Més enllà de la màquina

Fa uns dies mantenia una conversa amb uns amics sobre la consciència i els misteris de la ment. Consideràvem la idea de si “tot”, absolutament, tot era producte del cervell. Les emocions, com l'alegria, la ràbia, el fàstic, la tristesa, la sorpresa; en el cervell. L'amor, l'odi, la felicitat, la por; en el cervell. La raó, la lògica, la intel·ligència; en el cervell. La creativitat, la consciència, l'espiritualitat; en el cervell. Entre tots, remenàvem un argument comú, en considerar que la ment i els processos mentals, com el pensament, la percepció, la memòria, l'atenció, la consciència i fins i tot la “consciència” no són una altra cosa que activitat elèctrica i química. El nostre cervell és el responsable de totes les nostres accions, els nostres sentiments i pensaments i res pot existir separadament d'ell. Tal com defensen els corrents purament materialistes.

-Més enllà d'aquest cablejat cerebral, no hi ha res-.

D'aquesta forma, es donava per resolta la qüestió sobre si pogués existir alguna cosa més enllà de la màquina, alguna cosa més enllà del cervell. Assumint que, d'haver-ho, també continuaria sent producte de la mateixa màquina. I negant l'existència de la ment com una cosa diferent del cervell.

El que ens portava a la conclusió que la naturalesa de l'ésser humà es podia reduir a un mecanisme físic-químic, sense més. Som el que som gràcies o a causa del cervell. Punt.

I llavors?

-Què hem de dir sobre l'ànima?- els pregunto interessada.

-Una altra invenció del cervell- responen ells convençuts- --Som màquina-.

I així, ens trobem en un món dividit entre els quals admeten que només som una màquina, supeditada a les limitacions que suposa viure encadenat a la mecànica (jo no decideixo, decideixen per mi). I els que defensen que hi ha alguna cosa més enllà de la màquina, entre els quals m'incloc (jo decideixo i res decideix per la meva).

- Significa, llavors, que no crec que siguem una maquina? Per descomptat que crec que som una màquina. Bé, de fet, no penso que sigui una qüestió de creença. És evident, que som una màquina i, alguna cosa més, també. –

- Estic d'acord que tot, absolutament tot, està en el cervell? Per descomptat, que estic d'acord amb la idea que tot està en el cervell… i fora d'ell, també.-

- I, llavors? Puntualitzen- què pot haver-hi més enllà de la màquina?- Més enllà del cervell?

-Més enllà de la màquina, més enllà de tu cervell, estàs tu…

Més enllà de la màquina, estàs tu.

I d'aquest tu, tracta precisament el Neuroliderazgo, de conèixer i comprendre la màquina per a deixar de ser una màquina.

Emma Barthe, professora del Curs de Neurolideratge de La Salle-URL.

Responsable del programa de Neuroliderazgo i Psicodiagnóstico de Arise Culture & People del Grup Nexe de Way of Change