Diari des de l'Antàrtida (1)

El nostre viatge cap a la base antàrtica espanyola de l'illa de Livingston, Joan Carles I, comença el 25 de desembre. Per arribar des de Barcelona fins a la base el temps aproximat és d'una setmana. El primer dia vam sortir des de Barcelona i vam anar en avió fins a Madrid, on un altre avió ens va portar fins a Buenos Aires. A Buenos Aires vam haver de canviar d'aeroport a l'aeròdrom de Jorge Newbery, on un avió ens portaria fins a Ushuaia, al sud de la Patagònia argentina, conegut com la fi del món.

Arribem a Ushuaia el 26 de desembre a les 09:00 del matí on el vaixell oceanogràfic espanyol Sarmiento de Gamboa partiria el 29 de desembre cap a la base Joan Carles I. Vam arribar a Ushuaia tres dies abans perquè el dia de sortida del vaixell no és fixa, podia ser abans o després del 29 de desembre, donades les condicions climatològiques del pas Drake, mar situat entre Amèrica del Sud i l'Antàrtida amb condicions d'onatge i vent molt altes. El dia 27 de desembre ens van confirmar que el B.O. Sarmiento de Gamboa partiria el dia 30 a la nit arribant el dia 2 a la base Joan Carles I si el pas del Drake no es complicava.

Durant els dies que vam passar a Ushuaia vam coincidir amb la resta dels científics de la base que es quedarien realitzant altres projectes, no tots fins al març com nosaltres. Finalment, el dia 30 va arribar i vam sortir amb el vaixell cap a la base. Per sort vam tenir un Drake tranquil, tot i que era fàcil marejar-se en algun moment quan el vaixell es movia molt per les ones.

Al final vam arribar el dia 2 al matí a la base tal com estava previst. L'últim trajecte des del vaixell fins a la base es fa en Zodiac. Per evitar riscos en el cas que algú caigui a l'aigua, com l'aigua està 2 graus, és obligatori l'ús d'un vestit de protecció tèrmica, el qual li diuen "teletubbie" per la peculiar forma que té.

Un cop arribats a la base, ens van ensenyar totes les instal·lacions i ens van explicar els horaris que seguiríem i les normes de seguretat a tenir en compte. Pel que fa als horaris que portarem a la base, esmorzem tots els dies a les 08:00 del matí i a les 08:30 comencem a treballar fins a l'hora de dinar, a les 13:30 del migdia. A les 14:30, quan acabem de dinar, tornem a la jornada de treball fins l'hora de sopar a les 20:00. Després de sopar, cadascú és lliure de fer el que vulgui. Tot i així, hi ha unes normes de seguretat a seguir, per exemple, un sol no es pot allunyar de la base més enllà d'on arriba la vista sempre que hi hagi avisat cap a on es dirigeix. La base està envoltada pel mar i una muntanya que es troba davant, pel que no és molt lluny fins on un pot anar sol. En el cas que es vulgui anar més lluny, és obligatori que vagin dues persones i sempre avisant. En tots els casos sempre cal anar per la base amb un walkie talkie per poder comunicar-nos entre científics i tècnics de la base. A la base treballarem de dilluns a divendres durant tot el dia, i els dissabtes només durant el matí. Els dissabtes a la tarda es fan formacions de primers auxilis, de muntanyisme, etc. Els diumenges se sol organitzar una excursió pels voltants de l'illa.

La mateixa tarda del dia 2 vam començar a treballar. El primer va ser classificar tot el material que havíem enviat al novembre. D'altra banda, també hem mirat les diferents possibles localitzacions on instal·lar el nostre sistema. En veure un pal muntat a la base, hem decidit instal·lar-hi el nostre sistema per evitar haver de muntar un altre pal i aprofitar-ne així un. De tota manera, com estem prop de l'equip de transmissió de l'Observatori de l'Ebre (un altre pal a 80 metres de distància) tenim dubtes sobre si el seu sistema que transmet a 200 W de potència pot danyar el nostre sistema de recepció. Quan instal·lin el seu equip analitzarem amb quina potència rebem el seu senyal i si pot danyar el nostre equip.

El dia 3, un cop col·locat tot el material en els laboratoris de la base, vam començar a muntar tot el transceptor de la base. Entre els primers problemes a destacar, el GPS no funcionava i una part del programari tampoc funcionava correctament. Després de tot el dia centrats en aquests dos problemes, finalment vam aconseguir poder fer funcionar la maquinaria. L'endemà vam començar a preparar tota la configuració del transceptor que transmetria des de la base totes les dades del sondeig cap a Caleta Argentina. Caleta Argentina és una petita platja que es troba darrera de la muntanya contigua a la base, en aquesta platja és on es pretén instal·lar el segon transceptor per a ser utilitzat com a receptor del sondeig.

El dia 5 al matí vam començar a preparar tot el material per posar en marxa el transceptor de Caleta Argentina i escriure el report corresponent per a la base. La mateixa tarda de dissabte es va fer una excursió a Caleta Argentina juntament amb els guies de muntanya i alguns científics de la base. Nosaltres aprofitem aquesta excursió per analitzar quin seria el millor punt per instal·lar el transceptor. Per acabar la nostra primera setmana, el diumenge vam fer una visita pel matí a la glacera Johnson, una glacera que es troba darrere d'una altra muntanya contigua a la base.