REFLEXIONS SOBRE EL MÀSTER 2009-2010. La promoció perduda.

Sorprès. Estic fent el Màster en Professorat (Tecnologia) i no m’acabo de creure el que estem fent. No, no m’interpreteu malament, sé perfectament el que fem al màster i m’agrada. Em refereixo amb les crítiques que fem del màster. Aquestes crítiques, que haurien de ser internes, han sortit als mitjans de comunicació i són conegudes per tota la comunitat docent. Ja ens encarreguem nosaltres mateixos d’escampar-les... Què estem aconseguint? Fàcil de contestar: aconseguim ser “la promoció perduda”. Quan hi anem a buscar feina, tothom pensarà que estem mal preparats... I les universitats que fan aquest màster? Surten mal parades d’aquests comentaris? No. Es poden defensar de qualsevol crítica. Argumentaran que l’any vinent el màster serà molt millor gràcies a l’experiència adquirida aquest any. I serà veritat. Se saben vendre. Però nosaltres, el alumnes, no serem l’any vinent per fer aquest màster “millorat”. Quedarem com aquells conillets d’índies d’un assaig que va acabar en fracàs. Doncs no. Em nego a participar en aquest harakiri col•lectiu. Sé què, malgrat tots els problemes, sortirem molt preparats. Molt més que qualsevol promoció del CAP. I hem tingut un professorat d’un nivell i amb una dedicació envejables. Ho em de dir alt i clar a tothom què ens vulgui escoltar. També hem d’aprendre a vendre’ns (On és aquesta competència al màster...?). Reflexionem. I siguem positius. Pel nostre propi bé. Alberto Segura García. Article de El país Carta al Director - El Correo Gallego