Paper... digital?

El grafè és una de les formes en què se'ns pot presentar el carboni, però a nivell de capa monoatòmica. És a dir, ve a ser una estructura laminar plana, composta per àtoms de carboni empaquetats densament en una xarxa cristal·lina. L'any 2004, Andre Geim i Kostya Novoselov van aconseguir extreure cristall d'una sola capa d'àtoms (Premi Nobel de Física el 2010). I, què suposa això? Suposa grans avenços en disciplines com les nanotecnologies, però entre d'altres coses, el que suposa és que el silici, com a base material fonamental de l'electrònica, veu amenaçat el seu tron. Per què? Doncs perquè el grafè presenta notables millores a molts nivells: · Alta conductivitat tèrmica i elèctrica. · Semiconductor. · Alta elasticitat i duresa. · Resistència (el material més resistent del món). · El grafè pot reaccionar químicament amb altres substàncies per a formar compostos amb diferents propietats, el que dota a aquest material de gran potencial de desenvolupament. · Suporta la radiació ionitzant. · És molt lleuger, com la fibra de carboni, però més flexible. · Menor efecte Joule, s'escalfa menys en conduir els electrons. · Consumeix menys electricitat per a una mateixa tasca que el silici. http://www.youtube.com/watch?v=CKxHjAg9glM Si combinem la flexibilitat del grafè amb la tecnologia tàctil interficial i a l'emmagatzematge digital, podríem finalment arribar a gairebé erradicar l'ús del paper per a certes tasques, entre elles, moltes de les pràctiques docents. El futur tecnològic és incert, però les tendències estan força clares, no? Per a més informació: http://www.neoteo.com/grafeno-el-material-de-dios