Top of the Rack vs End of the Row

Top of Rack (ToR) i End of Row (EoR) són dos dissenys d'infraestructura comuns per a centres de dades. En aquest post parlarem de les diferències entre aquests dos enfocaments.

En el disseny Top of Rack, els servidors es connecten a un o dos switches Ethernet instal·lats al final del rack, de forma que tot el cablejat de coure es queda dins el rack (des del servidor fins al switch del rack). Per tant, no hi ha necessitat d'instal·lar una infraestructura de cablejat de coure que vagi entre els diferents racks al llarg del centre de dades. El switch Ethernet enllaça el rack amb el centre de dades amb un enllaç de fibra fins a l'àrea d'agregació. 

Cada rack es pot tractar i pot ser gestionat de forma individual com un mòdul dins el centre da dades. Qualsevol actualització de xarxa o problema amb els switches del rack afectarà exclusivament als servidors d'aquell rack, no tota la fila de servidors. Donat que els servidors es connecten amb cables curts fins al switch del rack, tenim una major flexibilitat i més opcions en termes d'aquest cable i la velocitat de la connexió que aquest pot suportar.

Un desavantatge significatiu del disseny Top of Rack és el seu major domini de gestió. En un centre de dades gran, amb molts racks, un disseny Top of Rack es pot convertir ràpidament en un malson a l'hora de gestionar-lo, ja que cada switch s'ha de gestionar individualment. Aquests switches, a més a més, demanen una densitat de ports major als switches d'agregació, fins i tot si només hi ha una única connexió amb cada switch d'agregació. Quants més ports al switch d'agregació, més probable és tenir dificultats a l'hora d'escalar.

Al disseny End of Row, cada servidor en racks individuals s'ha de connectar directament a un switch d'agregació, sense connectar-lo a switches individuals a cada rack. Els racks normalment es col·loquen en fila i a un dels extrems s'hi col·loca un rack encarregat de donar connexió a tots els servidors de la fila. Per a un disseny redundat, poden situar-se un rack a cadascun dels extrems.

El switch del disseny End of Row sol ser una plataforma modular basada en xassís que suporta centenars de connexions de servidors. Típicament, té redundat la font d'alimentació, els supervisors i sol tenir una major disponibilitat que aquella que trobem en els switches del disseny Top of Rack.

A diferència de Top of Rack on cada rack és una unitat de gestió, amb End of Row la fila sencera de servidors és tractada com un pod dins el centre de dades. Les actualitzacions de xarxa o els problemes amb el switch del disseny End of Row poden impactar a una fila sencera de servidors, però per altra banda, hi ha un nombre menor de switches a gestionar que en un disseny Top of Rack.

Una característica que tenen en comú els dissenys presentats és que tots dos s'acaben enllaçant a l'àrea d'agregació amb fibra. Alguns pods utilitzen el disseny End of Row amb cablejat de coure, mentre que d'altres utilitzen el Top of Rack amb fibra, però tots dos dissenys enllacen els pods a l'àrea d'agregació amb fibra. Aquest fet dóna flexibilitat als dissenys, ja que es pot escollir l'arquitectura pod per pod.

Ambdós dissenys, Top of Rack i End of Row són comunament utilitzats. Considerant que tots dos presenten avantatges i inconvenients, un no pot dir quin dels dos és millor, sinó quin dels dos s'adapta millor a les seves necessitats.