Tràfec VoIP: podria arribar a gestionar-se a l’interior d’un CPD?

Començarem amb una breu introducció on es donarà una pinzellada general sobre que és i com funciona VoIP. Així doncs, anomenem VoIP a la veu sobre internet: es basa en una forma de realitzar trucades a través de la mateixa xarxa. Les dades d’àudio recollides pel micròfon del dispositiu origen es converteixen a digitals, permetent la possibilitat de transmetre’ls per la xarxa i, un cop els rep el dispositiu destí, aquest els processa per a recuperar la veu. D’aquesta manera, s’estableix una connexió aparentment analògica.

El transport dels paquets VoIP es duu a terme sobre UDP, el qual consisteix en un protocol no orientat a connexió que no confirma l’entrega dels paquets, ja que, en nombre reduït, no és crític perdre algun d’ells i es necessita una molt baixa latència. És per això pel que per aquest tipus d’usos és més eficient que utilitzar TCP, pel fet que evitem la negociació inicial i la posterior confirmació d’arribada de cada paquet el qual afectaria de manera directa a la qualitat de la trucada, doncs els usuaris, per exemple, podrien arribar a escoltar-se amb retard. 

En ser VoIP un tipus de tràfec molt sensible a la pèrdua de paquets requerint una baixa latència, neix la necessitat d’implementar protocols per intentar assegurar l’arribada d’aquests el més ràpid possible. Un dels més fets servir pels operadors de telecomunicacions i les mateixes empreses és el QoS (Quality of Service), el qual recordem que ens permet integrar en una mateixa xarxa tota mena de serveis diferents oferint un millor control d’aquesta i una experiència més positiva per als usuaris en l'ús de les diferents aplicacions.

Una de les utilitats del QoS és la de prioritzar cert tràfec respecte a la resta a través de l’arquitectura Differentiated Services (Diffserv) definida per la IETF, assegurant una menor latència i evitant perdre paquets en el cas de congestió de la xarxa a través de la diferenciació del tràfec el qual està dividit en classes. Els recursos emprats per a aconseguir aquesta classificació segons la qualitat de servei requerida s’obtenen a través dels següents blocs funcionals: els condicionadors de tràfec, els quals s’implementen típicament en la interfície d’entrada del router que delimita el domini DiffServ, i els PHBs (Per-Hop Behaviours), els quals s’implementen en tots els routers del domini. Aquests últims compten amb una sèrie de classes ja predefinides pel mateix servei de les quals ens interessa la Expedited Forwarding (EF), que és la que defineix el tràfec d’usuari de tipus “premium” o de màxima prioritat entre els quals s’acostuma a trobar la veu i el vídeo.

Un cop vist el seu funcionament més de prop i tenint en compte diverses de les propostes vistes durant la interessant xerrada per part de l’empresa Fortinet a la que vam tenir el privilegi d’assistir com alumnes farà un parell de setmanes, una de les solucions que es proposa per a implementar el VoIP en un CPD és la d’utilitzar, d’una banda, un servidor físic virtualitat que contingui una màquina virtual amb un software que actuï de servidor PBX proporcionant les funcionalitats d’una central telefònica entre d’altres en la mateixa xarxa local i tot això acompanyat d’una interfície web com Asterisk per a la gestió dels usuaris en qüestió. D’altra banda, podria ser interessant també incloure el servei QoS en tots els encaminadors que formen el domini del CPD (boundary & core), tenint en compte els possibles tan routers o switch-routers com firewalls que es poden trobar en el camí traçat per la comunicació d’una trucada entre usuaris. Actualment, existeixen també altres alternatives pel que fa a implementacions de VoIP en un CPD, entrant de ple en el món del cloud amb el mateix PBX. Un cloud PBX implementa un sistema telefònic emprant una centraleta al núvol com la descrita prèviament, permetent realitzar les clàssiques trucades amb l’afegit de tenir un millor control de la xarxa i de no haver d'encarregar-se del manteniment del servei.

De cara a l’elaboració del projecte que hem d’efectuar en l’assignatura de “Gestió i planificació de xarxes”, investigarem més a fons sobre la inclusió d’aquest servei estudiant quines podrien ser les limitacions amb les quals s’hauria de lidiar i us mantindrem informats sobre els nostres avenços en posteriors entrades. Moltes gràcies pel vostre temps emprat en llegir-nos!

Arturo Moseguí i Enric Sasselli