Les comunicacions en un Data Center

La tendència actual és tirar cap a Data Centers híbrids, que no deixa de ser una barreja entre Data Centers físics i al cloud. Tenir un Data Center físic suposa assumir molts costos, per això les empreses estan tirant cap a plataformes híbrides ja que permeten abaratir els costos. En els últims anys hi ha hagut un canvi en el paradigma dels Data Centers, actualment es busca que els Data Centers deixin de ser manuals i comencin a automatitzar-se, que deixin de ser estàtics i siguin dinàmics, que siguin més flexibles... La idea que tenim d’ells esta canviant molt ràpidament.

Per exemple, una tecnologia que esta creixent amb molta força i esta guanyant molt terreny en els Data Centers és la famosa virtualització. Aquesta nova tecnologia esta revolucionant i canviant radicalment la manera en que veiem els Data Centers. La virtualització és la solució a certs problemes que han anat apareixent els últims anys. El increment de la utilització de la CPU i la RAM, la necessitat de més flexibilitat i disponibilitat, la rapidesa en la recuperació davant de fallides o desastres, la reducció del CAPEX i OPEX i la necessitat de més velocitat i connectivitat per accedir més ràpid als continguts són exemples de problemes que han aparegut en els últims anys i que la virtualització por ser una bona solució a aquests. També s’ha parlat del Next Generation Data Center, que és el nom que reben els nous Data Centers que utilitzen la virtualització i noves tecnologies. Es componen de menys servidors i més potents, els quals proporcionen un millor rendiment i capacitat.

A la ponència també es va mencionar el tema del emmagatzematge en els Data Centers, on es va recalcar que hi ha dues maneres d’emmagatzemar la informació.

• NAS (Network Attached Storage): És un dispositiu que es connecta a la xarxa com qualsevol altre, utilitza el protocol IP i és econòmic i senzill d’instal·lar. Per altra banda, en entorns on s’exigeixi un alt nivell de prestacions, aquest dispositiu ofereix un rendiment molt baix.
• SAN (Storage Area Network): Aquest dispositiu no es connecta a cap xarxa Ethernet ni utilitza el protocol IP, concretament fa ús d’un protocol anomenat Fiber Channel que funciona per blocs. El seu desplegament és més complex i pot tenir costos addicionals, però ofereix un major rendiment i fiabilitat en comparació al NAS.

Per afrontar tots els reptes i problemes mencionats anteriorment que tenen els Data Centers actuals, es planteja una nova infraestructura dins dels Data Centers. Separar tots els dispositius en quatre grans blocs, el bloc dels servidors, el del emmagatzematge, el de xarxa i el dels serveis d’aplicacions. On el bloc dels servidors i el de l’emmagatzematge, cada vegada està més unit. A continuació es resumirà el que l’Albert ens va explicar sobre aquests quatre grans blocs:

• Bloc dels servidors: Aquest bloc proporciona una xarxa que suporta la virtualització i és escalable de cara a suportar processadors multi-core i per eliminar possibles colls d’ampolla en les aplicacions, suporta velocitats de fins a 10Gb/s i presenta dues arquitectures diferents, la de “End-of-Row” i la de “Top-of-Rack”.
• Bloc de l’emmagatzematge: Aquest bloc esta directament connectat als servidors i s’encarrega bàsicament de proporcionar emmagatzematge a aquests i a les aplicacions que estan corrent en els servidors. Utilitza velocitats de 10Gb/s.
• Bloc de xarxa: Està dissenyat per suportar tant IPv4 com IPv6, per abaratir costos, millorar els nivells de disponibilitat dels serveis i incrementar la flexibilitat de la infraestructura.
• Bloc de serveis d’aplicacions: Es busca millorar el rendiment de les aplicacions. Per fer-ho es divideix el bloc en tres parts, el de disponibilitat, el d’acceleració i el de seguretat.

Aquest canvi de paradigma que s’ha parlat anteriorment comporta que es busqui dissenyar una infraestructura unificada. Fins ara es separava les xarxes depenent de si eren servidors o emmagatzematge, però ara es busca unificar-ho tot en una sola per tal de augmentar l’eficiència i reduir les despeses d’energia.

Finalment, l’Albert també ens va parlar del VN-Link, una proposta de Cisco que vol moure la frontera de la xarxa. En moure la barrera de la xarxa, guanyem visibilitat a cada una de les maquines virtuals, podem configurar polítiques d’accés a cada una d’elles, les podem moure com desitgem i ens permet recuperar-nos de les fallides o desastres més ràpidament.

Per acabar, concloure que tot el món dels Data Centers està en constant canvi i evolució, que no paren de sortir noves tecnologies que revolucionen aquest món i la manera de veure’l, com ara la virtualització, que gràcies a aquesta nova tecnologia s’ha pogut augmentar el nivell de prestacions i de seveis dels Data Centers.