Com serà la Gestió de Projectes en l’era postCOVID – 19?

En una nova trobada dels ‘Digitals Coffees’, el passat divendres 22 de maig, Laurentiu Neamtu, responsable de l’àrea de Project Management i professor de Project Management a La Salle – URL, ens va acompanyar per resoldre qüestions sobre la Gestió de Projectes després de la crisi del COVID – 19.

Doctor en Enginyeria i agraïnt la invitació, Neamtu va arrancar el cicle amb una bona lliçó: “S’ha de seguir escoltant i millorant, ningú no és perfecte”.

Les empreses van ser les protagonistes de l’entrevista, liderada per Luis Font, coordinador de l’Executive EMBA de La Salle – URL, marcada, abans de res, pel sentit de l’humor de Neamtu, aportant a les respostes un punt de picaresca i amb el lema Keep calm and carry on de fons, actituds a agrair en aquesta època de crisi.

Anticipació, acció i reacció

I, com era d’esperar, la primera pregunta va plantejar la preparació de les empreses pel dia després, cada vegada més a prop. Laurentiu Neamtu, més que preocupat per les empreses en sí, el que el manté inquiet en més mesura és qui o quins formen part d’aquestes empreses: “Les persones. I aquestes aprenem a cops. I, fins que el cop no fa mal, no fem res al respecte”. A banda d’aquest tret característic de les persones, Neamtu va fer referència a un altra que ens defineix millor: “Quan se’ns passa el dolor, ens oblidem del mateix i repetim el mateix error més d’una vegada”.

Davant d’aquesta situació d’incertesa i risc, sí que és cert que tenim una capacitat de regeneració impressionant i, al final, “tirarem endavant”. Sense oblidar que estem programats en el mode Fight, Flight or Freeze (lluitar, fugir o congelar-se), Neamtu considera que ens manca un element més propi dels humans: “El think, imprescindible en aquestes situacions confuses”. Aquest think és molt necessari per als líders dels projectes perquè necessiten “mantenir la calla i l’optimisme, conscients de la realitat en canvi constant que hi ha al món exterior”. Al cap i a la fi, no es tracta de veure un repte com un obstacle, sinó “com un problema a resoldre i del qual aprendre”, afirmava Neamtu.

Però, què succeeix si la situació és nova o ens trobem amb un desafiament com el que ha suposat el COVID – 19? “En cada projecte sempre hi ha un 10 % d’incertesa, com a mínim”. Es tracta de mantenir aquest percentatge a la reserva per poder fer front als imprevistos, tot i que “hi ha de tot, ens seguim equivocant de la mateixa manera”, es lamentava Neamtu.

Amb aquest nou futur cada vegada més proper, Laurentiu Neamtu va recordar les quatre forces que modelaran aquesta societat postCOVID – 19: metamorfosi de la demanda, canvis ràpids en la mà d’obra i en les normatives, i protocols de seguretat a tots els nivells, menció especial als ciberatacs i als fraus online, molt presents en aquesta transformació digital que pateix la gran majoria dels treballadors.

No obstant, Neamtu no veu possible una societat completament digital ja que comunicar-nos per mitjà d’una pantalla ens priva d’alguna part de nosaltres: “Podem utilitzar la tecnologia per fer coses, però no pot esdevenir el motor de la nostra vida”.

La importància del líder i la confiança

Les preguntes dels assistents no van trigar a arribar. Molts volien saber de quina manera es veurà afectat el Project Management i si serà necessari aplicar altres mètodes: “La diferència és que no tenim un horitzó de previsió i faràs plans a curt, el que s’aproxima més a l’Agile”. Les empreses s’han de preparar per ser resilients i proposar enfocs àgils, tot i això, ara és el moment de “provar i veure si funciona”. No es tracta de descartar els plans a llarg termini, sinó de “pensar en ells un cop s’aclareixi l’horitzó”, va prosseguir el responsable de l’àrea de Direcció de Projectes de La Salle – URL.  

Per a Neamtu, i al no tenir regles fixes, un Project Manager haurà “d’adaptar-se a cada projecte en concret, amb apoderament i confiança”. A més a més, és imprescindible comptar amb una persona amb “capacitat de lideratge i que entengui el negoci i l’estratègia”. I que no faci curt quant a coneixements: “El treball en equip es fonamental, si un dia s’absenta una persona, que una altra sigui capaç de substituir-la”.

Mirant cap a la hibridació de la Direcció de Projectes i el teletreball, la gestió és viable encara que no amb els mateixos resultats: “Que l’equip es vegi les cares obre la capacitat de comunicació entre els seus membres. Gestionar equips remots és més complex”, contestava Neamtu, convençut. Així i tot, el primer que s’ha de fer davant la incertesa i la incomoditat és “mantenir la calma i analitzar la situació de mica en mica. Els plans a llarg termini ara mateix no funcionen”.

Totes les prediccions assenyalen cap a un futur que afavorirà el comerç digital, l’automatització o la telemedicina, entre d’altres. I davant aquestes prediccions Laurentiu Neamtu no dubta: “Es basarà en desenvolupar sistemes de diagnosi a distància”. No es tractarà de quelcom immediat ja que s’haurà d’invertir, encara que aquesta inversió “serà secundada degut a la quantitat de diagnòstics que no requereixen de desplaçament al centre sanitari”.

Calma i responsabilitat

Font va finalitzar l’entrevista llançant a l’expert la mateixa pregunta amb la que conclou tots els ‘Digital Coffees’: Què no t’hem preguntat? Entre rialles, i també amb una bona dosi de realitat, Neamtu qualificava el comportament global davant la situació de crisi sanitària d’analfabetisme histèric institucional i de situació: “Necessitem posar el cap a tot al que fem, sense perdre la màxima de la situació, que és transitòria”. Amb sinceritat, Neamtu va reconèixer que el postCOVID – 19 l’espanta, i li preocupa la nostra reacció cap a ell.

Per concloure la sessió, Laurentiu Neamtu va reflexionar sobre el que ha ocorregut els darrers mesos, insistint en l’actitud de tots els ciutadans i dels governs: “En part en som responsables, així que no ens limitem a aplaudir”. Sempre amb excepcions, “els governants haurien de fer alguna cosa més perquè és una vergonya, quants més herois hi ha, pitjor ho fan els de dalt”. Tot i les circumstàncies, i, com passa amb totes les experiències, d’aquest també hem aprés molt que aplicarem en el futur de la Direcció de Projectes: “Escollirem millor l’empresa, mirarem al detall si els valors d’aquesta coincideixen amb els nostres, i identificarem els riscos”. El que ja s’ha convertit en una realitat és que “ara més que mai veiem com prioritzar les coses, ens hem d’avançar i recuperar-nos”, finalitzava Neamtu.