El "gran germà"

És evident que Internet es converteix cada dia més en la representació digital del món. El control d’aquesta xarxa suposa un enorme poder sobre la societat que, per ara, no sembla preocupar a gaires. A l’hora d’educar els nostres fills i/o alumnes en aquest àmbit de les TIC, els fem anar pel nostre camí. Potenciem l’ús d’aquelles eines que nosaltres considerem profitoses i proporcionem a les empreses que ofereixen aquests serveis més clients. Però no ens adonem que contribuïm a la cessió progressiva del control de la societat a aquestes empreses gegants. Google és un referent en quant a eines d’Internet, i és comprensible que els seus usuaris n’estiguin satisfets. Són eines molt pràctiques i potents presentades amb interfícies força encertades. A canvi, la societat alimenta (amb ignorància) empreses com aquesta amb informació quantiosa, detallada i privilegiada  que els permet observar el món i intervenir-hi amb una influència immensa. Identifiquen cada individu que es deixa endossar una cookie (la majoria) i guarden l’historial del que ha buscat. El correu dels usuaris de Gmail passa per les seves mans (quants xifren el correu?), saben quins vídeos i fotos mirem (Youtube i Picassa), qui visita la nostra pagina web (Google Analytics), tenen els nostres documents (GoogleDocs), i fins i tot saben on són exactament els individus que utilitzen GoogleMaps des del telèfon mòbil! (Google realitza pràctiques il·legals?) Sense ànim de criticar el seu model de negoci basat en la publicitat “personalitzada”, val a dir que la xarxa deixa de ser imparcial ja que prioritzen l’aparició d’aquells que els paguen la publicitat. Per altra banda, podrien vendre informació a les empreses, tal i com fa Facebook. A en Tim Berners-Lee (considerat inventor de la WWW) li preocupa que la seva asseguradora li incrementi la tarifa si comença a cercar informació sobre càncers al Google. Cap a on estem, nosaltres els educadors, conduint la societat digital? Creieu que cal tenir això en compte a l’hora d’ensenyar Tecnologia?