Incendis en CPDs: els sistemes actuals de prevenció i extinció més revolucionaris

És innegable que en un entorn cada cop més digital, la indústria dels CPDs està adoptant cada cop més importància. És per això que les empreses es veuen obligades a dedicar una bona part dels seus recursos en ja no simplement construir un CPD el més eficaç i eficient possible, sinó que també en el seu manteniment i creació de plans de recuperació donada la gran quantitat de característiques específiques que els fan més vulnerables davant possibles desastres l’impacte dels quals pot arribar a ser catastròfic si no es conté ràpidament com pot ser un incendi: gran quantitat de materials plàstics, cablejat, alta concentració d'energia, elements no visibles en fals sostres, etc. De fet, en l'actualitat existeixen les normatives NFPA 75 i 76 relatives a la prevenció contra incendis en els data centres les quals han de ser complertes per tota empresa amb disposició a construir-ne un, establint els requisits mínims per a la protecció d’equipament tecnològic i les seves àrees d’ubicació.

Com a primer sistema d’extinció d’incendis ens trobem amb el de reducció d’oxigen o hipòxia. Aquest consisteix a emmagatzemar el gas en forma líquida per a tenir la quantitat més gran possible. En activar-se, redueix en molt poc temps la concentració d’oxigen en la sala, evitant la combustió i impossibilitant l'inici de la flama. Aquest sistema no fa malbé els equips de cap manera, cosa que en cas d’incendi, es requerirà menys treball per a tornar a posar tots els dispositius en marxa. Tot i que aquest mètode fa servir gasos no contaminants per al medi ambient, descobrim que és molt perillós per a ambients on hi pot haver treballadors en format presencial perquè en baixar la concentració d’oxigen de la sala, les persones que siguin a l’interior de la mateixa presentaran asfíxia i podrien ofegar-se.

Com a alternativa, existeix també el sistema de gasos fluorats. Aquests gasos s’apliquen directament sobre la flama, refredant-la i apagant-la. Aquest mètode, igual que l’anterior, emmagatzema el gas de manera liquada per a obtenir-ne major quantitat. Quan aquest s’activa, únicament necessita una petita concentració per a sufocar-ne el foc, abaratint els costos de manteniment. El gas alliberat no és altament nociu per a les persones, però si altament contaminant pel que fa al medi ambient, ja que es compon principalment de gasos HFC. En requerir que el gas apunti directament a la base de la flama, es necessita col·locar un joc de canonades per tota la sala, ocupant espai i incrementant el cost d’instal·lació comparat amb el sistema de reducció d’oxigen.

A tall d’última alternativa revolucionària ens trobem amb l’aigua nebulitzada. El seu funcionament es basa en la ràpida evaporació de la mateixa absorbint millor la calor, provocant un desplaçament en l’oxigen que genera una major superfície de gota. El refredament i l’efecte mullat permeten una lluita més efectiva contra el foc, utilitzant la mínima quantitat d’aigua en extinció. Aquest sistema no és contaminant ni pel medi ambient i per a les persones que puguin ser a la sala en el moment de l’incendi, ja que es basa en l’aplicació de l’aigua. Tanmateix, deixant de banda la seva gran eficàcia, pot fer malbé els dispositius oxidant-los pel fet que en evaporar l’aigua en la sala, la humitat d’aquesta augmenta exponencialment, afectant l’interior dels dispositius electrònics l’abast d’aquest sistema.

De cara a l’elaboració del projecte que s’ha de dur a terme en l’assignatura de “Gestió i planificació de xarxes”, investigarem més a fons sobre la inclusió de totes aquestes contramesures vistes estudiant quins podrien ser els aspectes a tenir en compte i us mantindrem informats sobre els nostres avenços en posteriors entrades. Moltes gràcies pel vostre temps emprat en llegir-nos!

Arturo Moseguí i Enric Sasselli