La implementació del verd en espais intermedis a escala domèstica, comunitària i urbana a Barcelona
Des de l’inici del segle XXI, la ciutat de Barcelona ha impulsat la incorporació de vegetació en la seva estructura urbana com a resposta al creixement dens i a la progressiva pèrdua de verd en el teixit construït, amb impactes negatius sobre la qualitat ambiental. En aquest context, els espais intermedis, zones de transició entre l’interior i l’exterior, es presenten com una oportunitat concreta per articular funcions ambientals, socials i sensorials. Tradicionalment, la natura s’ha associat als espais oberts i l’habitatge a l’espai de refugi interior; l’espai intermedi és un punt de trobada entre ambdós mons i permet recuperar una relació més equilibrada entre l’arquitectura, l’entorn natural i l’acte d’habitar.
La recerca es desenvolupa a partir d’un enfocament multiescalar i comparatiu, estructurat com un compendi de tres articles científics publicats. Cadascun d’aquests aborda un cas d’estudi que exemplifica una escala d’intervenció. El primer tracta l’escala domèstica a través de l’anàlisi de la Casa Figini a Milà; el segon se centra en l’escala comunitària mitjançant l’estudi de projectes de sobreaixecament de La Casa por el Tejado a l’Eixample de Barcelona; i el tercer explora l’escala urbana a partir del pati del poliesportiu Turó de la Peira i els Jardins de Sants. Aquests tres casos constitueixen l’eix analític de la tesi i permeten comparar formes d’integració del verd en diferents contextos arquitectònics.
El treball identifica un conjunt de característiques comunes dels espais intermedis naturalitzats a partir de l’estudi d’obres seleccionades de l’arquitectura moderna del segle XX, tant fora com dins de Barcelona, així com en intervencions recents de projectes a l’Eixample. Aquestes característiques es validen de manera transversal mitjançant la seva aplicació comparada als tres casos d’estudi, demostrant que la incorporació del verd en diferents escales contribueix significativament a millorar el confort climàtic, el benestar sensorial i la qualitat ambiental de l’entorn construït.
Finalment, es plantegen línies futures d’investigació orientades a consolidar el paper dels espais intermedis verds com a infraestructures estratègiques essencials per al desenvolupament de ciutats més sostenibles, resilients i centrades en l’acte d’habitar.