L'arquitectura a les ciutats postCOVID - 19

El passat dimarts 2 de juny, Ricardo Devesa, arquitecte i coordinador del Master in Integrated Architectural Design de La Salle – URL, ens va acompanyar en un nou ‘Digital Coffees’ al qual va compartir punts de vista i recomanacions sobre les noves lògiques arquitectòniques per a les ciutats postCOVID – 19.

Devesa, apassionat de l’arquitectura i les ciutats, va donar inici al webinar tractant les conseqüències en la construcció de les noves urbs marcades per la pandèmia: “La COVID – 19 ha estat demolidora, els que menys tenen ho estan passant molt pitjor i aquest és un repte importantíssim en polítiques socials i en disseny arquitectònic per integrar i millorar aquelles condicions.

Encara que, i si bé ens ha sorprès a tots, el virus ens ha mostrat una altra cara a la que no estàvem acostumats: “De sobte, la vida salvatge ha irromput a les ciutats i, d’alguna manera, ens ha donat lliçons de com pal·liar la crisi climàtica. Per a això, Devesa va recomanar “espais públics i de qualitat, i oberts a tot el món”.

Els canvis en la construcció

Si necessitem espais saludables, possiblement la construcció també es veurà afectada pels hàbits de salut. Luis Font, coordinador de l'Executive EMBA, va preguntar si existia una construcció ‘antibacteriana’ o ‘antivirus’: “La ciutat moderna sorgeix d’oferir espais més saludables als quals visiten aquestes ciutats: ventilació, il·luminació…”. I com veurem tot això reflectit en un futur?: “A escala menor, amb sensors que evitin que toquem allò que podem i, mes endavant, digitalitzant els espais per evitar aquest contacte a través del qual ens contagiem”. Si donem un salt d’escala, “s’haurà de ser més generós amb els espais públics i privats, incrementar els mínims per mantenir aquesta distància de seguretat”.  

No obstant això, no és feina fàcil per al gremi. Tant la gestió com qui posa els diners estan una mica més enllà dels quefers dels arquitectes. De tota manera, Devesa assegura que s’incorporaran normatives comunes perquè tot sigui més habitable i amable, encara que no de manera immediata: “Serà més una demanda dels mateixos usuaris que forçaran als que legislen i construeixen o promouen perquè tinguin en compte aquests paràmetres”. A més a més, Ricardo va afegir que, en qüestions d’equipament i infraestructures, “hi ha altres legislatures i serà molt més lent”.

Arquitectura efímera

En el punt àlgid de la pandèmia, la preocupació quant a la saturació dels hospitals i l’escàs material amb el qual es comptava era general. Una de les usuàries va preguntar  si, de cara a un possible rebrot, seria més necessari millorar els hospitals o crear-ne de nous: “Que dotin millor els que tenim i que els gestionin millor. Per als nous, tot espai arquitectònic pot ser més flexible, més fàcil de canviar i més adaptable a qualsevol tipus d’ús, i com a exemple, el pavelló d’IFEMA, una adaptació dirigida per arquitectes”.

L’arquitectura efímera pot aportar molta millora per les seves característiques: és movible, és més sostenible i de menor impacte que una construcció permanent. A més a més, Devesa va considerar que serà clau en la readaptació de grans espais o espais amb afluència de públic: “Sense oblidar els fluxos de gent, les aglomeracions, com distanciar els assistents”. Així com als restaurants: “Adequar més espais de terrassa i jardí, més ambients aïllats, més continguts i individualitzats”.

Pel que fa als espais públics turístics, Ricardo Devesa va parlar d’una adaptació creativa: “Espais de lliure ocupació i democràtics, amb les apropiacions i regulacions per mitjà de l’arquitectura efímera, però sense perdre l’essència del que significa l’experiència turística”. La qual cosa suposa per a l’arquitecte un nou repte.

Però no es tracta tan sols de repensar i projectar el disseny, sinó també la posada en obra, és a dir, els materials que s’utilitzen per a les construccions: “La robòtica aplicada a la construcció està molt a la vora ja que un robot no es pot encomanar. Si ho apliquem, guanyem en eficiència i en control de qualitat de l’execució, i es guanyen diners. Tot són avantatges”. Aspectes molt importants que, per a Devesa, “canviaran la manera de construir l’arquitectura, com la percebem i com l’anirem adaptant en temps gairebé real”.

Adaptació 

Amb la mirada posada en el futur, un dels aspectes que preocupava els assistents era el tipus d’habitatge que vindrà, un altre repte molt important per a Devesa: “Es tractarà d’un espai domèstic pensat per treballar, per a la família, amb una acústica bona i unes bones connexions”. O potser ens trobem amb un retrocés i molts tornen a la vida en el camp: “Una recolonització del territori rural proper a les ciutats serà clau”.

Tocant el final d’aquest cicle de ‘Digital Coffees’, va aparèixer l’habitatge social en una ciutat amb desigualtat urbana, el que serà un dels reptes més importants d’aquesta nova arquitectura: “La COVID – 19 empitjorarà coses que ja estaven malament, i aquest sector de la població en concret ho està passant francament malament. S’estan introduint equipaments públics i millora de connexions, però hi ha molt per fer i són els polítics i els legisladors els que han de tenir la voluntat de canvi, d’accedir a aquests àmbits i adaptar-los”.

Com a conclusió, Ricardo Devesa va marcar tres tips per ordre de rellevància començant per la salut, prioritària d’ara endavant: “Si no hi ha equipaments que permetin tractar de manera eficient i ràpida la pandèmia, serà una tragèdia”. Com a segon punt, el replantejament dels espais públics: “Sobretot dels que més puguin acollir activitats culturals i socials que retornin una mica de normalitat a aquelles relacions que tan necessàries són per evolucionar com a humans”. I aquí torna a entrar l’arquitectura efímera: “Es tracta de flexibilitzar els espais, que dins del mateix es puguin realitzar fires o convertir un pavelló en un hospital". Per últim, l’habitatge: “L’objectiu és aconseguir tot el que es pugui per arribar a un habitatge digne i sa”.