Barcelona davant el repte de la IA
Barcelona ha estat, històricament, una ciutat capaç d’anticipar els grans canvis urbans. A principis dels anys 2000 ho va fer amb el 22@. En aquell moment, moltes ciutats encara operaven sota paradigmes urbanístics tradicionals, mentre Barcelona va apostar per una aproximació diferent: integrar ciutat, tecnologia i economia del coneixement en un mateix espai.
El projecte 22@ va transformar un antic districte industrial del Poblenou en un entorn productiu basat en activitats intensives en coneixement, modificant el planejament urbà per permetre aquesta nova funció econòmica . No era només una operació urbanística. Era una proposta de model econòmic urbà.
I aquest model ha funcionat. Ha estat capaç d’atreure empreses, talent i inversió, i s’ha convertit en referència internacional. Però també ens deixa una lliçó rellevant des del punt de vista urbanístic.
El 22@ no va ser només tecnologia, també va ser planejament i va ser la capacitat d’adaptar el planejament urbanístic a un nou model productiu, mantenint alhora un equilibri entre activitat econòmica, espai públic, habitatge i identitat urbana .
Aquest punt és clau perquè avui ens trobem davant d’un canvi de naturalesa similar, però més profund.
Un nou punt d’inflexió
La intel·ligència artificial no és una evolució incremental de les tecnologies digitals existents. És un canvi de fase.
I en aquests processos, la història urbana és clara. Els canvis tecnològics sempre acaben transformant la ciutat, però no totes les ciutats són capaces d’adaptar el seu model.
És un tren en marxa. El risc no és equivocar-se en l’estratègia. El risc és no participar en el canvi.
Del coneixement al valor
L’experiència acumulada en el 22@, apunten a una conclusió consistent amb l’evidència econòmica: la innovació només és rellevant quan es tradueix en competitivitat i el coneixement no es transforma automàticament en innovació.
Aquest és el límit estructural de molts sistemes d’innovació europeus. Generen capacitat científica, però no sempre generen activitat productiva.
Aquest és el problema de fons.
Els AI Districts
En aquest nou context, emergiran els AI Districts. No és una evolució dels districtes d’innovació, com el del 22@. És un canvi conceptual ja que els districtes d’innovació es basaven en la concentració d’activitats, densitat de talent i massa crítica de coneixement de valor.
En el futur, els AI Districts es basaran en la integració de sistemes.
Ja no es tractarà només de reunir empreses i centres de recerca. Es tractarà de construir entorns capaços de gestionar dades, operar algoritmes i prendre decisions en temps rea l i això transformarà també el paper del planejament urbanístic.
Tradicionalment, el planejament havia estat orientat a:
- usos del sòl
- mobilitat
- infraestructures
- creixement demogràfic
En el futur, el planejament haurà d’incorporar una nova capa:
- fluxos de dades
- infraestructures digitals
- sistemes predictius
- capacitat d’anàlisi en temps real
La ciutat deixarà de ser només una estructura física i passarà a ser un sistema híbrid, físic i digital, on les decisions es basaran en informació contínua i models predictius . I aquest és el canvi estructural.
El risc del tecnoutopisme
Aquest nou escenari també comporta un risc conegut: considerar la tecnologia en sí mateixa com a solució d’absolutament tot.
Construir ciutats des de zero basades exclusivament en tecnologia, amb resultats incerts i sovint problemàtics des del punt de vista social i econòmic, no sembla el camí que s’ha de prendre.
L’experiència del 22@ mostra que la transformació urbana efectiva no es basa en substituir la ciutat existent, sinó en evolucionar-la, integrant:
- activitat econòmica
- estructura urbana
- cohesió social
- identitat territorial
Els AI Districts haurien de seguir aquesta lògica.
IA, urbanisme i sobirania
La intel·ligència artificial introdueix una nova dimensió en el planejament urbà amb un model “europeista” basat en principis ètics, democràtics i sostenibles. Ja no es tracta només de dissenyar l’espai i es tracta de controlar sistemes. Qui controla les dades, qui opera els algoritmes i qui disposa de la infraestructura tecnològica té capacitat de decisió sobre la ciutat.
Això té implicacions directes en:
- autonomia estratègica
- competitivitat
- seguretat
El planejament urbà, per tant, deixa de ser només una disciplina espacial. Passa a ser també una disciplina estratègica.
Barcelona: condicions necessàries
Barcelona va saber interpretar un moment històric amb el 22@ i aquell èxit no va ser casual. Va ser el resultat d’una combinació de visió econòmica i adaptació del planejament urbà. Avui ens trobem davant d’un nou moment similar.
Barcelona té actius rellevants. Té talent, centres de recerca, ecosistema i experiència en transformació urbana. Però aquests actius només són condicions necessàries. No són suficients.
El factor determinant serà la capacitat d’adaptar el model urbà i econòmic a aquesta nova realitat. Europa ja ha viscut processos similars en altres àmbits tecnològics. Ha generat coneixement, però no ha capturat el valor.
Amb la intel·ligència artificial, el risc és similar, però amb implicacions més profundes. No només econòmiques, sinó també de dependència tecnològica.
Què implica un AI District
Un AI District no serà incorporar tecnologia a la ciutat. Serà redissenyar el sistema urbà.
Implica:
- infraestructura de dades amb governança pròpia
- capacitat tecnològica real
- activitat empresarial capaç de capturar valor
- entorns d’experimentació
- integració amb el planejament urbà existent
No és només tecnologia: És urbanisme econòmic avançat. La IA diferenciarà les ciutats que adapten el seu model urbà i econòmic de les que no ho fan. En aquest tipus de processos, el risc principal no és equivocar-se. És quedar-se fora.
Autor: Antoni Paz
Carrec: Director Ejecutivo en KIMbcn | Innovación, Transferencia Tecnológica & New Space | Ecosistemas 22@ | Estrategia I+D y colaboración público-privada. Profesor La Salle Professional & Executive Education
IA + URBANISME A | LA SALLE-URL