Transformar els barris marginals en comunitats sostenibles: priorització estratègica dels ODS mitjançant el procés de xarxa analítica
Aquesta investigació doctoral tracta el desenvolupament sostenible dels barris marginals (slums), analitzant com la priorització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mitjançant la participació activa de la comunitat, pot orientar una transformació inclusiva i duradora. Aquests assentaments, sovint marginats en la planificació urbana tradicional, es re conceptualitzen aquí com a components complexos, persistents i essencials del teixit urbà, amb característiques socioeconòmiques, culturals i espacials pròpies. Tot i els desafiaments persistents com la inseguretat en la tinença de la terra, els riscos ambientals, el dèficit d'infraestructures i l'exclusió econòmica, aquest estudi sosté que els resultats transformadors són possibles quan les estratègies de desenvolupament es fonamenten en el coneixement local i en models de governança participativa.
A partir d’una anàlisi crítica de dècades d’informes, estudis i intervencions urbanes, la recerca posa de manifest que molts intents de millora dels barris marginals —tot i ser recurrents— han fracassat o no han o no han aconseguit mantenir-se en el temps. Una de les principals raons identificades és la exclusió constant de les veus dels propis residents en els processos de presa de decisions. En resposta, aquesta tesi pretén construir ponts entre les comunitats, els experts i els responsables polítics, promovent marcs participatius que reconeguin les experiències quotidianes dels habitants com a elements clau per assolir un desenvolupament sostenible real.
A més, la tesi busca establir una relació directa el desenvolupament sostenible dels barris marginals i els objectius globals de desenvolupament, demostrant com ambdós dos enfocaments es superposen i com els ODS poden funcionar com a marc conceptual i com a eina per abordar els reptes multidimensionals als quals s’enfronten aquests assentaments.
La investigació utilitza un enfocament metodològic combinat, que integra l'anàlisi qualitatiu mitjançant participació comunitària amb una priorització quantitativa basada en el procés analític en xarxa (ANP). Es presenten dos estudis de cas: l’assentament informal de Stjwetla a Johannesburg (Sud-àfrica) i el barri turc de Tork Mahale a Sari (Iran). Tot i estar situats en contextos urbans diferents, ambdós comparteixen problemàtiques comunes relacionades amb la marginació, la manca de serveis bàsics i la participació comunitària limitada. Mitjançant enquestes a actors locals i l’ús del model ANP, s’identifiquen les necessitats més urgents i s’alineen amb els ODS. Els resultats posen de manifest la interdependència entre objectius com l’ODS 1 - Fi de la pobresa , ODS 6 - Aigua neta i sanejament , ODS 8 - Treball digne i creixement econòmic , ODS 11 - Ciutats i comunitats sostenibles i ODS 13 - Acció climàtica , la qual cosa subratlla la necessitat d'un enfocament integral en les polítiques públiques.
La tesi també remarca que els barris marginals no són illes de pobresa, sinó sistemes auto-reproductius que interactuen amb dinàmiques urbanes més amplies, afectant no només els seus habitants sinó també la ciutat en conjunt. Per tant, el desenvolupament d’aquests assentaments ha de ser una prioritat dins les agendes de planificació urbana. Un dels principals avenços d’aquest estudi és la creació d’un marc estructurat de presa de decisions que vincula els objectius globals de sostenibilitat amb realitats locals. La investigació posa en evidència que el desenvolupament dels assentaments marginals no es pot aconseguir únicament mitjançant projectes d'infraestructura aïllats o intervencions externes; requereix models co-creats i participatius que apoderin les comunitats perquè es converteixin en agents actius de canvi.
Finalment, aquesta tesi té com a objectiu contribuir al desenvolupament sostenible dels assentaments marginals de manera genuïna i duradora, alineant les prioritats impulsades per la comunitat amb la visió més àmplia dels ODS, assegurant així que els assentaments informals no quedin enrere en la recerca de futurs urbans inclusius i resilients.