26 octubre 2016 | Publicat per Equipo Editorial de PhD
Tesi Doctoral del Dr. Marc Arnal Huguet
L'art de viure. Cases per a artistes a Cadaqués. L'art concret com a generador d'arquitectura. Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
Tribunal : Dr. Jaume Freixa, Dr. Josep Fuses, Dra. Anna Martínez
Resum : La present tesi analitza les obres construïdes o projectades per els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués entre els anys 1959 i 1971 per a clients artistes o relacionats amb el mon de l’art: el galerista George Staempfli, els escultors Mary Callery i Xavier Corberó i l’editor Jean Claude Fasquelle. Durant els anys 60 i principis dels 70, quan Espanya estava immersa en plena dictadura, Cadaqués era un centre cultural internacional de primer ordre on hi passaven els estius artistes de la categoria de Dalí, Duchamp, Man Ray, Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre d’altres.
Desprès de la mort de Peter Harnden al 1971, Bombelli continuà construint a Cadaqués cada vegada amb més intensitat. L’obertura de la galeria Cadaqués propicià que la relació entre l’arquitecte i el mont de l’art es potenciés. Un dels primers projectes que l’italià desenvolupà en solitari va ser la reforma d’una antiga fàbrica de salaó de peix que reconvertí en cases i tallers per a artistes i galeries d’art. S’estudia com va ser la relació entre aquests singulars clients i Harnden i Bombelli, tots ells units per la passió per l’arquitectura, per Cadaqués i per l’art.
S’estudia com en el marc de la població empordanesa l’art i l’arquitectura interactuen per fondre’s i obtenir així uns edificis d’una potent abstracció i d’una garant puresa i modernitat, expulsant tot allò inútil, innecessari i superflu –al igual que ho fa l’arquitectura popular- i com els espais resultants d’aquesta arquitectura influeixen en les vides dels seus singulars habitats i en les seves obre, sobre tot quan es produeixen en aquestes excepcionals arquitectures. L’art, i sobre tot el del segle XX, ajudà a l’arquitectura a desprendre’s tot allò inútil i innecessari que pot ser més fruit de representativitat o prejudicis que d’un disseny ideat per al gaudi de la vida.
L’art, en tant que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d’una altra manera, ens hauria de portar a una concepció molt més lliure d’aquesta. Podrem parlar llavors de l’art de viure.