Intelligent Resilient Framework - HP

Es tracta d'un protocol disponible en la majoria de Switchs d'HP, sobretot els més potents que ens permet veure un conjunt d'aquests com un de solo.

Cal destacar que aquest protocol en els seus inicis era conegut com XRN, desenvolupat per 3Com, però una vegada que aquesta companyia va passar a les mans d'HP en 2010 passo a denominar-se com és coneguda actualment, IRF.    

Aquest protocol ens parla d'un Virtual Device IRF com a resultat de l'agregació virtual dels dispositius físics, als quals anomena membres. Aquests membres poden jugar diferents papers dins d'aquest entorn virtual, concretament poden jugar el paper de master, slave, o backup on el master s'encarregarà de la gestió del dispositiu virtual. En cas que falli aquest dispositiu el sistema triarà un de nou a partir del mètode d'elecció de rol (Prioritat > Major temps en línia > MAC més petita) de major a menor importància per a l'elecció.

Cal comentar que el protocol IRF ens permet realitzar aquesta agregació virtual, encara que existeixin dispositius pel mig, simplement aquests hauran de realitzar la funció d'un Relay Agent dins del domini, de la mateixa manera també ens permet realitzar les funcions, automàticament, de merge, en cas que vulguem agregar dos dominis IRF independents i també de partition, és a dir, just el contrari.

En parlar dels ports d'aquests dispositius, ens podem trobar de dos tipus: el port IRF lògic, que és l'utilitzat per a interconnectar els dispositius físics i formar l'enllaç IRF i els ports físics, que són els que estenen més enllà del domini IRF, per exemple, per a la connexió dels dispositius finals dins d'un leaf.

A nivell de topologies trobem dues de clàssiques, el Daisy chain i la topologia d'anell:

Sense aprofundir molt més per a no estendre'ns en gran manera, podem destacar tots els avantatges que ens aporta aquest protocol propietari i el perquè del seu èxit en la implementació dels Data Center actuals basats en tecnologia HP.

Però, per què voler aplicar IRF a una xarxa? La resposta és ben senzilla, IRF ens ofereix una sèrie d'avantatges característics que ens ajuden qualsevol disseny d'una xarxa:

• Incrementar la densitat de ports: En disposar de més d'un dispositiu físic per a un només de lògic veurem aquest dispositiu amb m₁ +m₂ + … + m_n ports dels dispositius físics agregats
• Expandir la capacitat de processament: IRF ens permet veure tots els components dels dispositius com un de solo, per tant, el rendiment de la CPU també es veu incrementat dins del domini IRF.
• Millorar el bandwidth: Agregant els dispositius físics mitjançant IRFaconseguim que el Uplink dels mateixos millori en mesura dels ports destinats ha aquest fet, a més aquests Uplinks poden ser agregats entre ells mitjançant altres tecnologies com VRRP (Capa 3) o MLAG (Capa 2).
• Simplificació de xarxa: Veure n dispositius físics com un de lògic ens permet simplificar en gran manera la topologia lògica d'aquesta, aconseguint un disseny més net i comprensible.