L’evolució dels Data Centers.

En aquests últims anys, les tecnologies de la comunicació han evolucionat molt ràpidament. Una de les maneres més conegudes per gestionar tot aquest tràfic de dades són els Data Centers. Alguns dels dispositius òbviament requerits per aquests són sistemes de comunicació i d’emmagatzematge. No obstant, molts de nous s’han tornat també essencials per aquestes infraestructures. Sistemes d’alimentació redundants, connexions d’intercanvi de dades, controls ambientals o dispositius de seguretat en són uns exemples.

En un principi, comprometre’s a construir un DC era un camí llarg i ferregós. El projecte podia durar fins a 25 anys i estava plè d’ineficiències tant en alimentació com en sistemes de refrigeració, poca flexibilitat, poca escalabilitat i la gestió del cablejat era caòtica i difícil d’entendre.

El concepte de “Hyperscale” va entrar al mercat per canviar el paradigma dels DC’s. L’objectiu principal d’aquest era crear una nova generació de centres de dades que tinguessin la capacitat de canviar, escalar i créixer de forma ràpida amb el menor impacte tant pel client com per l’empresa proveïdora.

Mirant el Cisco Global Index podem fer-nos una idea de la crescuda en el tràfic de dades i fer una estimació del que serà per l’any en que ens trobem.

El nombre de data centers que segueixin l’idea “hyperscale” ha crescut sense parar i sembla que aquesta serà la tendència per un llarg temps.

Però la pregunta important és, què ha canviat en aquests data centers per que tinguin aquestes noves característiques?

La tecnologia dels servidors s’ha tornat un factor crític conforme els requeriments de rendiment incrementen. Mentre el mercat es trobava utilitzant 8Gbps, les companyies amb més perspectiva de futur ja buscaven 16, 25 o inclús 32Gbps. L’aparicio del FPGA (Field Programmable Gate Array) que s’utilitza per seguretat i rendiment ha portat a les interfícies d’entrada sortida a evolucionar de 10G i 25G a 50G.

En quant a emmagatzematge, la increïble millora que va introduir el switching PCIe permet als servidors tenir un major nombre de discs, cosa que redueix el nombre de switchos i servidors requerits, abaixant el cost total.

Els chips que utilitzen els switchos també han millorat, “hyperscale” demana enllaços de fins a 200G/400G. Això està portant a canvis en els sistemes de cablejat estructurat com la metodologia spine and leaf.

Moltes de les companyies que ofereixen serveis de núvol utilitzen arquitectures “silicon”, targetes gràfiques, per a incrementar les velocitats de computació.

Si el mercat segueix evolucionant a aquestes velocitats, totes les metodologies esmentades en aquest article quedaran obsoletes en un curt període de temps. Això no és més que una prova de lo lluny que estem d’arribar al límit.