Crear avui les escoles de demà

El passat 22 de febrer vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una xerrada d’en Richard Gerver, expert en educació, en el Col·legi SEK Catalunya.  El títol fou “Creating Tomorrow’s  Schools Today” i s’hi van exposar algunes de les tesis defensades per Gerver al voltant dels canvis que s’han de produir en els sistemes educatius actuals per a donar resposta a les noves necessitats de la societat i sobretot per a preparar al nostre alumnat envers al futur “incert” que els espera. Vaig trobar que podria ser interessant fer alguns apunts de frases significatives per tal de reflexionar-les en “veu alta” en aquest blog i per que no, de crear un debat conjunt amb totes aquelles persones que així ho desitgin. En Gerver va començar el seu discurs explicant que en el passat l’educació havia estat en mans dels polítics, però ara no, i això és perillós per que  “El futur de l’educació està en les mans del professorat”, primera afirmació que em va cridar l’atenció. No feia precisament referència a que el professorat és el responsable de la formació del l’alumnat sino que és el responsable d’adoptar els canvis que requereix el sistema per a tirar endavant . “Es necessiten professors que surtin del seu cercle de seguretat  i que vulguin ser part del canvi” i “el procés de canvi no és fàcil, pren temps i normalment és dolorós”. Avui en dia l’alumnat viu en les xarxes socials i fa els deures amb Internet mentre que el professorat va quedar atrapat en un sistema que imposa formes antigues i que es cuida més de la pressió dels resultats acadèmics que dels interessos i competències que demana la societat. El canvi ha de partir del coneixement del professorat de les motivacions del seu alumnat  i de la comunicació en el mateixos canals que hi pugui establir amb ells.  El paper docent en essència es conserva però la forma de expressar-se i les eines que s’han d’utilitzar són noves i d’acord amb el temps que vivim. El nou docent ha de tenir control d’internet i de xarxes socials tant com de noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge, se’ns demana per tant més formació i més implicació, més dinamització i més innovació. En el màster estem en aquesta línia però, en tindrem prou? O ens caldrà fer més auto exploració per canviar el xip i prendre consciència del complicat rol que juguem com educadors? Si en voleu conèixer més sobre les tesis de Gerver us recomano el Programa Redes 77: Crear hoy las escuelas de mañana