CPDs i els seus Tiers

En aquesta entrada es parlarà dels diferents Tiers que hi ha un CPD. L'objectiu és conèixer el concepte dels Tier en un CPD, saber els diferents tipus que hi ha i les diferències.

Quan es dissenya un CPD, hi ha molts factors que es tenen en compte i entre ells hi ha la normativa i la legislació. Un concepte regulat per l'estàndard ANSI / TIA-942 Telecommunications Infrastructure Standard for Data Centers és el dels Tier. Els Tier és un sistema de classificació determinat per la fiabilitat.

Aquesta certificació es va crear als inicis de la dècada de 1960 pel Uptime Institute que és l'organisme que s'encarrega d'administrar els diferents nivells de l'estàndard TIER actualment.

Un concepte important que també s'ha d'entendre amb els Tier és la redundància. En aquest cas es refereix a la protecció de el maquinari o de les dades que són de caràcter crític i que es volen protegir per possibles falles que poden afectar l'ús continu.

El concepte de Tier indica el nivell de fiabilitat d'un CPD associat a quatre nivells de fiabilitat definits. Com més alt és el nombre de Tier, major disponibilitat i al seu torn majors costos associats a la seva construcció i temps per crear el CPD.

Com s'ha explicat anteriorment, un CPD pot estar classificat en 4 tipus diferents de Tier segons les característiques. A continuació veurem que necessita un CPD per ser classificat així.

• Tier I: És un CPD bàsic, sense característiques ni mesures contra fallades inesperats. Té totes les funcionalitats bàsiques d'un CPD i permet interrupcions planejades o no planejades.
• Tier II: Aquest tipus de CPD compta ja amb dispositius redundants que permet aguantar errors o interrupcions no planejades. Compta ja amb sòl tècnic, generador de reserva i alguna mesura de redundància més avançada que els dispositius bàsics.
• Tier III: La característica principal que suposa tenir aquest Tier és la redundància en la línia d'alimentació. Això permet manteniment i caigudes de tensió sense perdre disponibilitat de l'CPD. S'ha de poder realitzar tasques de manteniment dels dispositius sense interrompre el servei. La majoria d'aquests CPD es construeixen per a ser convertits en el següent Tier segons augmenti la demanda de l'empresa.
• Tier IV: Categoria màxima d'un CPD. Ha de permetre que els serveis estiguin sempre actius suportant qualsevol tipus de fallada. La redundància d'alimentació passa a ser alimentació simultània per no perdre temps en un possible error.

A Espanya, el primer CPD Tier IV construït va ser el 2012 per l'empresa BBVA. Aquest està situat a Madrid i assegura dos nivells de redundància per donar la màxima disponibilitat. Va ser el 4 en el món en el moment de la seva construcció.

Després Telefónica va construir el seu sent el més gran de país el 2013. Compta amb una extensió de més de 65.000 metres quadrats, equivalent a 8 camps de futbol plens d'infraestructura informàtica i components elèctrics per al funcionament d'aquest gran CPD.

Com hem vist, un CPD pot classificar-se en 4 nivells diferents segons el seu Tier però això no és tot. Aquesta classificació es basa en l'estàndard TIA-942 i per tant la classificació és vàlida si estem mirant aquest TIA en concret. Hi ha moltes formes de classificar un CPD però aquesta és una de les més reconegudes ja que la tolerància a la decisió i les disponibilitat de l'CPD suposen els factors més importants a l'construir o dissenyar un CPD.

Publicat per Roger Marcen