I la higiene?

Us heu preguntat mai tot el que implica anar al bany i estirar la cadena? O dutxar-se? Tot i que cada vegada som més els que anem prenent consciència del tema, quan ets aquí ho valores força més. Per no parlar de la quantitat d’escombraries que acabem generant al cap del dia, una brutalitat.

Segons el tractat antàrtic, una Base com la nostra no està obligada a fer tractament d’aigües residuals. Sembla mentida, però tot i que el nostre país no acostuma a ser exemplar en quasi res, aquesta Base sí que fa tractament d’aigües residuals.

El petit contra és que aquesta Base va ser pensada inicialment per unes 12 persones, entre elles personal tècnic i investigador. Ara en som uns 25, sense tenir en compte als companys xilens que estan treballant a les obres de remodelació de la Base. Què implica? Poques dutxes!! Aproximadament unes dues per setmana, doncs les instal·lacions no donen per a més. Una sola dutxa i dos banys a compartir amb 24 companys més, surrealista!!

Dret a rentar la roba una vegada per setmana... sort que tothom està en les mateixes condicions, que sinó... la gent sortiria corrents per tal d’evitar-me. Totes les aigües residuals fan cap a una fossa sèptica (que fa una peste terrorífica!), on uns bacteris es mengen tota la brutícia que conté l’aigua, deixant-la en un estat força òptim per retornar-la al mar sense estar malmetent aquest paradís blanc que és l’Antàrtida.

El problema és que els bacteris no s'empassen el paper higiènic, m’aneu pillant? Us ho podeu imaginar? I espantats em preguntareu: “i què passa quan tens...?” Fàcil! El món no s’acaba perquè no puguis llençar el paper higiènic dins la tassa del WC! Tenim un cubell on hi anem dipositant els papers higiènics segons els anem utilitzant. No cregueu que em fes massa gracia al principi, però al final t’hi acostumes i tot!! Aquí, en aquesta foto, em teniu amb en Joan Riba, el tècnic mediambiental de la Base, a qui jo prefereixo denominar “El guardián de la fosa séptica”.

Suposo que déu ser una feina força horrorosa en alguns casos, sobretot quan s’embossen certs conductes, però us puc assegurar que, gràcies a que ens té a ratlla, la cosa ha anat sobre rodes, tot i haver overbooking a la Base. A més a més, s’encarrega de fer totes les analítiques d’aigua i demés, per tal de garantir que l’impacte negatiu que rep aquesta illa sigui el mínim possible.

Com a persona us puc assegurar que és un catxondo! Jo crec que cada dia es lleva una hora abans i comença a pensar a veure quins acudits i quines bromes pot fer-li al Ramón el cuiner. Estan tot el dia com gat i gos, però realment són inseparables. Crec que li dec la major part de les partides de caixa que pateixo quan ens ajuntem tots desprñes de dinar. 

No sé com, però se les pensa totes aquet tio. Per cert, en aquesta foto podeu observar que porta la capsa del poker a la mà. No és casualitat: tot i que assegura que en sa vida no havia jugat més que la típica partida de poker entre amics, resulta que jugar contra aquest significa perdre. La emoció del joc i el seu sentit del humor fan ineludible la cita amb el mantell verd, les fitxes i les sotes, piques, trèvols i cors.

La foto està presa dins d’aquesta “espaiósa” cambra de bany multiusos on hi ha una dutxa, rentadora, secadora, dos WC i dues piles per rentar-te la cara, les dents, afaitar-te... tot per a només 25 persones!! Vaja, que he vist pisos per a 3 persones amb quartos de bany més grans que aquest!!!

En fi, una experiència en tots els sentits, per a l’olfacte també!! Jajajajajaja