i-Pad, clickers,...

Sembla natural que com a (futurs) professors, i a més de tecnologia, ens interessem per qualsevol andròmina que pugui resultar útil com a eina docent. El que ja no sembla tan normal és que les hàgim de buscar entre aquelles pensades per a d'altres finalitats. Sembla que l'escola no sigui un camp que mereixi l'esforç de les empreses innovadores. Vegem que se'ns ofereix. L'i-Pen es diferencia d'altres bolis digitals en que ve acompanyat d'un potent software OCR que sembla que és capaç d'entendre l'escriptura manual (?). Però, ai las! Com que no tot el que s'escriu és text, no queda més remei que deixar camps on no es faci la interpretació. El boli, per sí mateix, no disposa de recursos per a que l'usuari pugui indicar-li si el que està escrivint és text o no, la qual cosa obliga a usar un paper especial i, el que és pitjor, a tenir els camps de text o no text predeterminats, la qual cosa suposa una restricció que, al meu parer el fa inútil per a activitats dinàmiques com ho és (o hauria de ser) l'ensenyament (a part que és més car que un ordinador!) Un altre cosa són els clickers i assimilats. Semblen, però, pensats per a reunions eventuals, on al personal no se li pugui facilitar un gran recurs de harware, bé per causa de l'eventualitat o per probable incompetència digital. No és el cas de les aules. Una classe dotada d'ordinadors disposa d'un recurs més potent que l'estri que estic comentant. Això sí, el que fa una mica d'enveja és el software de que ve acompanyat, el qual, tot i no estar pensat exclusivament pel món de l'ensenyament, sembla molt prometedor. I torno al principi; perquè les empreses no treballen en desenvolupar aquest tipus d'eines però adaptades a la informàtica ja present a les aules? Serà perquè el software no dona calers? Ah, per cert, aneu pensant en les possibilitats de l'i-Pad a l'escola (sense pensar en el preu, és clar!) Joan F. Ormad