Descarbonització de l'entorn construït: avaluació dels instruments polítics i mecanismes de finançament públic per assolir els objectius de renovació de la UE

Els edificis representen més del 40% del consum final d’energia i constitueixen un element central en la transició climàtica europea. No obstant això, malgrat el desplegament progressiu d’instruments de política pública i mecanismes financers orientats a fomentar la rehabilitació energètica, les taxes actuals de renovació i els estalvis energètics assolits continuen sent insuficients per complir els objectius climàtics a llarg termini. En aquest context, aquesta tesi analitza el disseny, la coordinació i l’efectivitat dels instruments de política pública destinats a accelerar la descarbonització del parc edificat. També avalua estratègies passades i actuals, el seu grau d’alineació amb objectius ambientals, socials i econòmics, i l’adequació dels mecanismes financers a les realitats territorials i socioeconòmiques.
La recerca s’estructura al voltant de tres dimensions clau del cicle de les polítiques públiques: la definició d’objectius clars i adaptats a les realitats locals, la definició dels mecanismes d’articulació efectiva d’aquestes polítiques i la monitorització i avaluació dels impactes. En conjunt, els articles configuren un marc analític que permet analitzar fins a quin punt els instruments es poden ajustar per incrementar-ne l’efectivitat i l’eficiència, contribuint així a una transició sostenible en totes les seves dimensions
Els resultats revelen una proliferació d’indicadors i un predomini de mètriques ambientals, amb una integració limitada de les dimensions socioeconòmiques. Tambè posen de manifest el predomini d’intervencions parcials i millores de les instal·lacions davant d’actuacions integrals sobre l’envolupant i els sistemes. Així mateix, els programes d'ajuts recents presenten una distribució territorial desigual i no han aconseguit ampliar l'abast de les rehabilitacions més enllà de les pràctiques habituals del mercat.
En aquest context, la tesi destaca la necessitat de replantejar el concepte de rehabilitació profunda, desenvolupar marcs harmonitzats i integrats d’indicadors, implementar sistemes digitalitzats i interoperables de dades i millorar els instruments financers per incorporar les especificitats climàtiques, territorials i socioeconòmiques. Així mateix, posa en relleu la importància de reforçar la coordinació entre nivells de governança i de millorar el coneixement del parc edificat per definir trajectòries de descarbonització més coherents i eficaces.