Segueix-nos a:

Blogs

Els enginyers de La Salle-URL comparteixen les últimes novetats i projectes en el camp de les solucions de xarxes en enginyeria telemàtica.

24 març 2021 | Publicat per userDataCenter

Cloud vs Fog vs Edge Computing

Quan parlem de Data Centers, estem parlant de Cloud Computing, un terme que actualment està molt de moda. No obstant, per una empresa, el fet de llogar una infraestructura al núvol pot comportar una despesa important, a part d’afegir una latència molts cops innecessària. Per aquest mateix motiu van néixer el Fog Computing i l’Edge Computing, dos formes de processar les dades que es basen en el mateix concepte: processar les dades (o part d’aquestes) més a prop del lloc on es generen. Així doncs, en aquest article es farà una breu introducció i comparació dels tres conceptes.

Cloud Computing

La computació al núvol és un terme general per a la prestació de serveis a través d'Internet. Aquesta permet a les empreses consumir recursos informàtics com una utilitat en lloc d'haver de construir, gestionar i mantenir infraestructures de computació en les seves oficines.

Així doncs, la computació al núvol és una tecnologia nova que busca tenir tots els nostres arxius i informació a Internet, sense preocupar-se per posseir la capacitat suficient per emmagatzemar o processar informació en el nostre ordinador. D’aquesta manera, tota la informació, processos, dades, etc., es localitzen dins de la xarxa d'Internet i no pas en la xarxa local de l’empresa en qüestió, de manera que tothom pot accedir a la informació sense posseir una gran infraestructura si així es desitja.

Quan es parla de computació al núvol, no obstant, fa falta fer una distinció entre tres tipus diferents d’oferir aquest servei:

  • Infraestructura com a Servei (IaaS): un allotjament web ordinari és un simple exemple de IaaS, en el qual pagues una subscripció mensual o una tarifa per gigabytes o megabytes consumits. Això vol dir que estàs comprant l'accés al hardware de computació en brut través de la xarxa, com ara servidors o emmagatzematge.
  • Software com a Servei (SaaS): vol dir que s'utilitza una aplicació completa que s'executa en el sistema d'una altra persona, aquests poden ser, per exemple: el correu electrònic basat en web i documents de Google.
  • Plataforma com a Servei (PaaS): significa poder desenvolupar aplicacions fent ús d'eines basades en la web perquè s'executin en sistemes de software i hardware proporcionats per una altra companyia.

Fog Computing

El concepte de Fog Computing fa referència a una estructura descentralitzada en què els recursos, incloent dades i aplicacions, se situen en un lloc lògic entre el núvol i l’origen de les dades.

Això implica que és possible portar els serveis que analitzen aquestes dades més a prop del seu origen (ja que el Fog està més a prop de l’origen de els dades que el Cloud). Això permet millorar les prestacions globals gràcies a una reducció de la distància que recorren les dades a la xarxa, aconseguint així una major eficiència.

El Fog Computing sorgeix com una extensió natural del Cloud Computing, impulsada sobretot per la creixent demanda del sector IoT de poder processar grans quantitats de dades amb una latència molt baixa i reduint els costos al màxim. El concepte de Fog Computing, però, no és tan diferent del Cloud Computing en el sentit de que segueix complint amb un paradigma en el qual tenim les dades, l'emmagatzematge i les aplicacions en un servidor distant i no en local. Així doncs, es podria definir al Fog Computing com un Cloud Computing més proper a l’origen de les dades, o el que és el mateix, un núvol que s’apropa a la terra (d’aquí el nom de boira).

Es pot dir que Fog Computing és un intermediari entre la infraestructura Cloud i els dispositius IoT. En realitzar part del processament prop de l'origen, es fa un filtrat previ de les dades que s'enviaran al núvol. D’aquesta forma, no només es redueix la latència, sinó que es redueixen la càrrega de dades cap al núvol, podent reduir els requisits d’ample de banda de l’empresa (i així reduir el cost d’aquest servei).

Edge Computing

Actualment hi ha milions de dispositius de la indústria IoT que s’encarreguen únicament de recollir informació, però no fan res amb ella. La envien al núvol, on grans centres de dades la processen.

Aquest funcionament passiu d’alguns dispositius és el que pretén canviar l'anomenada Edge Computing, un tipus de filosofia aplicable especialment en escenaris empresarials i industrials que aporta molt més autonomia a tots aquests dispositius

L'anomenada Edge Computing permet que les dades produïdes pels dispositius d’IoT es processin més a prop d'on es creen en lloc d'enviar-los al núvol o inclús a la boira.

Això té un avantatge fonamental, ja que permet a les organitzacions analitzar les dades importants gairebé en temps real, cosa que cada dia és més necessari i beneficiós en moltes indústries i negocis.

Ericsson preveu que en el 2021 hi hagi un total de 30.000 milions de dispositius IoT. Així doncs, tot i que des del IEEE s’hagi afirmat que les xifres són de moment molt difícils de mesurar, la veritat és que molts d'aquests dispositius connectats tindran capacitat no només de recol·lecció, sinó de processat de dades, seguint amb la filosofia de l’Edge Computing.

Conclusió

No es pot dir que una de les tres metodologies és millor que alguna altra, ja què realment cap de les tres és millor que alguna altra ni cap de les tres se sol utilitzar sola. És a dir que, en la pràctica, es fan anar totes (o gairebé totes) aquestes metodologies de manera conjunta, seguint una jerarquia.

Les dades que necessiten ser processades amb una menor latència (pràcticament a temps real) es processen en els mateixos sensors o la xarxa local d’aquests (Edge Computing). Un cop processades aquestes dades, els seus resultats es poden fer anar per alguna tasca o enviar-se a Internet. En cas de necessitar enviar-se a Internet, normalment s’envien moltíssimes menys dades de les que s’haguessin enviat si no s’hagués realitzat aquest processat inicial de les dades. Així doncs, algunes dades s’envien a la boira, on es processen i s’extreuen unes noves conclusions, en ocasions tenint en compte un històric de dades que té emmagatzemat en una base de dades en la boira (Fog Computing). Finalment, aquestes dades, les quals han estat doblement filtrades, s’envien al núvol, on s’emmagatzemen per mantenir un històric de les dades i on es poden processar de nou per obtenir noves conclusions o activar algun esdeveniment a partir d’aquestes (Cloud Computing).

En conclusió, cada una de les tres metodologies ofereix certs avantatges sobre la resta, però també presenta certs desavantatges. La millor manera de poder aprofitar tots els avantatges, sense que ens afectin els desavantatges i podent processar les dades de la forma més eficient possible, així com reduir els costos al màxim és creant una jerarquia ben estructurada pel processat de les dades i fent ús de totes tres metodologies de manera conjunta.

Autors

Joan Farràs

Ferran Montoliu

Share

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
4 + 1 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.