Emma Barthe reflexiona sobre la importància del neurolideratge

Els moments de crisi es presenten com a circumstàncies ideals per a replantejar hàbits i millorar rutines. En aquest sentit, la sisena trobada de la iniciativa ‘Digital Coffees’ —a través de la qual La Salle-URL està analitzant la societat en el context de la pandèmia des de diferents punts de vista— va comptar amb Emma Barthe, professora de Neurolideratge en el Postgrau en Pensament i Creativitat i experta en psicodiagnòstic aplicat a la transformació. I al costat d'ella, encara que de l'altre costat de la pantalla, el coordinador del Executive MBA de La Salle, Lluís Font, va exercir novament de moderador d'una trobada que va sumar el perfil de Linkedin de La Salle-URL com a tercera plataforma de difusió en directe dels webinars, afegint-se a Zoom i al nostre canal de YouTube.

Lluís Font presentava breument a la convidada com a “especialista en neurolideratge i psicòloga, amb una trajectòria espectacular”. Emma Barthe va complementar la presentació: “Soc una psicòloga que estima el seu treball, que estima la psique i que està molt interessada en saber qui és cada persona més enllà de la seva professió”. A més de docent de La Salle-URL, Barthe dirigeix actualment el programa de neurolideratge i psicodiagnòstic d'Arise Culture & People del Grup Nexe de The Way of Change. Entre els molts objectius del seu treball, deia que un els sintetitza tots: “Identificar què és el que interfereix en l'expressió de la potencialitat real de cadascun de nosaltres”. Amb aquest argument com a fil conductor es va desenvolupar part de la trobada, en el qual molts dels assistents van voler preguntar a la convidada sobre inquietuds de tota mena.  

El psicodiagnòstic com a eina

“Per a poder identificar què interfereix en cada persona per a poder aconseguir el seu potencial és essencial el psicodiagnòstic”, assegurava Emma Barthe. En aquest sentit, la convidada va parlar de la importància d'invertir en capital humà, animant a les empreses a anar més enllà de les xifres. I així, apuntar cap a la revolució: “Les crisis són moments de prendre decisions perquè es produeixin canvis, per a passar a un altre estadi, per a canviar d'escenari. És aquí quan es produeix la veritable revolució”. Però per a això és important el coneixement, observar a cadascun dels empleats com a persona i gratar sobre la superfície per a trobar les interferències que impedeixen aconseguir el potencial màxim.

“És bàsic saber què impedeix a una persona estar connectada amb la seva excel·lència”, explicava Emma Barthe, i afegia: “L'actuació és el potencial propi menys les interferències”. Per tant, l'equació sembla clara: una vegada identificades les interferències, es pot treballar millor per a aconseguir el potencial. “Si no esbrino el que interfereix, l'actuació que tingui no serà suficient per molt de potencial que tingui”, resumia Barthe. Per això, advoca per un canvi de paradigma en les empreses, apostant pel capital humà, i deixant una mica de costat “la inversió en el resultat i en el procés”. Coneixent aquestes interferències serà possible donar eines. Per a què? “Per a despertar les potencialitats inherents”, explicava Barthe.

Això és extrapolable a qualsevol aspecte. Com a l'educació, per exemple. “Molts nens brillants suspenen perquè no s'adapten al sistema acadèmic vigent, cauen en conductes d'autoimmolació”, deia Emma Barthe. I aquí, amb Lluís Font, va analitzar algunes metodologies erràtiques que, segons va comentar, “ens aparten de l'ésser”. Per a poder treballar en la bona direcció, va parlar dels tres principis universals que haurien de regir tots les accions i actuacions: veritat, bondat i bellesa.

Un cervell sense manual d'instruccions

“Tot passa des del cervell, i ara sembla que el ‘neuro’ està de moda”, explicava Emma Barthe. I feia notar una particularitat del cervell: “Tenim instruccions per a tot, però no per al cervell, que és l'ésser”. En aquest punt va voler establir una diferència entre l'ésser, l'essència pròpia, i la personalitat o el personatge, que és la construcció que elaboren d'elles mateixes les persones. “L'ésser és el que existeix de manera innata en cadascun de nosaltres, la personalitat l'anem construint al llarg de la història, és una màscara que ens anem col·locant”, resumia Barthe. I aquesta dualitat pot conduir a un problema: “Ens allunyem de la nostra essència, del ser autèntic, per perseguir un ideal”. Perquè la personalitat, segons va dir, és una manera d'allunyar-se de l'ésser. “Ens manté en el fer i el cervell viu en una contradicció entre la personalitat i l'essència”, continuava.

Fruit d'aquestes contradiccions apareixen els problemes, les friccions. “A vegades l'ansietat la produeix la forma errònia de pensar. Hem de treballar aquesta cognició, des d'on s'estan prenent les decisions. La interpretació de la realitat pot portar a l'ansietat. Cal canviar la interpretació”, assegurava Emma Barthe. I va parlar dels tres cervells que empenyen en direccions oposades, que motiven reaccions i decisions: el cervell instintiu (reptilià), el cervell emocional (el mamífer) i el cervell intel·lectual (l'humà). “Seguint la metàfora, l'humà, el cervell intel·lectual, creu que ho controla tot però no controla res”, li comentava Lluís Font. I sobre això, Emma Barthe va voler diferenciar entre intuïció —que neix del nou, del desconegut— i instint.

Las claus del neurolideratge

Aconseguir liderar els tres tipus de cervells, segons Barthe, és una de les claus del neurolideratge: “El bon neurolíder integra aquestes tres parts per a construir un món millor, o una empresa millor”. En aquest sentit, va assegurar que “el líder conscient és el que aconsegueix que els treballadors se sentin realitzats, que treguin el millor d'ells mateixos més enllà dels resultats i el producte”. Preguntada per una de les assistents a la trobada sobre consells per a aplicar el neurolideratge, Barthe li va recomanar un: l'observació. “Observar als altres i a un mateix, veure quins tipus de diàlegs s'estableixen, observar de manera conscient, ser testimoni d'un mateix, observar amb amor”, explicava. Així, va assegurar, després és més senzill “treballar i aplicar tècniques”.

Barthe i Font també van parlar, entre molts altres temes, sobre meditació, sobre empatia, sobre intel·ligència universal, sobre filosofia, sobre el cor i sobre les limitacions de les paraules. “A vegades és difícil explicar les coses, la lingüística es queda curta”, deia Emma Barthe. L'ús dels termes correctes, o dels més adequats, és una necessitat. Però també, a vegades, una maniobra de distracció: “Els conceptes ens despisten”.

Durant la xerrada Barthe va prometre que recomanaria posteriorment alguns llibres, que són els següents:

• El cerebro del rey, de Nolasc Acarin.
• En cambio, de Estanislao Bacharach.
• Más allá del cerebro, de David Lorimer.