Storage Area Network

En els Centres de Dades és molt important poder tenir una centralització de l'espai d'emmagatematge de la informació. Com s'ha comentat en altres articles, la virtualització comporta grans aventatges i optimitzció al rendiment dels nostres servidors. Doncs en un entorn així, on la localització de les diferents aplicacions pugui anar canviant serà necessari separar la memòria física dels propis servidors. Ja que o bé s'hauria de transferir per la xarxa la informació del disc cada vegada que es relocalitza una aplicació, saturant l xarxa, o encara pitjor perdre la informació.

Doncs una de les diferents tècniques que existeixen per a la implementació de memòria física remota és una Storage Area Network (SAN). 

Una SAN prmet compartir dades entre diferents equips sense afectar el rendiment de la xarxa, ja que el tràfic  està totalment separat del tràfec d'usuari. És per això que els equips que utilitzin una SAN tindran un port de xarxa exprés per la SAN. Generalment S'utilitzarà Fibra òptica encara que també es pot realitzar amb Gigabit Ethernet. Així doncs les velocitats aniran de 1Gbps a 100Gbps per enllaç podent-se incrementar si s'utilitza agregació de ports. 

Els protocols que utilitza el SAN són o fibre channel  iSCSI. On basicament en fibre channel tenim la nostra xarxa dedicada feta exclusivament de f.o. i amb iSCSI s'utilitza sobre una xarxa TCP/IP convencional siguent així més lent però més barat.

L'estructura d'una SAN ve donada per 3 capes:

1. Hosts (Servidors i Software)
2. Fibra (Cables de f.o. i equipament de xarxa com SW SAN)
3. Memòria (Cabines, RAIDs, Discs...)

El SAN no és la única tècnica, que ens permet un emmagatzement en u Centre de Dades. Tenim les alternatives que serien el DAS i el NAS.

El DAS seria el mètode convencional, el discc direcament cnnectat a l'aplicació i el software. I el NAS, també funciona per xarxa però les peticions venen donades per Software. És a dir, L'aplicació demana fitxers en concret quan els necessita, en canvi el SAN treballa amb unitats lògiques del disc (el que s'anomena LUN). Amb un SAN, l'administrador de sistemes té els mateixos permissos i accessos al LUN com si es tractés d'un disc directament connectat, podent així formatejar o realitzar particions de la manera que esculli. Un NAS seria per exemple un.NFS.

Com a avantatges de l'ús d'un SAN serien la simplficació de l'administració i la flexibilitat que permet tenir l'emmagatzematge centralitzat. També que poguem emmagatzemar les dades a distància.
Destacar també la gran velocitat, la facilitat pel compartiment de dades i soretot la gran escalabilitat que dona utilitzant la tecnologia iSCSI. Ja que afegint Switch ens permet multipliicar les connexions, per tant el nombre de discs o cabines que utilitzarem.
Molt important també, l'avantatge de tenir una xarxa dedicada, que el flux de dades per elles no afecta a la esta de tràfec que hi hagi per part de les aplicacions o usuaris.

Malgrat tot, és una tecnologia cara, ja que la implementació de una xarxa dedicada pel SAN i de fibra òptica ho fa molt més costós que per exemple la tècnica NAS.

Jordi Vidal