Tesi doctoral Sra. Mª de las Mercedes Bosch Roma

L'ARQUITECTURA, VEHICLE DE MODERNITAT. El seu arrelament en un indret de ponent Autor: Bosch Roma, Mª de las Mercedes

Directora: Dra. Martínez Duran, Anna

Co-director: Dr. Regot Marimon, Joaquim M.

Data:  5 de setembre de 2017

Lloc: sala Graus

Tribunal: Dr. Víctor Pérez Escolano, Dra. Magdalena Mària Serrano i Dra. Núria Martí Audí

Resum: A finals dels anys 50 i primers 60, un indret aïllat de les terres de ponent –Balaguer- va acollir una arquitectura que va respondre al lloc amb la creació d’uns edificis de gran qualitat i dignitat que, amb mitjans locals, van aportar a la ciutat els elements característics de la modernitat en arquitectura. L’arquitectura es va presentar com un vehicle capaç de fer arribar les noves tendències culturals, d’accelerar el desenvolupament del procés constructiu, de motivar la il·lusió als diferents estaments de la societat i de fer agradable la vida dels habitants.

L’arribada d’aquesta nova arquitectura es va materialitzar en set edificis d’habitatge: la casa Tartera, l’edifici Pijuan, les cases en filera del carrer Cadí i els edificis Sant Lluís i Almatà, de l’arquitecte Damià Solanes; i els edificis Campàs Delsams i  Pare Sanahuja, de l’arquitecte Marià Gomà. Les preexistències del lloc es presenten a la tesi com el punt de partida intrínseca de la investigació, entenent com a lloc el territori, els medis i les seves persones. Paral·lelament, l’estudi del context preliminar d’aquestes obres, pel que fa a l’arquitectura de l’habitatge, descobreix com aquest indret descentralitzat de ponent també va ser testimoni d’allò que va succeir en els anys 40 i 50 en altres llocs de l’estat espanyol.

La investigació sobre els edificis fa emergir uns trets específics de les set obres objecte d’estudi que reafirmen la seva selecció i que les apropa a obres reconegudes de l’època atesa per la tesi.

Però, sobretot, mostra com la seva arquitectura es va filtrar fins a quedar arrelada en aquestes terres. El mateix caràcter aïllat, aliè a la repercussió per estat atent al sentit ètic i de servei de la professió, ha suposat que aquestes obres no hagin valorades, i que romanguin susceptibles de ser substituïdes o reformades amb criteris aliens al lloc, mimètics arreu. El que aquí s’ha pretès és donar un sentit al fet d’identificar, analitzar, difondre, valorar i protegir aquests edificis, i confirmar, alhora, que ocupen un esglaó en l’esdevenir de l’arquitectura moderna de les terres de ponent.

La tesi presenta una investigació inductiva, des de la particularitat d’uns edificis, d’un lloc i de les seves persones; desgranant un àmbit petit, acotat i sense notorietat; amb la llibertat que atorga la  tabula rassa; i amb una qüestió clara de partida: què va propiciar l’arrelament d’una arquitectura que va arribar en aquest indret de ponent?