Segueix-nos a:

Blogs

Bloc del grup de recerca GRITS. Xarxes de pròxima generació per a la Internet del futur, Fog computing i Internet de les coses per implementar els nostres dissenys personalitzats en núvols híbrids cibersegurs, en sistemes d’emmagatzematge a gran escala i comunicacions de llarga distància.

22 gener 2019 | Publicat per ealvarez

Diari des de l'Antàrtida (3)

Els nostres alumnes a l'Antàrtida, Josep Maria Masó i Joaquim Porte, ens expliquen les seves experiències

A poc a poc van passant les setmanes a la base. Els dies es fan llargs, però alhora passen ràpids. Després de detectar el problema del node de Caleta Argentina, ens vam posar en marxa per arreglar-ho. Com que teníem un altre node preparat per posar-ho en una altra localització, vam fer proves amb aquest node connectat directament al node transmissor de la base. Després de diverses hores de programació, vam aconseguir arreglar el problema de la pèrdua de mostres i tenir el codi preparat per l'endemà fer els canvis corresponents en el node de Caleta Argentina.

Dimarts al matí vam configurar el transmissor per transmetre una trama amb una modulació 4PSK, 4FSK i 4QAM, amb una potència de sortida de 6 W, per provar la recepció correcta des de Caleta Argentina. A la tarda, ens dirigim a Caleta Argentina. Per si no us ho hem explicat, el camí cap a Caleta Argentina és una excursió de 30-45 minuts a peu. Per arribar a Caleta Argentina s'ha de pujar la muntanya de Pico Radio, ja que per la platja hi ha roques i el precipici de Pico Radio. A la zona de Pico Radio, sempre hi ha paràsits boreals, una au bastant gran, semblant a una àguila. Aquesta au, de moment no ens ha atacat, però al febrer quan és època de cria, és força comú que en passar prop d'elles ataquin per protegir les seves cries. Pel que ens han explicat agafen alçada i baixen amb molta velocitat intentant picar el cap. Tornant al camí. Un cop arribats a Pico Radio queda la baixada fins Caleta Argentina, on hi ha una pingüinera molt petita, d'unes 10 parelles de pingüins, i normalment ens trobem amb alguna foca prenent el sol o un elefant marí.

Un cop arribats a Caleta Argentina vam fer el canvi de programari i vam començar a rebre el senyal transmès des de la base. El senyal rebuda és principalment superficial i com a segon camí, amb menys potència, ionosfèrica. L'ona superficial és senyal emès pel transmissor que, en comptes de rebotar amb la ionosfera, es propaga per sobre del sòl, pujant la muntanya i baixant fins Caleta Argentina. Aquest senyal, com recorre un camí més curt (3 km) a diferència de la ionosfèrica que recorre (500 km), es rep amb més potència i més ràpid que el senyal ionosfèric. És interessant estudiar el comportament d'aquest tipus de senyal, i com vam calcular que a Caleta Argentina tindria presència, vam decidir instal·lar-hi el primer node. A més, com és un lloc que es troba relativament a prop i d'accés senzill, podem provar el sistema sense problema.

Un cop posat en marxa el node de Caleta Argentina, el següent pas va ser la instal·lació d'un segon node, a Glaciar Rocoso. Per a això, dimecres va ser un dia de preparació de tot el material necessari per instal·lar el nou node. Glaciar Rocoso és una localització que es troba en Bahía Falsa. És característic, com diu el seu nom, perquè té aparença d'una glacera rocosa. Les glaceres rocoques, pel que ens han explicat, són un tipus de glacera en el qual no només es mou el gel, sinó que el gel també mou roques de mida considerable.

Finalment, el dijous va arribar el dia de la instal·lació. El Glaciar Rocoso és un lloc al que únicament es pot accedir per mar, de manera que vam anar amb zodíac amb tot el material corresponent. Estava previst trigar tot el dia en fer la instal·lació, pel que la zodíac ens va deixar al lloc i ens vindria a recollir en acabar. En aquesta ocasió, per muntar el nou node van comptar amb l'ajuda de l'Anna, la metgessa de la base i el Quim, electrònic de la base. A més, en aquest cas, ens van donar per seguretat un telèfon Iridium que es connecta via satèl·lit per comunicar-nos amb la base. Tot i això, en alguns punts de la glacera el walkie era capaç de comunicar-se amb la base, de manera que vam utilitzar el walkie ja que el telèfon per satèl·lit té un cost molt elevat.

Instal·lant el nou node vam tenir un petit ensurt al connectar les bateries. En un moment de distracció vam fer un curtcircuit i es va cremar tot el cable, provocant el curtcircuit. Durant un minut no va parar de sortir fum del node, provocat pel plàstic del cable. Tot i això, encara que estàvem convençuts que la bateria estaria totalment inservible, gairebé no va quedar afectada, només va disminuir una part seva càrrega. Quan finalment vam connectar tot el sistema, faltava com a últim pas configurar un fitxer de la Raspberry. Aquest fitxer tenia un paràmetre diferent, a diferència del node de Caleta Argentina, de manera que en reiniciar tot el sistema la Raspberry no es va encendre. Per canviar el paràmetre de nou es necessitava configurar des de la base, de manera que vam haver de marxar de Glacera Rocós sense poder deixar funcionant el sistema. Aquest paràmetre era l'últim que faltava per poder encendre el sistema. Com podeu suposar ens va crear una gran frustració.

Divendres teníem intenció de tornar a la Glaciar Rocosso, però donades les condicions de la mar era impossible poder sortir en la zodíac, de manera que ens vam quedar a la base analitzant les dades rebudes a Caleta Argentina i programant el software de post processat de les dades perquè funcionés de la manera més òptima possible.

Dissabte el dia es va convertir en un dia de sincronització. Al matí la zodíac tenia diverses tasques a fer, però vam aconseguir quedar amb ella a Caleta Argentina per realitzar el canvi de bateries. Vam haver de revisar que el node funcionés correctament i acte seguit ens vindrien a recollir els guies de muntanya amb motos de neu per anar al  Glaciar Rocoso. Tot i que no es podia anar per muntanya, els guies van analitzar el camí i van veure viable anar fins a la glacera per muntanya. El trajecte a seguir es basa en creuar tot el Glaciar Hurd amb moto de neu fins arribar a Sally Rocks, allà la glacera s'acaba i cal caminar durant 45 minuts fins arribar a la glacera. Un cop allà, vam poder tornar a instal·lar la Rapberry reparada i vam poder encendre el node i rebre dades. En aquest cas vam poder analitzar algunes dades que ens donaven una idea de que el senyal que s'estava rebent era únicament ionosfèrica. Tot i això, faltava una anàlisi més profunda per poder-ho afirmar.

Podeu consultar la crònica anterior aquí. 

Share

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
11 + 1 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.