Segueix-nos a:

Blogs

Bloc del grup de recerca GRITS. Xarxes de pròxima generació per a la Internet del futur, Fog computing i Internet de les coses per implementar els nostres dissenys personalitzats en núvols híbrids cibersegurs, en sistemes d’emmagatzematge a gran escala i comunicacions de llarga distància.

13 febrer 2019 | Publicat per ealvarez

Comunicacions en zones remotes amb NVIS

Quan volem comunicar en llocs o bé situacions on no tenim cap mena de cobertura, ni de telefonia mòbil, ni d’accés a internet, només tenim dues alternatives: les comunicacions per satèl·lit, normalment d’altes prestacions i amb un preu bastant elevat, i les comunicacions per rebot a la ionosfera a la banda de HF.

La ionosfera es la capa més exterior de l’atmosfera, que es comporta com un mirall a la banda de 3 MHz a 30 MHz. Això es degut a la ionització dels àtoms per acció de la radiació solar.  La banda de HF es pot utilitzar per cobrir distancies molt llargues, si enfoquem el feix de l’antena cap a l’horitzó, o bé per aconseguir una zona de cobertura al voltant del transmissor, si enfoquem el feix cap amunt. Aquesta tècnica s’anomena Near Vertical Incidence Skywave (NVIS) i pot aconseguir una zona de cobertura de fins a 250 Km sense visió directa.

En el Grup de Recerca en Internet Technologies and Storage (GRITS) de La Salle som experts en comunicacions avançades per HF. Actualment estem explorant les capacitats de les comunicacions NVIS per veu i dades, tant de missatgeria de text com de sensors remots.  En aquest vídeo podeu veure una prova pilot de veu efectuada entre el nostre laboratori de camp a Cambrils i les nostres instal·lacions a La Salle Campus Barcelona. S’han fet proves a dues bandes, la banda de 3.5 MHz, i a la banda de 5 MHz. Òbviament la banda de 5 MHz s’ha escoltat molt millor, pel baix soroll ambiental, però s’ha pogut establir l’enllaç amb una qualitat acceptable a les dues bandes.

La tècnica NVIS es pot aplicar en diversos àmbits:

  • Comunicar sensors ubicats en zones remotes. Com a cas pràctic tenim el projecte ENVISERA, on estem comunicant sensors situats a la Illa Livingston amb la Base Antàrtica Espanyola Juan Carlos I.
  • Comunicació de aldees remotes en països en vies de desenvolupament. Aquesta tècnica permet tenir comunicació de veu i dades en petits nuclis urbans situats molt lluny de les ciutats, i amb una orografia complicada. Com a cas pràctic tenim la prova pilot que es va fer a l’estiu de 2018 a Urubamba, en el Valle Sagrado de los Incas, al Peru.
  • Comunicació en cas de desastre natural, on fallen totes les comunicacions de telefonia i PMR. Aquesta prova pilot demostra que seria possible comunicar, amb una instal·lació molt senzilla, qualsevol punt de Catalunya amb Barcelona.
Share

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
1 + 7 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.