de les persones. En aquest context, l'arquitecte ja no es limita al disseny d'edificis, sinó que explora noves àrees com l'urbanisme, la gestió de recursos i la tecnologia digital aplicada.
La tecnologia està alterant les formes tradicionals de disseny i construcció, introduint conceptes com a espais intel·ligents, automatització i intel·ligència artificial en els entorns urbans.
"La tecnologia són eines al servei de l'arquitecte per a millorar el nostre estil de vida” Marc Arnal
Amb la digitalització, els arquitectes ara compten amb eines com el modelatge BIM (Building Information Modeling), que permet una planificació més precisa i col·laborativa, i la realitat augmentada, que facilita una millor visualització dels projectes. Aquestes tecnologies no sols optimitzen els processos, sinó que contribueixen a dissenyar ciutats més sostenibles i eficients, en línia amb la tendència cap a ciutats intel·ligents i resilients.
Noves demandes urbanístiques: humanització i accessibilitat
El disseny de les ciutats actuals s'orienta cap a la sostenibilitat i l'accessibilitat. Arnal prediu que, en els pròxims deu anys, la humanització de les nostres ciutats i l'accés a l'habitatge, especialment per als joves, marcaran les tendències urbanístiques. La pandèmia, per part seva, va accelerar la transformació dels espais laborals i domèstics, fent evident la necessitat d'habitatges i oficines més flexibles.
Encara que alguns promotors immobiliaris encara són poc inclinats al canvi, els arquitectes estan apostant per dissenys d'habitatges adaptables que responguin als canvis dels seus habitants. Així, la flexibilitat i la capacitat de transformació dels espais seran claus en el disseny dels habitatges del futur.
El nou rol de l'arquitecte: pensador i coordinador d'equips
En aquest context de complexitat, el paper de l'arquitecte s'ha ampliat, posicionant-se no sols com a dissenyador, sinó com a pensador i coordinador.
“L'arquitecte és també un intel·lectual, un pensador i alhora un director d'orquestra que coordina a diferents equips multidisciplinaris,” Marc Arnal
El repte professional i acadèmic de l'arquitecte modern està a conciliar la globalització amb la particularitat local, una qüestió que Arnal resumeix amb la frase de Dalí: “per a ser universal cal ser ultralocal.” Aquest equilibri permet als arquitectes respondre a les demandes globals sense perdre de vista la identitat dels espais que dissenyen, un aspecte cada vegada més valorat en un món multicultural.
La formació en arquitectura: competències per al futur
Per a preparar a les noves generacions, les escoles d'arquitectura s'enfronten al repte de formar a arquitectes capaços de respondre a aquests desafiaments multifacètics. “Autocrítica, treball en equip, resolució de problemes complexos, capacitat digital, pensament múltiple, solidaritat i companyonia” són, per a Arnal, competències essencials en la formació dels futurs arquitectes.
L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de La Salle, no sols fomenta aquestes habilitats, sinó que les integra en el seu enfocament diari, preparant als estudiants per a un entorn professional en constant canvi. Arnal emfatitza, a més, que els estudiants han d'entendre que l'arquitectura és “una manera de viure i d'entendre la vida,” i recomana que es nodreixin d'experiències culturals diverses, des del cinema fins a l'art i la literatura, com una font inesgotable d'inspiració.
L'arquitectura moderna es redefineix com una disciplina integral, on la tecnologia, la sostenibilitat i la humanització convergeixen en el disseny d'espais que responen als ritmes de vida contemporanis. Lluny de ser una activitat estàtica, l'arquitectura es projecta cap al futur, oferint als arquitectes un paper fonamental en la construcció de ciutats més humanes i resilients, on la innovació tecnològica i el respecte per la identitat local són essencials.