Avaluació i millora de l’autoregulació de l’aprenentatge en estudiants de primer curs de grau en Estudis d’Arquitectura per reduir el risc d’abandó primerenc

L’abandonament prematur dels estudis universitaris, especialment durant el primer curs, constitueix un repte persistent en l’educació superior. Entre les seves causes més freqüents hi ha la manca d’adaptació a la dinàmica universitària pel canvi abrupte que suposa respecte a l’ensenyament secundari, la gestió inadequada del temps i la manca d’estratègies d’estudi consolidades. Aquests factors afecten de manera particular titulacions de gran complexitat, com el grau en Estudis d’Arquitectura, on la transició acadèmica sol viure’s amb més dificultat. En aquest context, l’autoregulació de l’aprenentatge (ARA) es presenta com un component clau per afavorir l’adaptació i, en conseqüència, la permanència estudiantil. Desenvolupar competències que permetin a l’alumnat planificar, posar en pràctica allò planificat, supervisar i avaluar el propi procés d’aprenentatge resulta essencial per afrontar els reptes del primer any i reduir la vulnerabilitat a l’abandonament.
La present tesi doctoral permet identificar patrons de risc a partir de la utilització de diferents instruments de mesura de l’ARA i identificar, a partir de l’evidència científica, diverses alternatives d’intervenció eficaces per a cadascun a través de l’acció tutorial. Per això es va dur a terme un estudi longitudinal, es van recopilar i analitzar dades acadèmiques, qüestionaris estandarditzats i valoracions qualitatives, triangulant informació d’estudiants i tutors. Aquest sistema de seguiment va permetre identificar patrons de risc, així com constatar l’impacte positiu de l’acció tutorial personalitzada en l’enfortiment de l’autoregulació i la millora de la permanència.
Els resultats indiquen que és possible reduir el risc d’abandonament incidint en l’autoregulació de l’aprenentatge mitjançant la intervenció tutorial, el suport en les analítiques acadèmiques i la contextualització en la realitat de cada titulació. La tesi conclou proposant un model que, a més d’aplicar-se en Arquitectura, pot replicar-se en altres estudis de grau, constituint una fulla de ruta per al disseny d’estratègies institucionals orientades a la retenció i a l’èxit acadèmic.